19 de desembre 2016

Pojectes et cetera

Desembre és mes de SOCC. Un cop més, vaig comprovar que l'ornitologia urbana no és l'afició innocent que sembla: vaig tenir raons amb un parell de perdulaires que es pensaven que els estava espiant i fotografiant. Per sort, les meves dots de convicció van funcionar i em van deixar tranquil, tot i que una parella de mossos que passava per allà casualment potser va tenir alguna cosa a veure amb el feliç desenllaç. Tornant a temes ocellístics, per sorpresa i alegria meva, vaig tornar a trobar-hi una Cuereta torrentera (aquest cop he apuntat bé la cita). Per molts anys, que les sorpreses són cada cop més escasses.





Al migdia, festa d'aniversari a l'interior d'illa Tete Montoliu. I què fa el David? Fotografiar ocellets.



Entre setmana, estar a l'aguait al pati de l'escola per si reapareixen els Becs de corall, però sembla que l'episodi de pluges anterior se'ls ha endut.


I dissabte, altre cop a fer temps al parc del Castell de l'Oreneta, on el nombre de Gafarrons va ser el més destacable. Au, fins una altra ocasió. 



05 de desembre 2016

Upupa Epops

El dia 3 vaig tornar -sorpresa- al Parc del Castell de l'Oreneta. Aquest cop si que es van tornar a mostrar les Puputs. Dues, no les cinc de l'altra vegada, però és una altra mostra que els surt rentable no migrar.




Per la resta, res de destacable, només un Bernat pescaire sobrevolant el parc. El llistat, el que us vaig dir: al www.ornitho.cat.  Us deixo amb alguna foto de les Puputs, d'un Pit-roig, d'una Mallerenga cuallarga i d'una Cotxa fumada.




28 de novembre 2016

Continuació

Reprenc els temes oberts la setmana passada. Primer, el de les Puputs del Parc del Castell de l'Oreneta. Ja no hi eren; almenys, en l'estona que hi vaig estar no van donar senyals de vida, Exemplars en migració? En fi, us deixo amb una foto d'una Cotxa fumada d'un dels arbres en què s'estaven les Puputs.


Següent: el tema Becs de corall del pati de l'escola. Dissabte de l'altra setmana m'hi vaig arribar força d'hora, tan d'hora com em va permetre el deficient servei d'autobús de dissabte al matí. Vaig poder constatar que havien criat. A la primera foto espero que hi sapigueu veure un adult i un volantó.


A la segona -més difícil-, un volantó i dos adults.


Per tant, sembla que podem confirmar la nidificació. Tanmateix, ara el dubte és si es tracta de Becs de corall cuanegres o senegalesos. Algun detallet ens va fer pensar la setmana passada que eren Cuanegres, però ara en tenim dubtes seriosos. El fet que estiguessin molt alts, la qualitat de les fotos  i la meva inexperiència amb aquestes espècies no em permeten extreure conclusions clares. Agraïré comentaris.



Un problema és que després del diluvi de la setmana passada no els he tornat a detectar. Tanmateix, sóc ocellaire de bon conformar i tenir quatre Mosquiters al jardí aquest diumenge per mi  va ser una festa. 



Seguirem atents.





16 de novembre 2016

Res inopinatae

He decidit que, d'ara en endavant, penjaré les meves observacions del parc del Castell de l'Oreneta a l'Ornithocat per no cansar els meus seguidors. Aquest bloc començava a semblar només un recull de llistes i fotos cutres. Provarem que torni a ser el que sempre ha estat: un desplegament de pedanteria i fotos cutres. Així, només comentaré el més destacable. I és que en aquesta setmana i mitja m'he endut sorpreses. 
Per començar, dissabte 5 els problemes d'aparcament em van portar a una secció del parc més oberta, menys arbrada. Allà em va sorprendre la presència de Puputs. 


Aquest ocell, en altre temps estival, cada cop és més freqüent a l'hivern. El que no esperava era veure'n cinc individus junts. Seguiré atent, a veure si es queden o marxen.


Si la sorpresa va ser considerable, més gran va ser la que em vaig endur dimarts al pati de l'escola. Amb ocasió de la Setmana de la Ciència, vaig treure alguns alumnes a pasturar per així col·laborar una mica amb el projecte Ocells dels jardins. Doncs bé, el primer ocell que vam veure va ser un Bec de corall cuanegre (primer vaig pensar que era senegalès). A més, anava acompanyat de dos congèneres més. 


Divendres vam repetir l'experiència i encara hi eren.


Avui hi he anat sol, però no els he vist. Com que em cau a prop, seguiré vigilant i informant. Diuen que ara és època de nidificació.
Que bé. Acabo el post amb una història inacabada. To be continued...

