Poesia urbana

En un transformador del carrer Manso, algú ha escrit l’aforisme següent: Es ilegal el ave que migra? La signatura potser no és inintel·ligible, però jo només n’entenc l’H del principi. I com que la poesia està per damunt de les convencions, no hi ha signe d’interrogació a l’inici de l’enunciat. No entraré en una qüestió tan peluda com la de les ordenances municipals.
El poeta tracta un tòpic força recurrent; sense gaire esforç em vénen a la memòria els símils dels Beatles, Leonard Cohen o Nino Bravo. Ara bé, amb una primera lectura li vaig reconèixer un cert enginy. Però després de passar pel davant de la frase dia rere dia, no he pogut evitar sotmetre-la a anàlisi crítica –sóc així de prosaic-, i la meva conclusió suposo que no li agradaria gaire a l’amic H (perquè dono per descomptat que es tracta d’un home).

No l’ha ajudat gaire la propaganda aquella del linx i del bebè sobre la que ja s’ha escrit tant, però s’ha oblidat el fonamental: és una propaganda idiota i perillosa. La protecció legal d’aquest fèlid ha fet ben poc per alliberar-lo de la desprotecció en què es troba; només li falta que alguna llumenera amb mitra predisposi els feligresos en contra.
No tinc cap intenció d’atribuir els dos adjectius anteriors a l’aforisme de l’H, però sí que, poc imaginatiu com sóc, voldria dir-li, en primer lloc, que no fa tant de temps que en aquest país hem deixat enrere la Ley de alimañas, per la qual s’incentivava la cacera de certes espècies que es consideraven pernicioses. Ara, encara que no se’l persegueixi legalment i fins i tot se’l protegeixi, “l’ocell que migra” ho segueix tenint més dificil que la majoria dels humans, per més immigrants que siguin. Si escull (és una manera de dir-ho) la ruta de l’estret de Messina, és molt probable que acabi abatut a trets impunement a Malta. Si opta (és una altra manera de dir-ho) per l’estret de Gibraltar, abans d’arribar pot ser víctima de les nostres sacrosantes tradicions: la barraca catalana, el parany valencià o el verí dels “cotos” andalusos. I ningú li assegura que en el seu destí, el Sahel en molts dels casos, la sequera no l’haurà deixat sense recursos de subsistència.

Resumint: segons quina idea tinguem de lliure, l’ocell migrador ho és; ara, està ben fotut. I he deixat de banda conceptes com “expansió” i “naturalització” per no empantanar-me en un terreny massa relliscós.

En fi, ben aviat tornaré a sortir per Barcelona amb la llibreta, els binocles i la càmera.

Falcons i ocellots

Dissabte dia 18 finalment vaig poder presenciar com la femella dels Falcons alimentava els pollets. Em vaig quedar amoïnat perquè el que veia contradeia l’explicació de www.falconsbarcelona.net. Allà s’afirmava que l’adult reparteix alternativament el menjar entre tots els seus pollets, de manera que tots obtenen la seva ració. A mi, però, em va semblar que dos d’ells s’atipaven i un altre arreplegava alguna cosa; en canvi, al quart pollet no li tocava ni una engruna. Es veia notablement més petit. Avui, doncs, volia comprovar si només era una percepció meva o una realitat.
Però avui és diumenge, i hi ha molta gent ociosa, cosa que implica... que novament m’ha estat impossible connectar-me. Per compensar-ho –trista compensació- he anat a Avesforum, on una comunicació de Gorka Ocio donava nous motius de preocupació. Cito textualment:
Ayuda!!! Hay un grupo de personas junto al nido hablando en abrir la caja donde están los cuatro pollos... se oye perfectamente. LOs padres están alertado reclamando sin cesar. Han llevado un pajarillo para dar de comer a los pollos y han provocado su huida... ya no hay sitio seguro para nuestros amigo? Avisar a los responsables... URGENTE
Per sort el missatge era del 17. Dic “per sort” perquè el dia següent podíem veure la família en la seva totalitat. Calia alarmar-se, doncs? Considerant que altres vegades la pollada s’ha perdut per vandalisme, crec que sí. D’altra banda, no oblidem que a la nostra ciutat ens han arribat a robar impunement el nen Jesús. (Off the record: em preocupava que, amb el pas dels anys, cada cop parlo més com el meu pare, però ara em comença a deprimir que fins i tot parlo com l’Alberto Fernández Díaz)
No ens desviem. És inquietant que algú pugui causar molèsties o fins i tot robar unes bestioles gràcies a les quals alguns dels nostres polítics s’han penjat medalles. Si a això hi sumem que el niu es troba en un edifici declarat Patrimoni de la Humanitat, la situació encara és més greu.

Falcons i coloms (per separat)

Bé, ja tenim pollets de Falcó a la Sagrada Família. No vaig ser dels cincuanta afortunats que estaven connectats en el moment de l’eclosió dels ous (aquesta era, segons diverses fonts, la capacitat del servidor), i tres dies després un missatge sense signes de puntuació ni majúscules m’informava que el servidor seguia ple. Conseqüentment he hagut de fer les meves indagacions per esbrinar la data de naixement dels pollets. El Periódico informava que el feliç esdeveniment es va produir el dia 8 d’abril. Quant al nombre de pollets, el dia 12 en vaig poder veure dos, i, casualment, el dia 15, aprofitant una absència d’ambdós progenitors, vaig constatar que els pollets eren quatre, un per cada ou. Com podeu veure, els diaris és l’últim que he consultat.
Atenent a una queixa meva, l’Eduard Durany em va respondre amablement que ben aviat es penjaran els moments estelars del procés i que s’augmentarà la capacitat del servidor. Així, si ens hem perdut el bateig, almenys podrem assistir a la comunió.

