Aquesta circumstància, afegida a les dimensions reduïdes del jardí, fa que la llista sigui curta.
...Sive de urbicis avibus eorumque praedatoribus. O, el que és el mateix, un repàs dels ocells que, malgrat nosaltres i els esforços del nostre Ajuntament, sobreviuen a Barcelona.
30 de desembre 2010
Pas o hivernada
Aquesta circumstància, afegida a les dimensions reduïdes del jardí, fa que la llista sigui curta.
16 de desembre 2010
Trap Happiness
I les dues cotorres de la foto podrien ser un mostra d’aquest fenòmen. O d’una estulticia amb pocs prececdents en l’espècie. M’inclino per la primera opció; una bestiola que es pot enorgullir de dur la medalla B52 no es deu rebregar fàcilment.
Per cert, us passo l’enllaç d’un capítol de El medi ambient (TV3) força interessant.
http://www.tv3.cat/videos/3260550/Barcelona-2030-deu-mil-cotorres
Off the record: ahir dia 15 de desembre un aligot (Buteo buteo) va sobrevolar la Diagonal a l’alçada de Roger de Llúria a mitja altura.t.
Off the record: ahir dia 15 de desembre un aligot (Buteo buteo) va sobrevolar la Diagonal a l’alçada de Roger de Llúria a mitja altura.
07 de desembre 2010
Mare Nostrum
I sí, el que hi havia eren Gavians argentats, Gavines rialleres, Coloms i Pardals, sobretot. En un moment determinat, va passar un Corb marí gros, i en un altre –també determinat- un Xatrac que la manca d’augments em va impedir de determinar. Quan ja m’adreçava a l’autobús també vaig veure una Cotxa fumada i una Cuereta blanca.
Una jornada anodina, doncs, si no fos perquè fins i tot moments com aquest, en què em puc desentrendre de gairebé tot, són escassos en la meva vida. A més, vaig detectar dos Gavians anellats al Zoo de Barcelona: el PBKB i el PBLM. Un d’ells, no recordo quin, ha vist món: ha estat en un abocador de l’Empordà.
L’altra lliçó de la jornada té poc a veure amb els ocells. Pensava que l’última croada del nostre mai prou ben ponderat alcalde, ço és dir, l’erradicació del nudisme, era una altra de les comunicacions que li arriben d’instàncies superiors inaccesibles al comú dels mortals. Ara bé, el lapse de temps que vaig ser allà em vaig adonar que sóc un home de poca fe, perquè, malgrat les temperatures gèlides, primer una dona i després un home es van quedar tal com llurs respectives mares els havien dut al món (és un dir; quins estralls fa el temps) i es van capbussar al mar. Tot i així, la croada em seguex semblant inútil.
25 de novembre 2010
Rambla de Mar
Pel que fa a la Gavina riallera, insistia a girar el cap cada cop que pitjava el disparador.
07 de novembre 2010
Nunc reddit animus
Des del punt de vista dels ocells, cap sorpresa, però l’alegria de saber que tot segueix en el seu lloc. La sobreabundància de Pit-roig i la presència de Cotxa fumada i Pinsà comú ens indiquen que la tardor ja és aquí, encara que les temperatures no ho corroborin.
La llista d’espècies observades és la següent:
-Esparver ((Accipiter nisus). És la segona vegada que el veig per la zona i per aquestes dates. La primera vegada havia pensat que era un migrador rerassagat; ara començo a pensar que potser és un exemplar resident.
-Xoriguer (Falco tinnunculus). Una femella encalçada per tres garses.
-Gavià argentat de potes grogues (Larus michaellis).
-Colom (Columba livia). Fora del jardi.
-Tudó (Columba palumbus).
-Tórtora turca (Streptopelia decaocto).
-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus).
-Cotorra de Kramer (Psittacula Krameri). Un parell s’hi va aturar un moment.
-Pit-roig (Erithacus rubecula).
-Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros).
-Merla (Turdus merula).
-Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla).
-Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala).
-Mosquiter vulgar (Phylloscopus collybita).
-Mallerenga carbonera (Parus major).
-Mallerenga petita (Parus ater).
-Garsa (Pica pica).
-Estornell (Sturnus vulgaris).
-Pardal comú (Passer domesticus).
-Pardal xarrec (Passer montanus).
-Pinsà vulgar (Fringilla coelebs).
-Gafarró (Serinus serinus).
-Cadernera (Carduelis carduelis).
