Aetherias cupis volitare per auras

Quan vaig començar aquest bloc ja fa uns anys, em vaig imposar quatre normes de supervivència:

1. No respondre a amenaces ni provocacions.

2. No respondre a les peticions de cita per aparentment innocents que fossin.

3. No no respondre als meus alumnes.

4. La quarta devia ser poc important perquè l’he oblidada.

Fins avui he respectat les quatre normes, fins i tot la que he oblidat, però avui em saltaré la tercera, (que té una mica de primera, també, la veritat).

A risc d’avorrir més encara els meus tres seguidors amb assumptes que ni els incumbeixen ni els interessen, respondré en obert l’últim comentari dels meus alumnes de 4t d’ESO redactat durant la classe d’informàtica:

BON DIAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!! Com va, Daviddd!!!! Bé,he observat que no has publicat el meu superrrcomentari!!! No es que estigui enfadat, imagino que no l'has acceptat encara , de manera que no es mostra al blog... Volia dir-te que es per mi tot un honor ser partícip del blog més interesant de tot el mon electrònic!! En fi, que m'he llegit tots els teus articles i penso que ets un gran coneixedor de la ornitologia, tema que, com he dit, em sembla d'allò més interessant... Ets el millor i sempre estaras al nostre cor!!!! GRÀCIES PEL TEU TREBALL I DEDICACIÓ!! Salutacions cordials, d' un gran fan(àtic)teu. A SU MADRE!!!!!!

En aquests moments estic molt content de no ser ni el seu professor de català ni el d’ètica; ja tinc prous fracassos cotidians com per responsabilitzar-me d’un altre.

Doncs bé, noies i nois, ja teniu el vostre raconet al meu bloc i, per emprenyadors que sigueu, també en el meu cor. De vegades som així d’irracionals. Dos cursos fent-me la vida impossible i encara tinc bones paraules per a vosaltres, els que us quedeu i els que no. M'acomiado amb uns versos de Marcial descontextualitzats. No espereu que us els tradueixi; no us ho puc donar tot mastegat.

Aetherias, lascive, cupis volitare per auras:

I, fuge; sed poteras tutior esse domi.

I perquè l'entrada tingui alguna relació amb ornitologia urbana, un enllaç amb la notícia anual de La Vanguardia sobre els falcons de la Sagrada Família: http://www.lavanguardia.com/fotos/20120616/54312897186/los-halcones-nacidos-esta-primavera-en-la-sagrada-familia-han-empezado-a-sobrevolar-las-inmediacione.html

Ubinam gentium sumus?

Avui em limitaré a copiar una carta del lector de El Periódico de Catalunya.

LA FAUNA URBANA
Falcó abandonat
Anna Malet
Barcelona

A la web de l’Ajuntament de Barcelona dedicada als falcons urbans es dóna informació, fotografies i vídeos del projecte de reintroducció del falcó pelegrí a la ciutat. Des de fa uns dies es pot llegir a la web la notícia que la femella que criava a la Sagrada Família va morir el 21 d’abril a causa d’un accident. Aquell dia era a prop de la Sagrada Família, quan vaig veure per terra un falcó greument ferit, amb l’ala trencada i una ferida oberta. Els ciutadans que érem per allà vam trucar els guàrdies forestals. Eren les 19.30 hores i, segons sembla, van contestar que a aquella hora ja no podien anar a recollir l’animal. La Guàrdia Urbana tampoc es va fer responsable de l’au, i per això, amb tres ciutadans més, vam agafar el falcó i vam anar a la clínica veterinària més pròxima. La veterinària, al comprovar que es tractava d’una espècie protegida, va tornar a trucar els guàrdies forestals i aquests van tornar a dir que no es podien fer càrrec de l’animal fins l’endemà. Al final ens vam adreçar a una clínica veterinària especialitzada en animals exòtics, on vam haver de pagar la visita i l’hospitalització del falcó fins l’endemà.Al llegir després la notícia de la femella de falcó morta, em decep saber que, segurament, l’exemplar que em vaig trobar era aquesta femella que s’esmenta a la web i que, fins i tot, tenia implantada una webcam perquè els ciutadans poguessin veure el seu niu de prop. Aquesta femella, aparentment tan important per a l’Ajuntament de Barcelona, va ser abandonada. Em fa vergonya saber que tenim un ajuntament que no atén les seves responsabilitats.

