30 de maig 2009

Can Cadena

Tard com sempre, penjaré unes fotos d’una visita de dissabte passat, dia 23, a Can Cadena, districte de Sant Martí. Es tracta d’una masia del segle XVII que, actualment, acull uns horts urbans i quatre animalons per a diversió de la canalla. I és això precisament el que em va portar allà en una hora poc oportuna per a l’observació d’ocells; no vaig veure ni la meitat de les espècies que se solen citar en fòrums i anuaris. Només els oportunistes de sempre. I, òbviament, només es van deixar fotografiar amb una certa nitidesa els que ja han aparegut anteriorment en el fòrum.


Per exemple, aquest Gavià argentat que feia passades agressives a la cacera d’algun colom –o potser algun nen o un xai, perquè amb els Gavians mai se sap. I, no cal ni dir-ho, la Guàrdia Urbana i els funcionaris de Parcs i Jardins miraven cap a una altra banda.


Els Falciots i, de tant en tant, algun Ballester, sobrevolaven l’espai. No faltaven ni els ubicus Coloms ni les Tórtores turques, i les Cotorretes de pit gris feien de les seves pels voltants. Potser aquest artilugi les dissuadia d’aturar-se al recinte.


Ara, el seu niu, més enllà del mur, no té desperdici.


Pel que fa a Còrvids, es va fer sentir una Gralla al parc del costat; deixar-se veure, només un parell de Garses.

Entre els més petitons, es van veure algun Estornell, Pardals, alguna Cadernera i els escandalosos Gafarrons.


Ja que no podem observar una gran varietat d’ocells, ens acontentarem veient que els de sempre segueixen presents.

20 de maig 2009

Gavians i mitjans

Diumenge dia 16 de maig, La Vanguardia tornava a posar-nos alerta sobre la qüestió dels Gavians argentats, i ho feia des de la portada (“Las gaviotas atacan en el patio”) i la secció “Vivir” (‘Gaviofobia’, “La agresividad de las aves atemoriza algunos colegios”, “Furia en la azotea”). Resumint, el reportatge ofereix el testimoni d’una veïna que viu literalment atemorida pels Gavians argentats i no gosa ni sortir al seu terrat; d’altra banda, ens informa que moltes escoles han hagut de canviar d’hàbits de resultes d’un “atac” a un alumne, a qui un Gavià va arrabassar l’entrepà.



A la part titulada “Furia en la azotea” l’autor, Antonio Cerrillo, ens introdueix al comportament del Gavià citant Xavier Ferrer, professor del departament de Biologia Animal de la UB.
El reportatge apareix, com ja hem dit, a la secció que La Vanguardia dedica a qüestionar les actuacions –o, com en aquest cas, la inacció- de l’Ajuntament de Barcelona, però aquest cop hem de reconèixer que el periodista s’ha documentat amb una autoritat, malgrat el tremendisme d’algunes frases i fotos.
M’han cridat l’atenció dues parts. La primera, les paraules de la veïna: “Después de cinco años de protestas, el Ayuntamiento debería de haber tenido una solución (sic), alguna idea se les tendría que haber ocurrido para atajar el problema. Eso es realmente vergonzoso; el Ayuntamiento debe defendernos.” Suposo que han retallat “para eso pago mis impuestos.” Si algú em llegeix ja sap que tampoc és que jo estigui content amb el nostre consistori, però aquestes paraules il·lustren molt bé l’actitud de la major part de la ciutadania: esperar que les institucions solucionin situacions tan complexes com aquesta -o la de les meduses, ja posats- sense plantejar-se’n la causa i la nostra part de responsabilitat en elles.
El segon és ben curiós: “Así, la gaviota patiamarilla (gavià argentat en catalán) se ha hecho tan oportunista, tan adaptada al ecosistema urbano que incluso captura vencejos, pese a que estos son tan rápidos que nadie ha logrado fotografiarnos (sic) entrando en sus nidos del Camp Nou.”
¿Es refereix realment a vencejos (Falciot negre) o a vencejos reales (Ballester)? Suposem que no haurà caigut en l’error a què jo feia referència el dia 18 de febrer i sí que al·ludeix al Falciot negre; del contrari, ens il·lumina sobre per què les notícies d’aquelles edicions apareixien sense fotos il·lustratives, que sempre enriqueixen un text.



I parlant de fotos, a www.lavanguardia.es/fotos trobareu una seqüència de com un Gavià argentat devora amb voracitat un bocata abandonat. De moment, conformeu-vos amb una de meva, en què un d’aquests assassins alats ens amenaça amb una pota.