And now for something completely different. La portada de La Vanguardia del 16 d’aquest mes, sota el títol catastrofista de “Barcelona no puede frenar la plaga de palomas,” anunciava un reportatge de Lluís Sierra sobre “l’excés” de Coloms a la ciutat de Barcelona. Resumint, segons Sierra les persones que alimenten els Coloms fan inefectiva qualsevol política de control poblacional d’aquesta espècie. L’escrit és força digne. Com que un servidor és malpensat de mena, ja s’esperava que s’establiria una relació entre el projecte de reintroducció del Falcó i els programes d’erradicació de “la plaga.” Només hi trobem un tímid “incluso propiciar la presencia de aves rapaces en una zona determinada” que és glòria si el comparem amb les bestieses que s’han arribat a publicar sobre la reintroducció del Falcó i que, en determinats moments, han encès els ànims de colombòfils, canarieros i senyores amb periquito.

Setmana Santa

Queden ja només un parell de dies perquè els blocs personals s’omplin de postals i comentaris de viatges de Setmana Santa. Jo seguiré fidel als meus principis: el lloc més llunyà al qual hauré anat d’aquí a aleshores serà el castell de Montjuïc. A més, cap dia hauré sortit amb la intenció d’observar ocells. Ara bé, ja he comentat alguna altra vegada que les alegries de l’ocellaire urbà són modestes, i n’he tingut alguna. Sempre m’agrada veure la insolència amb què els Raspinells s’enfilen pel tronc dels arbres, encara que s’amaguin quan veuen l’objectiu d’una càmera. I que dues Tórtores, que simbolitzen la fidelitat, copulin amb tota impudícia en una branca baixa, és un bon símptoma en temps en què res no és segur. Això és el que vaig poder presenciar al Parc Joan Miró dimecres dia 8.

Divendres 10, tornant a casa cap a les 8 del vespre, els Falciots, barrejats amb Ballesters, ja eren força nombrosos. Aquella cridòria alegre i impertinent que ens acompanya fins a les acaballes de l’estiu (en algunes pel·lícules espanyoles fins i tot es deixa sentir a ple hivern) omplia el cel ennuvolat. Vaig veure un individu entrant en un forat d’aquells que les construccions de l’Eixample tenen a la part alta, indici clar de nidificació. En breu provaré d’esbrinar el tecnicisme emprat per referir-se al forat en qüestió i el publicaré; serà inevitable referir-s’hi un altre cop. Ara bé, si algun dels dos habituals del bloc el sap, li agraïré que m’estalviï la feina.

Raspinell (Certhia brachydactyla), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Falciot negre (Apus apus), Ballester (Apus melba).

Varia (II)

Ahir, dia 6, cap a les 8 del vespre, vaig veure el meu primer Falciot de la temporada sobrevolant el Mercat de Sant Antoni. Fa dies que n'hi ha citacions i hi he estat atent, però no va ser fins ahir que un exemplar es va dignar a mostrar-se. En el moment més inesperat, com sol succeir. Sense càmera i sense binocles -no els acostumo a portar per anar a comprar el pa. I això que la imatge hauria pogut ser bonica, fins i tot amb la meva càmera. El Falciot no s'hauria vist, però sí el mercat i una lluna impressionant.

D'altra banda, em passo el dia enganxat al webcam dels Falcons de la Sagrada Família. Si no fos per les campanades em semblaria que han penjat una foto fixa per als crèduls com jo. Necessito urgentment un mecenes per seguir amb la vida contemplativa que porto darrerament.

(Falciot (Apus apus), Falcó pelegrí (Falco peregrinus)

Varia

Comentem un parell d’aspectes. El primer d’ells, d’àmbit molt local. Divendres dia 3 d’abril, passant per davant d’un dels patis interiors del Mercat de Sant Antoni, el meu fill em va cridar l’atenció sobre la presència d’una “Garsa.” Jo vaig tenir el temps just de veure la típica cua ataronjada d’una Cotxa, probablement fumada; del sexe no en puc dir res. No li ho tinguem en compte, al nen; només té quatre anys i el seu mestre en matèria ornitològica sóc jo. Qüestions familiars de banda, una Cotxa fumada en aquesta època de l’any podria ser un indici de nidificació. Estarem a l’aguait.

L’altre aspecte també es d’àmbit local, però amb una projecció més àmplia. Dissabte dia 4 alguns rotatius –El Periódico i Público almenys- anunciaven que podem presenciar el naixement de pollets de Falcó mitjançant una webcam instal·lada a la caixa-niu de la Sagrada Família. L’adreça és http://www.falconsbarcelona.net/. Webcam a part, la pàgina és interessant: la retòrica triomfalista a què ens té acostumats l’Ajuntament hi és present en dosis més baixes del que és habitual. Ja podeu establir torns per no perdre-us la feliç eclosió.

(Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), Falcó pelegrí (Falco peregrinus)