Què més podria dir?

...et requievit die septimo

O el setè dia es va quedar ben descansat. De fet sóc jo qui s’ha quedat descansat amb segons quines informacions. Només volia corregir o puntualitzar algunes afirmacions meves de posts anteriors.
-No he tornat a veure cap Cotxa fumada al Mercat de Sant Antoni des del 6 d'abril; de nidificació, doncs, res de res.

-Els meus temors relatius als pollets de Falcó de la Sagrada Família no eren fundats; tots han tirat endavant sense problemes, al menys dins la caixa niu (20 d’abril de 2009).
-A les observacions de l’interior d’illa dels Tres Tombs (11 de maig) hi he d’afegir l’Esplugabous; dos exemplars el van sobrevolar direcció Remolar (suposo) el dia 1 de juny, i m’imagino que això deu ser habitual.

Foto: Clara Escòrcia

I ara que estic en pau amb el món, i aprofitant que s’apropen les vacances, una suggerència de lectura. Es tracta de Conèixer i estimar els ocells, de Joaquim Maluquer i Sostres, publicat per Pòrtic el novembre de 2008. L’autor, probablement l’ornitòleg de més llarga trajectòria del nostre país (el petit, no el gran), explica que el llibre ha estat fet per encàrrec i amb intenció divulgativa. D’aquí que, a priori, per a l’iniciat no tingui gaires alicients.
L’exposició s’estructura bàsicament al voltant de certs indrets de la nostra geografia que representen un hàbitat determinat. Així, per exemple, un recorregut per la plana de Lleida serveix per explicar els ocells de secà, les Planes de Son pels d’alta muntanya, el delta de l’Ebre i els aiguamolls de l’Empordà pels ocells de zones humides, etc. El profà, doncs, i moltes vegades també l’iniciat, podrà conèixer no només les característiques dels ocells, sinó també els llocs de Catalunya on es pot observar.

És cert que la major part de les dades són conegudes pels experts i fins i tot per qui escriu aquestes ratlles, però també aporta molts aspectes interessants. Un d’ells és l’actualització de les dades de la seva gran obra Els ocells de les terres catalanes. La situació ha canviat molt des de 1956, data de la primera edició, i fins i tot des de la de l’última, 1987, i Maluquer no pot evitar referir-s’hi en nombroses ocasions utilitzant dades de llibres de referència més actuals com l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. De fet, trobem a faltar un llibre de l’abast de Els ocells de les terres catalanes que aprofiti les noves informacions.

El que fa que el llibre sigui interessant fins i tot per als entesos és, sobretot, la combinació de capacitat comunicativa i experiència de l’autor. Els capítols escrits en primera persona, com el dedicat a l’illa de Buda, en què evoca una cacera en aquest indret i que va comptar amb la presència de Josep Maria de Sagarra; els dedicats a projectes conservacionistes, com els dels Aiguamolls de l’Empordà; o els apunts històrics i antropològics són els seus punts forts. A més, conté índex onomàstic, índex de referències i una bibliografia prou extensa, una cosa ben poc habitual en una obra divulgativa.
Doncs aquí teniu una suggerència per al vostre temps de descans estival. Li farem un homenatge a Maluquer i Sostres amb unes fotos de Cogullades i Cruixidells de la seva terra.