23 d’octubre 2016

Més parc de l'Oreneta

Abans de començar, he d'agrair a un comentarista anònim la meva patinada en una entrada en què anomenava Cuereta groga una Torrentera. La meva integritat mental ja fa aigua per totes bandes.
Bé, comencem. Aquest pot ser un dels meus últims posts amb accents diacrítics, eles geminades i pronoms febles a la manera tradicional. Potser per al proper m'ha vagat de llegir la nova normativa. 
Cada dissabte vaig puntualment al Parc del Castell de l'Oreneta, i la veritat és que un s'endú poques sorpreses. El llistat de fa dues setmanes és gairebé igual que els de les dues setmanes següents, però he notat el canvi d'estació, em sembla. Per exemple, encara que a ca meva, al barri de Sant Antoni, s'hagin sentit fins la setmana passada, aquí els Ballesters ja han desaparegut. Les Orenetes tampoc no hi eren avui. 


Per contra, la presència de Pit-roig es reforça setmana a setmana. I avui, allò que els britànics anomenen el pas del Willow-Chaff, estava en el seu punt àlgid. També es van veient més Estornells i algun Pinsà.



Ara, si el pas d'una estació a una altra és apassionant no es pot dir el mateix de les meves fotos. Només tinc fotos raonablement acceptables d'espècies antipàtiques. Els macos no són fàcils de caçar i només la meva manca de dignitat em permet publicar-ne (adeu, -ne!) les fotos. Apasiau!.


Aquí hi ha una Mallerenga cuallarga.


Aquí, un Pit-roig.



I aquest porta pèl, i no ploma.

01 d’octubre 2016

Parc de l'Oreneta

Jo estava contentíssim perquè al Nil no li agradaven els esports d'equip i, per tant, em veia els dissabtes al matí tranquil a casa, sense insultar àrbitres aficionats ni congeniant amb individus que anteposaven els resultats del futbol als acadèmics. Però ja deia Eurípides que no pots considerar afortunat cap home fins que no ha creuat l'últim dia de la seva existència. 
I heus aquí que a la Júlia li ha donat per la natació sincronitzada, i ara l'he de portar cada cap de setmana ala seva activitat. El punt positiu: és al costat del Parc del Castell de l'Oreneta. Així que avui m'hi he passat una horeta i mitja mirant ocellets. La meva celebració del dia mundial dels ocells ha estat una mica onanista, però... ha estat!
Les fotos són totes dolentes, però un post no val res si no hi ha cap foto per dolenta que sigui. Així que us deixo amb la llista i amb fotos mogudes.
Lallista completaés aquesta:
-Tudó.
-Mallerena petita.
-Garsa.
-Bruel.



Colom
-Mallerenga emplomallada.
-Mallerenga cuallarga.
-Ballester (en migració, volant molt alt).
-Mallerenga blava.

-Orenetes.
-Tallarol capnegre.
-Picot garser gros.
-Gaig.


-Merla.

-Pardal.
-Picot verd.
-Mallerenga carbonera..






19 de setembre 2016

Convalescència

Aquests dies de convalescència m'instal·lo al balcó amb el llibre i la càmera per aprofitar una mica el temps, a veure què pesco. Si les meves expectatives fossin massa altes aniria a decepció diària, però la veritat és que tampoc espero grans sorpreses en un balcó de l'Eixample. 
Els visitants més fidels, com no, són els Coloms, que fan equilibris sobre els branquillons dels lledoners, massa fines per soportar el seu pes. 


Els segueixen les Cotorretes de pit gris, que aquests dies han aprofitat que els lledons eren verds per atipar-se a plaer. No n'ha passat cap amb medalla; ni aquest alicient em donen.



No puc incloure la foto dels més freqüents, que són els Ballesters, que s'apleguen cap al vespre per iniciar la migració. 

He caçat un Tudó despistat que s'ha avançat a la data habitual.


També he sentit una Garsa, un Estornell i, potser, el reclam d'un Mosquiter, i algun Gavià ha sobrevolat l'edifici, però de passeriformes ni rastre, ni tan sols Pardals. N'ha quedat algun després d'aquestes calorades? 


13 de setembre 2016

Vacances

Ja arriba l'habitual post de vacances. En aquesta ocasió, però, no he tirat mà de la càmera, gairebé. La veritat és que no m'entusiasma fer fotos mentre m'empenyen per totes bandes. Queden, doncs, les que he fet en moments de calma.

TRIESTE
Gavià argentat al port.


Corb marí gros al gran canal.


Cornella emmantellada al Colle di San Giusto.


PULA

Oreneta borrosa en un pàrking.


Gralla a les arenes.


Gavians argentats -que mai falten- a les arenes de Pula.


SARAJEVO

Gavià argentat al Miljacka.


Cuereta blanca en el mateix riu.


Cornelles emmantellades.


Ànecs coll-verds en eclipsi en el Miljacka.