28 d’octubre 2010
L'estrany cas d'una garsa de tanatori
Dissabte 23 vaig proposar al nen d’anar al parc de la Maternitat a prendre la fresca. Per estalviar-me la Festa dels Súpers estava disposat a qualsevol cosa. Me les mamava molt dolces i estava convençut que podria gaudir d’algun indici de migració. Si un parell de Mosquiters en són un, l’objectiu es va complir, pero això ens proporciona una idea de com en va ser, de decebedora, la jornada.
La llista va ser relativament pobra, especialment si considerem que la majoria només els vaig detectar per l’oïda: Colom, Pardal, Estornell, Tudó, Pit-roig, Tallarol capnegre, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Cotorreta de pit gris, Cotorra de Kramer, el propdit Mosquiter i... la protagonista de la nostra història.
Tornàvem cap a casa quan, passant pel costat del tanatori de les Corts, no em va cridar l’atenció la presència d’una Garsa. La remor d’unes plomes fregant amb alguna cosa em va fer alçar els ulls, però en principi no vaig veure res destacable. Una estoneta més tard, nou frec de plomes i la Garsa va reaparèixer. Sortia de dins de l’edifici per una finestra entreoberta. Aleshores, va passar a l’ampit de la finestra del costat, que tampoc estava tancada, i es va tornar a esmunyir cap a dins. En un minutet va tornar a sortir.
De camí cap a casa em plantejava què hi havia al tanatori de tant interessant que atragués l’ocell. Alguna cosa molt sucosa devia ser, si considerem com va arriscar el seu plomatge (fixeu-vos en el reflex de les finestres). Ara bé, per tranquil·litzar tothom us diré que en cap moment va sortir de l’interior amb res al bec.
25 de setembre 2010
Νóστος
03 d’agost 2010
Dies sine linea
I pel que fa al barri de Sant Antoni, les Cotorretes de pit gris van fent els seus estralls en els lledoners, els Falciots es van fent més cars de veure i, a primera hora del matí, els Ballesters es fan sentir. La sorpresa del dia, però, me l'ha donada una Gavina riallera que, aquest mátí a les 8, volava a poca alçada. No és un fet excepcional, però sí rar en aquestes dates. En honor a ells penjarem una foto d'una congènere presa diumenge al port.
20 de juliol 2010
Lanius Minor
Però bé, dimecres dia 14 vaig utilitzar les criatures com a pretext per arribar-m’hi. S’agraeix visitar el Zoo un dia en què no cal fer servir els colzes per obrir-se camí. La instal·lació es troba en un racó força discret, al costat de l’antiga entrada de la Ciutadella. La veritat és que, malgrat la proximitat del parc infantil i d’una àrea de pic-nic, el lloc és tranquil. En tota l’estona que vam estar dinant en una taula contigua s’hi van apropar només dues persones, una d’elles aprofitant que feia una foto. Per sort, el vailet està d’esquena i no li hauré d'omplir la cara de píxels.
-Esplugabous (Bubulcus ibis)
-Bernat pescaire (Ardea cinerea)
-Xoriguer (Falco tinnunculus)
-Gavià argentat (Larus Michaellis amb carnet de Zoo Club)
-Colom (Columba livia)
-Tudó (Columba palumbus)
-Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
-Aratinga de cap blau (Aratinga acuticaudata)
-Aratinga mitrada (Aratinga mitrata)
-Cotorra de Kramer (Psittacula Krameri)
-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus amb DNI)
-Falciot comú (Apus apus)
-Ballester (Apus melba)
-Cuereta blanca (Motacilla alba)
-Merla (Turdus merula)
-Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
-Mallerenga carbonera (Parus major)
-Garsa (Pica pica)
-Gralla (Corvus monedula)
-Estornell (Sturnus vulgaris)
-Pardal comú (Passer domesticus)
-Cadernera (Carduelis carduelis)
12 de juliol 2010
Realisme socialista
Ara, la façana posterior, orientada a l’interior d’illa Tete Montoliu, serveix de base a força espècies d’ocell. Els Coloms, per exemple, descansen a les seves finestres
Merles i Garses utilitzen la seva antena com a talaia.
Els Gavians argentats en fan una àrea de caça.
Els Falciots sembla que han provat de nidificar a les seves finestres. De fet, persianes i cortines van quedar obertes. Si hi havia plats a dins segur que els van abandonar sense rentar-los. El cas és que en més d’una ocasió he vist algun d’aquests ocells introduir-se en la cavitat que s’obre entre persiana i vidre de la finestra. Evidències irrefutables de nificació, però, no n’he vist mai.
05 de juliol 2010
Barcelona era una festa
El cant d’un parell de Tallarols capnegres, encara que apaivagat pels reclams de Cotorretes de pit gris i Cotorres de Kramer, augurava un bon dia.
