08 de novembre 2013

Winter is coming

Un dels indicis que l'hivern s'apropa és la concentració de làrids a la plaça Catalunya. Solen aterrar al voltant del monument a Francesc Macià, i els acostumo a veure a primera hora del matí des de l'autobús camí de la feina. Aquest any l'hivern no vol arribar, però ja hi podem trobar concentracions modestes. Així, aprofitant que el canvi d'horari em regalava una hora de son, fa dos diumenges vaig voler viure el panorama de prop.
Suposo que un diumenge al matí no és el millor moment per a aquesta aventura, ja que turistes arrossegant la maleta, amants de la gresca, llauners, guardia urbana i mossos foragiten les bestioles. Tanmateix, al poc de plantar-me allà, quatre Gavines rialleres van baixar a la cacera de les deixalles dels parranderos i, en segona instància, els indigents que van darrere. Després es va presentar un grupet força nodrit de Gavians argentats que sortien volant a la més mínima molèstia.



Quan la cosa començava a decaure vaig fer un tomb per la plaça. Estornells, Pit-roigs i Cueretes blanques corroboraven que la tardor és aquí, almenys segons el calendari. D'altra banda, també hi havia els Coloms habituals, força Pardals i va passar alguna Cotorreta de pit gris. Es pot demanar alguna cosa més, en una hora i mitja?

26 de setembre 2013

Labyrynthus

Des de fa unes setmanes, cada vespre sento la cridòria d'un grup de Ballesters que s'apleguen per preparar la migració, suposo. Com que recordo d'altres anys concentracions importants a Collserola, divendres 13, que em van sobrar unes hores a migdia, vaig anar al parc del Laberint, malgrat ser de pagament, a veure què m'hi trobava.

En els primers moments em vaig haver de conformar amb els inevitables Tudons, Coloms, Garses, alguna Merla i algun Pit-roig.
Després, a la zona boscosa del parc van aparèixer en massa les Mallerengues amb tots els cognoms. Les que es poden trobar a Collserola, vaja: emplomallada, carbonera, cuallarga, blava i petita. Entre elles, algun Bruel, algun Raspinell i el reclam dels Tallarols capnegres.

Unes Caderneres van fer un parell de passades ràpides. Pel que fa a migrants, es van sentir Abellerols volant ben alt i vaig veure un Mastegatatxes una mica tímid per ser un Mastegatatxes. De Ballesters, ni rastre; probablement no era l'hora adient.
El més inquietant, però, és que només vaig veure un Pardal ja fora del recinte, a prop d'unes Cotorres de Kramer. 



03 de setembre 2013

Roma - Parthenope - Venetia

Com ja vaig fer l'any passat, tenia intenció d'enviar algunes postals d'ornitofauna urbana captades en altres ciutats. Ara bé, enguany el meu pas per ciutats italianes en aquest cas ha estat una mica precipitat. Així, d'un lloc com Roma, tan ric en ocells, només puc oferir aquesta Cornella emmantellada, tan comuna allà i tan  rara entre nosaltres.


Seguim amb Cornelles emmantellades, aquest cop al Palau reial de Caserta.


A Nàpols, aquesta Gavina riallera semblava que volia posar en el seu lloc algú a qui el seu poble considera digne d'una estàtua eqüestre.


Una altra Gavina riallera, aquest cop a Venècia.



I no podien faltar els Coloms de la Piazza San Marco, en aquest cas desconfiades per la presència d'uns Gavians argentats a qui una turista insensata alimentava.



Doncs bé, ara em toca seguir la migració dels Ballesters des del balcó de casa.

29 de juliol 2013

Solis revolutiones


La teulada del mercat de Sant Antoni sol acollir, com gairebé tots els terrats de l'Eixample, famílies de Gavians argentats. Jo em preguntava si aquest any hi han nidificat i com aguantaven les calorades d'aquests dies. I, fixant-m'hi bém en vaig obtenir la resposta. 



Aquest poll nascut aquest any corrobora que hi ha hagut reproducció. Al llarg dels dies he anat comprovant com, a les hores de sol fort, la família es va traslladant seguint l'ombra, situant-se ara a la vessant del carrer Comte d'Urgell, ara el carrer Tamarit.



A les hores de més fresca ja se'ls pot veure en qualsevol punt de la teulada.

09 de juliol 2013

Ja s'apropen les vacances i amb elles la possibilitat de fer alguna sortida per Barcelona com les que feia abans. De moment, us presento unes fotos dels meus últims dinars al Palau Robert de la temporada.
Bones vacances a qui en tingui.