(Gavià argentat de potes grogues, Larus Michaellis; Falciot negre, Apus apus; Ballester, Apus melba)

11 de maig 2009

Interiors d’illa

L’any 1985 es va començar a executar el pla de recuperació d'interiors d’illa de l’Eixample per a la ciutadania. Es diu recuperació com si alguna vegada s’hagués aplicat de facto el Pla Cerdà. Però centrem-nos en el que ens interessa: el pla ha afavorit l’aparició de nous espais més o menys aptes per als ocells.
Amb el meu fill actualment solem acudir a tres d’ells. Un du el nom de Tete Montoliu (anomenem-lo I). És relativament nou, i per tant la vegetació no està gaire desenvolupada. Això fa que, des del punt de vista de l’avifauna, sigui més aviat pobre. L’espai tampoc dóna per a gaire més.

Sens dubte hi nidifiquen algunes parelles de Pardals i una de Merles, no sé si en el parc mateix o en una de les terrasses particulars. Ahir mateix, un Falciot provava d’introduir-se pel forat d’una persiana d’un pis que sembla deshabitat fa temps; ara bé, l’absència de cavitats no el fan gaire adequat per a l’espècie. També es veu com sobrevolen l’espai Gavians argentats i Coloms, però no solen aturar-s’hi, almenys quan tota l’horda infantil campa per allà. La gran virtut del parc, però, és l’amplitud; al setembre s’hi poden observar grans aplecs de Ballesters en migració.
Més antic és l’interior d’illa dels Tres tombs (II), encara que és dels que s’han recuperat en dues fases: una d’urgència coïncidint amb unes eleccions i una segona en què se li dóna la fesomia definitiva, si és que en aquesta ciutat hi ha alguna cosa definitiva.

A la part antiga hi ha unes rengleres de palmeres que cap al tard acullen Pardals i, a l’hivern, Estornells. Alguna Merla vola de les palmeres als arbusts d'una guarderia ubicada en aquest jardí. Algun cop s’hi han vist Mallerengues carboneres, però des de la remodelació no he estat capaç de detectar-ne més. Ara, les observacions més destacables han estat un Falcó pelegrí que volava increpat per uns Falciots i, probablement, un petit estol de Grues. No ho puc confirmar perquè una pregunta (¿Cree que va a llover?) em va recordar que uns segons abans tenia interlocutora i estava mostrant-me una mica maleducat.
El tercer té un nom curiosíssim: Jardins dels equipaments de Sant Antoni (III). L’amic Stalin no l’hauria batejat millor. Es caracteritza pels seus arbres escarransits, heura i per la contigüitat d’un edifici negre –biblioteca i espai de gent gran– que ha estat candidat a premi Mies Van Der Rohe.

En un dels nivells d’aquesta bibilioteca, durant un temps vaig ser testimoni del descans –en pau- d’una Cotorreta de pit gris i d’un Colom, víctimes d’una colisió contra els seus vidres. Pel que fa a ocells vius una parella de Cueretes blanques reposa en l’edifici de la bibilioteca i s’atreveix a trepitjar el parc en moments d’escassa afluència. La Cotxa fumada, habitual en els interiors d’illa –tinguin parc o no-, només se m’ha presentat en aquest. I les Garses, Gafarrons i Gavians argentats alegren la vista –més que les orelles- amb els seus displays des dels edificis circumdants. Els vespres de primavera també podem veure petits grupets de Bernats pescaires que volen del Zoo cap al Delta del Llobregat.
Cal dir que tots tres parcs són molt concorreguts, així que no crec que més vegetació hagi de traduir-se en més riquesa ornítica, però suposo que amb el pas dels anys hi trobarem, encara que sigui com a hivernants, més Sílvids i Pàrids. El temps dirà.
Us presento la llista:
-Bernat pescaire (Ardea Cinerea). Sobrevolant III.
-Falcó pelegrí (Falco peregrinus). (II) (7/5/09)
-Grua (Grus grus). (II) (?)
-Gavià argentat (Larus Michaellis). Sobrevolant o en edificis collindants (I, II, III).
-Colom (Columba livia). (I, II, III, evidentment)

-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus). (I, II, III, sobrevolant).
-Ballester (Apus melba). (I, II, III)
-Falciot negre (Apus apus). (I, II, III)
-Oreneta cuablanca (Delichon urbicum). A II, amb niu probablement al Poble Sec. (4/8/08)
-Cuereta blanca (Motacilla alba). Possible nidificant a III.
-Pit-roig (Erithacus rubecula). En migració, 2/11/07. (I)
-Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros). En els arbres de III (14/1/09).
-Merla (Turdus merula). Nidificant a I i II.
-Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala). Picant en els testos dels balcons d’edificis collindants. (I)
-Mallerenga carbonera (Parus major). (II)
-Garsa (Pica pica). Edificis collindants, especialment III.
-Estornell (Sturnus vulgaris). Sobrevolant I o a les palmeres de II.
-Pardal (Passer domesticus). (I, II, III)
-Gafarró (Serinus serinus). Sempre cantant als edificis del voltant a I i III.