28 de gener 2013

Socc 2012/13


 Una altra edició del SOCC sense grans sorpreses. Vaig tenir un dia assoleiat i un d’ennuvolat amb el vent com a denominador comú. 

També, tant a l’un com a l’altre, les concentracions van ser el gran problema: d’Estornells, de Gralles, d’Aratingues Mitrades... Les imatges que segueixen suposo que són prou eloqüents.



Respecte a altres edicions, dues novetats: d’una banda, el personal de Parcs i Jardins m’ha regalat aquest seient perquè esperi el sol còmodament assegut.


De l’atra, un rècord: en els tres quilòmetres de transecte m’han demanat diners quatre vegades, la qual cosa fa una densitat d’1,3 pidolaires per quilòmetre; tal com va la cosa, potser aviat n’hi haurà més que pardals.
El que no canvia mai és aquesta imatge. 


Potser si deixessin de tocar aquest tram del passeig de Sant Joan, a més d’estalviar, veuríem algun resultat positiu pel que fa a presència d’ocells.
Des del punt de vista ornitològic, destaquen dues noves incorporacions, el Cargolet i l'Aligot, i la reaparició de la Mallerenga cuallarga.


12 de gener 2013

Una supervivent


El dia 5 les Aratingues mitrades em van treure del llit. Vaig decidir seguir-les –eren unes 30-, però vaig escollir el camí equivocat perquè un Mosquiter em va distreure del meu objectiu. I després una cosa va dur a l’altra i em vaig trobar a l’avinguda Mistral fotografiant una Merla a la tanca d’un parc infantil. 


A continuació els inevitables Coloms i Cotorretes de pit gris van acudir a beure l’aigua d’un bassal. 



Com que la cosa estava animada, vaig tirar en direcció a plaça Espanya. L’única vegada que havia anat expressament aquí a veure ocells havia estat decebedora, però per alguna raó aquest cop la cosa estava més animada. Reament, l’única bèstia que un té assegurat que veurà és l’amo de gos, sovint amb l’ànimal que li fa ostentar aquest títol, campant per la gespa.
Aixi, ben aviat van aparèixer els Pardals, un parell de Garses i un altre Mosquiter. Seguint endavant, a l’alçada d’Entença, van presentar-se una Mallerenga blava i una Mallerenga carbonera. Un Gavià argentat estava posat en un fanal. En aquest punt vaig girar cua.



De tornada vaig sentir el Gafarró que se sol detectar a la cantonada amb Rocafort, i de dalt d’un edifici estant, una Cuereta blanca llençava els seus reclams.
La sorpresa més gran, però, va arribar al final. Era aquesta Cotorreta de pit gris amb uns medalla de les de primera generació incrustada al plomatge. 


En fi, una horeta de la qual no esperava res i al final va resultar agradable.

02 de gener 2013

Un dormidor curiós

Fa un parell d’anys, recorrent el tram de la Gran Via entre la plaça Cerdà i la plaça Espanya per aquestes dates quan es feia fosc, em va cridar l’atenció la quantitat de Cueretes blanques que volaven per sobre del meu cap seguint la mateixa direcció que jo. Em vaig proposar investigar cap on es dirigien, però em costa una mica posar-me en moviment i he tingut el “projecte” aparcat fins ara.
L’altre dia vaig trobar el seu destí per casualitat. Mentre esperava en un semàfor, vaig veure molt de moviment d’ocells petits entre dues oliveres. Allà, enmig del tràfec de cotxes i de vianants –el semàfor Paral·lel-plaça Espanya crec que és un dels pitjor sincronitzats de Barcelona- les Cueretes han establert el seu dormidor; dos arbres que amb prou feina superen els dos metres i mig  d'alçada els proporcionen la sensació de seguretat que necessiten. Probablement no s’equivoquen: la gent estava més interessada en aquell estaquirot que destorbava el seu camí cap al metro o les Arenes que en els ocells.
El dia 28 vaig voler presenciar la seva sortida, així que em vaig plantar allà a dos quarts de vuit. del matí . Semblava que, malgrat no haver sortit el sol, l’èxode ja havia començat. Com si un sergent amb plomes anés encarregant les tasques del dia als seus homes, els ocells anaven sortint individualment o en grups de fins a cinc. A les vuit semblava que la cosa ja s’havia acabat.
Comptant només els que sortien pel costat on estava jo i des del moment de la meva arribada, puc assegurar que es van envolar 112 ocells i que, com a mínim, un 75% d’ells eren Cueretes blanques. 112 ocells com a mínim és una xifra considerable, em sembla; per això fan por els plans urbanístics.
Per problemes tècnics, només puc publicar la foto d’un dels dos arbres.