Temporal

 Diumenge tenia intenció de tornar al Trencaones, però va resultar que estava tancat degut al temporal. De totes maneres, el trajecte cap allà té el seu interès. De camí, davant del port de ferries cap a Itàlia i el Marroc, a les palmeres, s'hi solen veure Estornells, Gafarrons, Cotxes fumades i Tórtores turques.

Una certa activitat va fer que no hi hagués concentracions de làrids.

A la Porta d'Europa -insisteixo, quin nom- m'hi vaig aturar una bona estona buscant sense èxit Gavians argentats i Gavines rialleres amb anelles. A banda, és un bon lloc per observar les capbussades dels Xatracs becllargs. Aquest cop n'hi havia un mínim de cinc. També s'hi solen veure Corbs marins grossos.

Al trosset d'escullera que es podia veure, abans de girar cua, una Garsa i quatre Pardals.

Després de girar cua, em vaig adreçar al Port Vell amb la intenció fer un tomb per Maremagnum i el Moll de la Fusta. En aquest recorregut circular vaig poder veure i sentir cinc Mosquiters vulgars. A l'edifici de Duanes, també una Garsa i Pardals.

Al Maremagnum, a part dels inevitables làrids de sempre, dues Cueretes blanques suposo que desplaçades de la gespa per la presència dels gossos i els seus amos, com sempre fent cas omís de les prohibicions.

A qui no molesten els gossos és a les Cotorretes de pit gris i Cotorres de Kramer.

Al moll de la fusta, fidel a la cita anual, el Corb marí gros fent la toilette a la boia de sempre.

I després d'esquivar manades i manades de bicicletaires, tornant a l'inici de Rambla de Mar, entre Gavines rialleres i Gavians argentats atrets pel menjar que els tirava una família malgrat les prohibicions, un Gavià fosc que em va alegrar el matí, ja que feia un parell d'anys que no me'n trobava cap.

I aquí s'acaba la meva passejada dominical. En realitat, el confinament perimetral ha reactivat les meves sortides urbanes.

Migració i primers hivernants

 La represa del curs escolar m'ha fet retornar al jardins del Palau Robert un cop per setmana en el que ha estat una il·lusió de retorn a la normalitat. La segona quinzena de setembre els jardins estaven relativament tranquils, però ha estat tancar els establiments de restauració i tornar a haver-hi bofetades per trobar un lloc en un banc respectant les distàncies de seguretat. Tot i així, els tres quarts d'hora aproximats que m'hi estic donen per alguna observació interessant. 

Com que les dates de la rentrée coïncideixen amb les de la migració de tardor, va haver-hi un dia, el 7 de setembre, en què el pas va ser considerable; s'hi van veure Mosquiter comú i Mosquiter de Passa i un clàssic com el Mastegatatxes.

El dia 22 -de setembre també- van sobrevolar el jardí a gran alçària el que gairebé tothom que he consultat ha identificat com a dues Arpelles.

I no es tracta d'un migrant, però el dia 8 de setembre també hi va fer acte de presència un Gaig. Es tracta d'una espècie força comuna als parcs barcelonins que llinden amb Collserola, però mai l'havia vist en un jardí tan allunyat.

Per la resta, cap sorpresa; les espècies habituals: els inevitables Coloms, algun Tudó i Tórtores turques.

Els primers dies a estones encara se sentien els Ballesters per sobre del tràfic de la Diagonal.

Tampoc podien faltar les Cotorretes de pit gris, tot i que abans eren habituals les marcades amb medalla del Museu de Ciències Naturals i, des que torno a visitar el Palau Robert, ja no n'hi veig.

La Cotorra de Kramer, abans quasi absent, darrerament no hi falla.

De tant en tant se sent una volada d'Aratingues mitrades.

Així com el Gaig va ser una excepció, la Garsa i la Gralla s'hi fan notar.

Darrerament estem molt pobres de Mallerengues; tan sols la Mallerenga Carbonera es fa notar.

Els Tallarols capnegres també són tot un clàssic del lloc.

Ara, els amos són els Pit-roigs i les Merles, que s'acostumen a mostrar molt confiats. A més, amb l'arribada de migrants i hivernants la cosa a estones es posa molt tensa.

Els Pardals i els Gafarrons són ben escassos darrerament. En canvi els Verdums, tot i que més silenciosos que a la primavera, es fan notar força.

Pel que fa a mamífers, el gat que solia voltar per la zona ja no l'he tornat a veure; potser per això han proliferat els rosegadors.

Apèndix

No acostumo a publicar tan seguit, però aquest cop, excepcionalment, ho faré. Resulta que la meva filla va veure les fotos de dissabte i va decidir que diumenge podiem tornar al trencaones, i com que a mi no em cansa mai, allà que vam anar. Diumenge van repetir els ocells del dia anterior, a excepció dels Xatracs becllargs.

Va haver-hi, però, alguna alegria, com aquest Remena-rocs que picotejava on trencaven les ones a l'escullera.

Una altra observació destacable va ser la d'un falcònid no identificat volant per sobre el mar. Com que era a contrallum no em vaig arriscar a enfocar-lo amb els binocles fins que ja va ser massa lluny. 

Un altre clàssic dels llocs poc concorreguts del port és el Bernat pescaire. 

Per sota la Porta d'Europa vam veure aquesta hongaresa afincada a Barcelona de fa anys.

I, més habitual, un Gavià argentat anellat al Zoo (he fet els deures: totes dues cites estan entrades a la pàgina de Marques especials.

I això és tot per ara.

Trencaones

 Aprofitant que feia un dia preciós i tots els meus conciutadans s'amuntegaven al Montseny o la Garrotxa m'he posat a caminar i, com sempre que em poso a caminar sense destí fix, les meves cames em porten cap al mar. La idea inicial era recuperar les meves passejades pel parc del Castell de l'Oreneta, però ves per on, he acabat a l'antic Trencaones. No sé quants anys feia que no m'hi deixava caure, potser des del dia que hi vaig veure l'Èider, ara fa uns dotze anys. I és que el còctel de creueristes i footingaires no és gaire agradable.

Avui no ha estat cap dia de sorpreses, però agradable sí. A banda dels Gavians argentats, Gavines rialleres, Cueretes blanques i Estornells, he fet alguna observació interessant. Per començar, la meva primera Cotxa fumada posterior al confinament s'ha deixat veure a la Porta d'Europa (tela, el nom). Des d'aquesta mateixa estructura he pogut seguir les evolucions d'un parell de Xatracs bec-llargs, com també d'uns Corbs marins emplomallats.

A l'escullera, plagada de pescadors de canya, semblava que no hi trobaria res d'interessant, però al final hi he vist un altre Corb marí, i un Martinet blanc ha fet una demostració de les seves habilitats com a pescador (com a empassador no s'ha mostrat tan hàbil).

De tornada, entre les Gavines rialleres n'he vist una amb anella del Zoo, però quan l'he apuntada amb  els binocles, ha decidit asseure's a terra i m'ha tingut una bona estona esperant que s'alcés. No m'ha semblat ètic aixecar-la d'una pedrada. Despres de vint minuts ha posat el bec sota l'ala i he optat per tornar a casa.