En realitat, la sortida no va estar malament, però a mesura que m’apropava a la recta de l’Estadi anava veient més i més moviment. No havia pensat que per al vespre estava programada la Nit de Montjuïc. Així vaig fer la meva passejada acompanyat dels soroll que es fa quan es munten tres escenaris com a mínim: cop de martells, ordres i contraordres, generadors d’electricitat,... En definitiva, res que inquieti un ocellaire avesat als recorreguts urbans; als ocells no m’atreviria a dir si els inquieta gaire tot plegat.
El que no m’havia trobat mai, però, era gent que es reunís a les 8 del matí per cantar conjuntament cançons com una que, si no em falla la memòria, deia “open-the-eyes-of-my-heart-so-I-can-see-You”. Ara ja no ho podré dir.
Anant –o tornant- a la qüestió ocells, us presento una llista completa d’observacions:
-Gavià argentat (Larus Michaellis).
-Colom (Columba livia)
-Tudó (Columba palumbus)
-Tórtora turca (Streptopelia decaocto). Em va cridar l’atenció la seva abundància.
-Cotorra de Kramer (Psittacula Krameri)
-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)
-Falciot comú (Apus apus)
-Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
-Oreneta cuablanca (Delichon urbicum).
-Cuereta blanca (Motacilla alba)
-Pit-roig (Erithacus rubecula)
-Merla (Turdus merula)
-Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
-Bruel (Regulus ignicapilla). Era la primera vegada que el detectava a Monjuïc.
-Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
-Mallerenga petita (Parus ater)
-Mallerenga blava (Parus caeruleus)
-Mallerenga carbonera (Parus major). Es tractava d’adults que treien els jovenets a passejar.
-Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)
-Garsa (Pica pica). Em van cridar l’atenció els moviments d’aquest exemplar per foragitar els coloms.
-Estornell (Sturnus vulgaris)
-Pardal comú (Passer domesticus)
-Gafarró (Serinus serinus)
-Cadernera (Carduelis carduelis)
25 de juny 2010
Back in the Saddle
Doncs bé, a banda de no veure-hi res d’espectacular, tampoc se sentien els cants del dia del SOCC. Havent-hi pollets a casa, suposo que els ocells proven de passar desapercebuts. Tot i així, en els intervals entre indigent i turista que no paga hotel, entre turista que no paga hotel i gos, entre gos i corredor de footing, entre corredor de footing i individu que acaba la festa al parc i entre individu que acaba la festa al parc i indigent vaig aconseguir fer alguna observació interessant.
Per exemple, aquest Estornell que alimentava el seu pollet en el niu del plàtan em va tenir entretingut una bona estona.
Vaig comptar 18 Cotorretes de pit gris amb medalla, com aquesta que alimentava un poll crescudet.
O aquests Ànecs collverds, que nedaven als meus peus sense timidesa.
Estava d’esquena quan va aparèixer aquest Gavià argentat amb, segons em va semblar, un colom al bec i els va foragitar qui sap on.
Els polls d’oca que comentava fa unes setmanes el Ricardo Ramos al seu bloc, com es pot apreciar, ja estan força crescuts.
I aquest “pajarito sin cola” devia estar molt escarmentat, perquè no va haver-hi manera de fer-li una foto mínimament digna.
Heus aquí la llista completa d’observacions (entre les 6.20 i les 8.30):
Oca (Anser anser)
Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos)
Bernat pescaire (Ardea cinerea).
Polla d’aigua (Gallinula chloropus)
Gavià argentat (Larus michaellis).
Xoriguer (Falco tinnunculus)
Colom (Columba livia).
Tudó (Columba palumbus).
Tórtora turca (Streptopelia decaocto).
Cotorra de Kramer (Psittacula Krameri).
Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus).
Aratinga de cap blau (Aratinga acuticaudata).
Aratinga mitrada (Aratinga mitrata).
Falciot (Apus apus)
Cuereta blanca (Motacilla alba).
Pit-roig (Erithacus rubecula).
Merla (Turdus merula).
Raspinell (Certhia brachydactyla)
Mallerenga blava (Parus caeruleus).
Mallerenga carbonera (Parus major).
Garsa (Pica pica).
Gralla (Corvus monedula).
Estornell vulgar (Sturnus vulgaris).
Pardal comú (Passer domesticus).
Gafarró (Serinus serinus).
Ara, l’observació del dia va ser un senyor que passejava dos gossos... LLIGATS! Vaig estar a punt de fer-li una foto perquè els que em seguiu em creguéssiu, però em temo que l’interessat no hauria interpretat correctament les meves intencions.