18 de juliol 2012

Un nou atles

Per obligar-me a sortir de casa i fer alguna cosa de profit i que surti bé de preu, m'he obligat a participar en un nou projecte impulsat per l'Ajuntament i desenvolupat per l'ICO i la UB: l'Atles dels ocells nidificants de Barcelona (http://www.ornitologia.org/ca/quefem/monitoratge/atles/atles_barcelona/index.html). Vaig pensar que un projecte com aquest no podia prescindir de la meva valuosa col·laboració. Així, em vaig oferir per cobrir una quadrícula que ningú volgués i vaig acabar en un barri on els noms dels carrers són tan poètics com 3, 4, F, G...
No m'agrada fer públics resultats abans que ho facin les entitats impulsores, així que només mostraré algunes fotografies de les espècies menys interessants per als bimberos, evidentment; les altres no es deixen fotografiar amb tanta facilitat.
Aquí tenim la foto d'un resident marcant territori:


 Aquí, les d'uns visitants intentant arreplegar alguna cosa del mercat del peix:




I aquí els membres de seguretat del Consorci de la Zona Franca van interrompre el meu plàcid mostratge per demanar-me explicacions -amb tota la correcció del món, cal destacar-ho, i amb tota justícia. És el problema de sempre: com explicar al veí del balcó del davant que miraves el seu balcó amb binocles perquè s'hi havia aturat un pardalet? Com explicar que et passeges per un lloc al qual només un guillat hi aniria a passar l'estona?

Així, per al segon dia vaig informar a les oficines del propdit consorci de la meva presència , em van  expedir un permís i el segon mostratge va ser una bassa d'oli.






Doncs ja veieu, Alguna sorpresa?

11 de juliol 2012

Rara avis

Diumenge, sota el títol de "La fauna indòmita del Zoo", El Periódico de Catalunya tornava a tocar, de la mà de Carles Cols, el tema de la fauna oportunista del Zoo (http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/fauna-indomita-del-zoo-2041681). Per si el títol fos poc, també s'al·ludia a un grup de persones denominades Equip Verd que vetllen per les poblacions d'aquests animalons que viuen a costa dels seus congèneres captius. L'estrella eren els eriçons, però un cop més es tractaven les difícils relacions entre Bernats pescaires i Cotorretes de pit gris citant Josep Garcia, probablement la persona més entesa en la matèria.
El que em va fer més gràcia, però, va ser que es recuperés la història de l'ocellot misteriós que sobrevolava el cel barceloní a finals de la dècada dels 80, si no em falla la memòria. En el moment jo feia el que feia la meitat dels barcelonins, fotre-me'n tant com podia. Quan em vaig aficionar als ocells, però, em va  tornar l'interès pel tema i, després d'algunes consideracions, consultes amb criptozoòlegs  i antropòlegs especialitzats en llegendes urbanes, vaig concloure que es podia tractar d'avistaments de Bernats pescaires de la colònia del Zoo. Em consola veure que hi ha qui comparteix l'opinió.