Va ser el desembre del 2018 quan, durant una llarga convalescència, vaig engegar aquest blog per compartir les meves observacions durant les passejades per Barcelona. Més d'onze anys donen per mirar les coses amb una certa perspectiva, per veure tendències, canvis... Així, revisant un post de gener de 2009, vaig pensar com han canviat les coses al mercat de Sant Antoni.
Abans de l'última reforma, la nau que va del centre del mercat a l'encreuament Manso-Comte d'Urgell oferia aquest aspecte un matí d'hivern qualsevol.
La qualitat de la foto potser no permet veure amb claredat la situació, però al matí les Gavines rialleres -acompanyades d'algun Gavià argentat- es disposaven per la teulada d'uralita hores i hores. Probablement venien atretes per això:
Amb el tancament i els llargs anys de reforma, les Gavines rialleres gairebé van desaparèixer. Se'n veia alguna sobre la carpa del mercat provisional, però sempre es podien comptar amb els dits d'una mà.
Els Gavians argentats hi seguien presents però en nombre inferior. És més, els anys que les obres van estar aturades van arribar a nidificar-hi amb èxit per l'absència de molèsties.
Un cop reformat i reobert el mercat, la imatge és aquesta: la d'uns quants individus aturats momentàniament a la teulada.
Conclusions? Jo, personalment, trobo a faltar les Gavines rialleres, però entenc totes les molèsties que provoquen tant elles com els Gavians argentats, sempre en el punt de mira quan arriba la primavera. El canvi en la gestió dels residus ha foragitat totalment les primeres i ha mantingut les altres sota control. Penso que és una lliçó per als defensors de sistemes de control més expeditius.