Heus aquí un post que havia promès per a fa més de dues setmanes. El día a día se'm menja. Però no sóc aquí per explicar-vos la meva trista vida, sino per a complir una promesa. Aquí va.
Fa dues setmanes, vaig passar pel pantà de Vallvidrera amb el meu fill. No acostumo a anar-hi en cap de setmana perquè està massa freqüentat, però d'alguna manera havia de matar el temps amb el meu fill adolescent. Tenia tan poques esperances de trobar res interessant que ni tan sols portava els binocles. Però sempre hi ha el moment en què lamentes haver-te'ls deixat.
Al pantà, com és habitual, no hi havia gairebé res: un Bernat pescaire, un Cabusset i un Ànec coll-verd. Per compensar-ho, el Bernat ens va brindar un bon espectacle. A la primera foto ja el vèiem assetjant alguna cosa.
Amb un moviment ràpid va atrapar i es va empassar aquest peixet.
Moralina: per més que es dessequi el pantà per eliminar-ne les espècies exòtiques, aquestes tornen i tornen. Algun cop tindrem consciència de l'impacte que pot tenir la fauna al·lòctona en els nostres hàbitats?
En fi, espero poder actualitzar aquest blog ben aviat, però aneu a saber.