 



18 de juny 2013

Balanç dels censos


Si no m'hi obliguessin els censos, probablement no sortiria gairebé mai. Presento les fotos del meu SOCC del passeig de Sant Joan, un cop més sense sorpreses. En pocs metres vaig poder fotografiar aquest parell de pit-roigs, l'un en una font ornamental, l'altre en un parc infantil.



El Mosquiter és un altre clàssic del Parc de la Ciutadella, però apareix cada cop menys al passeig de Sant Joan.

 Aquesta Mallerenga carbonera es mostra en una cavitat d'un plàtan del passeig.

 L'Atles dels ocells nidificants de Barcelona m'ha tornat a portar al polígon industrial de la Zona Franca, i sembla que la lletjor de l'ndret s'hagi encomanat a les fotos, perquè no me n'ha sortit bé ni una, malgrat que els models siguin atractius. És el cas d'aquesta parella de Caderneres.


Ens sorprèn que els Tudons hi siguin tan comuns i, en canvi, de Coloms pràcticament no n'hi ha.


L'estampa més típica de la zona, però, podria ser la que segueix.


La zona més interessant, però,es troba al carrer número 6; es tracta d'un lloc connectat amb l'antiga llera del Llobregat amb canyís i aspecte d'abandonament. A més de sentir-s'hi el Balquer o el Rossinyol bord, hi vaig poder veure aquest Mastegatatxes tan borrós.


La Merla s'associa als arbres que guarneixen els edificis d'oficines.


21 de maig 2013

Carretera del Carmel

Diumenge, en un solar de la carretera del Carmel a tocar del Park Güell, cap a les dues de la tarda, em vaig trobar aquest Esplugabous que semblava tan lluny de qualsevol hàbitat adequat.

Probablement, coses més estranyes hem de veure encara.

I més al turó del Carmel.


25 d’abril 2013

Notetes fenològiques



Tres notes breus: la primera, que continuen els concerts de gavians als terrats de l'Eixample.
La segona, que l'11 d'abril vaig veure els primers Falciots de l'any volant sobre el Mercat de Sant Antoni.
La tercera, que el 19 d'abril el Mastegatatxes  va mostrar un cop més la seva fidelitat als jardins del Palau Robert; aquest cop es tractava d'un mascle.

Fins una altra ocasió.

04 d’abril 2013

Cum Aprilis redit

Passem de no tenir res a dir a la saturació.


Primer, el dia de març cap al tard els meus primers Ballesters sobrevolaven el barri de Sant Antoni, en nombre secas, encara.

Diumenge 30, el dia que ens robaven una hora de son, vaig tenir la pensada d’anar al Parc de Cervantes al moment aquell en què coincideixen els ciutadans que van a dormir amb els que s’acaben de despertar. És una sort que hi hagi algun parc obert en aquestes hores. El temps que m’hi vaig estar entre les 7 i les 9 va ser força fructífer.

Com és habitual, em van rebre les Garses, encara que al cap de poc el refilar dels Gafarrons omplia l’aire.


Tudons, Merles i Cueretes blanques anunciaven un matí monòton. Tanmateix, a mesura que sortia el sol se sentia i es veia una gamma d’ocells força vairada: Mallerengues carboneres, algun Pinsà i algun Raspinell, Orenetes vulgars (dues), Pit-roigs, Tallarols capnegres i de casquet, Tórtores turques...


Que em perdonin els puristes, però també em semblen dignes de menció aquest Esquirol i uns Conills encara que tinguin pèl enlloc de plomes.


No m’esperava ni el Tord que picava la gespa buscant cucs ni la Puput. De la Ronda de Dalt m’arribava la serenata de l’Estornell. I, mirant el cel, es veien Gavians argentats, un Bernat pescaire de pas i un estol d’unes 30 Aratingues mitrades.

Quan ja m’adreçava a casa vaig veure que estava obert el Roserar de Cervantes. Allà, encara vaig tenir l’ocasió de veure Pardals, Verdums, Mallerengues blaves, una Cadernera, Cotorretes de pit gris i a més Mallerengues emplomallades.

De tornada a casa, vaig obrir La Vanguardia i vaig veure que Antonio Cerrillo atacava novament el tema de l'avifauna barcelonina, a més d'un comentari sobre l'Atles d'ocells nidificants de Barcelona. Deixaré els comentaris per un moment de sequera.