27 de desembre 2009

Palau Robert

Els Jardins del Palau Robert són un cas ben singular a Barcelona. Per tal que us feu una idea d’aquesta singularitat, només cal dir que es tracta dels únics jardins de Barcelona on no veureu mai un gos. No hi ha res com un senyor amb uniforme i porra per despertar el civisme dels nostres conciutadans.

La tranquil·litat, sumada a la riquesa botànica del lloc, fa d’aquest espai de dimensions tan reduïdes un lloc prou interessant per a l’observació d’ocells. D’acord, no hi trobem cap espècie que s’allunyi d’allò que podem esperar a Barcelona, però els ocells que hi veiem es mostren força confiats.
Un dia per setmana em veig obligat a dinar fora de casa; aleshores, m’instal·lo en un banc i, mentre menjo les sobres de la setmana, paro l’ull i l’orella a veure què es presenta. L’únic que està assegurat és un torticoli i una indigestió. A més, divendres dia 18 d’aquest més se’m van presentar les bestioles següents –cito en ordre d’aparició:

-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus). Hi ha tres nius amb molta activitat.
-Pit-roig (Erithacus rubecula). Com a mínim n’hi hivernen tres individus.
-Merla (Turdus merula). Hi són molt abundants.
-Gavià argentat (Larus Michaellis). El trobem en els edificis veïns.

-Colom (Columba livia).
-Cotxa fumada (Phoenicurus Ochruros).
-Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala).
-Estornell (Sturnus vulgaris).
Altres ocells hi són habituals, com el Pardal (Passer domesticus), la Mallerenga carbonera (Parus major) o el Xoriguer (Falco tinnunculus). Però vint minuts no donen per a gaire més.

Merla amb fulleta a la cara que espatlla la foto.

08 de desembre 2009

Temps de censos (II)

Del 20 de novembre al 6 de desembre sense transició. Sort que em prenc el SOCC com una obligació, perquè si no fos així, ja no sortiria a observar ocells.

L’itinerari i, especialment, els seus inconvenients, ja estan explicats. Em limitaré, doncs, a comentar el més destacable que m’ha deparat el primer cens d’hivernants. Com a valoració general, la sensació és que aquest itinerari cada cop fa més honor al seu nom i només trobo ocells més que comuns o exòtics.


Aquest cop m’han dut de cap els núvols d’estornells. Es queda un amb la sensació que hauria pogut comptar millor.
També alguna cosa va espantar les Gralles i un grupet considerable va fer acte de presència per pujar l’estadística.

D’altra banda, he incorporat dues noves espècies al transecte: la Mallerenga emplomallada i el Rossinyol bord. La primera ja l’hi havia detectada, només que mai s’havia dignat creuar-se en el meu camí. L’altra sembla que aquest any és més abundant a la zona.
Segueixen sense donar senyals de vida Caderneres i Verdums.
I les fotos són de la zona, del dia i de les espècies trobades, però no del moment. Com la vegada anterior, la llista deixo que la consulteu al SIOC quan aparegui.