Falcons i ocellots

Dissabte dia 18 finalment vaig poder presenciar com la femella dels Falcons alimentava els pollets. Em vaig quedar amoïnat perquè el que veia contradeia l’explicació de www.falconsbarcelona.net. Allà s’afirmava que l’adult reparteix alternativament el menjar entre tots els seus pollets, de manera que tots obtenen la seva ració. A mi, però, em va semblar que dos d’ells s’atipaven i un altre arreplegava alguna cosa; en canvi, al quart pollet no li tocava ni una engruna. Es veia notablement més petit. Avui, doncs, volia comprovar si només era una percepció meva o una realitat.
Però avui és diumenge, i hi ha molta gent ociosa, cosa que implica... que novament m’ha estat impossible connectar-me. Per compensar-ho –trista compensació- he anat a Avesforum, on una comunicació de Gorka Ocio donava nous motius de preocupació. Cito textualment:
Ayuda!!! Hay un grupo de personas junto al nido hablando en abrir la caja donde están los cuatro pollos... se oye perfectamente. LOs padres están alertado reclamando sin cesar. Han llevado un pajarillo para dar de comer a los pollos y han provocado su huida... ya no hay sitio seguro para nuestros amigo? Avisar a los responsables... URGENTE
Per sort el missatge era del 17. Dic “per sort” perquè el dia següent podíem veure la família en la seva totalitat. Calia alarmar-se, doncs? Considerant que altres vegades la pollada s’ha perdut per vandalisme, crec que sí. D’altra banda, no oblidem que a la nostra ciutat ens han arribat a robar impunement el nen Jesús. (Off the record: em preocupava que, amb el pas dels anys, cada cop parlo més com el meu pare, però ara em comença a deprimir que fins i tot parlo com l’Alberto Fernández Díaz)
No ens desviem. És inquietant que algú pugui causar molèsties o fins i tot robar unes bestioles gràcies a les quals alguns dels nostres polítics s’han penjat medalles. Si a això hi sumem que el niu es troba en un edifici declarat Patrimoni de la Humanitat, la situació encara és més greu.

Falcons i coloms (per separat)

Bé, ja tenim pollets de Falcó a la Sagrada Família. No vaig ser dels cincuanta afortunats que estaven connectats en el moment de l’eclosió dels ous (aquesta era, segons diverses fonts, la capacitat del servidor), i tres dies després un missatge sense signes de puntuació ni majúscules m’informava que el servidor seguia ple. Conseqüentment he hagut de fer les meves indagacions per esbrinar la data de naixement dels pollets. El Periódico informava que el feliç esdeveniment es va produir el dia 8 d’abril. Quant al nombre de pollets, el dia 12 en vaig poder veure dos, i, casualment, el dia 15, aprofitant una absència d’ambdós progenitors, vaig constatar que els pollets eren quatre, un per cada ou. Com podeu veure, els diaris és l’últim que he consultat.
Atenent a una queixa meva, l’Eduard Durany em va respondre amablement que ben aviat es penjaran els moments estelars del procés i que s’augmentarà la capacitat del servidor. Així, si ens hem perdut el bateig, almenys podrem assistir a la comunió.

And now for something completely different. La portada de La Vanguardia del 16 d’aquest mes, sota el títol catastrofista de “Barcelona no puede frenar la plaga de palomas,” anunciava un reportatge de Lluís Sierra sobre “l’excés” de Coloms a la ciutat de Barcelona. Resumint, segons Sierra les persones que alimenten els Coloms fan inefectiva qualsevol política de control poblacional d’aquesta espècie. L’escrit és força digne. Com que un servidor és malpensat de mena, ja s’esperava que s’establiria una relació entre el projecte de reintroducció del Falcó i els programes d’erradicació de “la plaga.” Només hi trobem un tímid “incluso propiciar la presencia de aves rapaces en una zona determinada” que és glòria si el comparem amb les bestieses que s’han arribat a publicar sobre la reintroducció del Falcó i que, en determinats moments, han encès els ànims de colombòfils, canarieros i senyores amb periquito.

Varia (II)

Ahir, dia 6, cap a les 8 del vespre, vaig veure el meu primer Falciot de la temporada sobrevolant el Mercat de Sant Antoni. Fa dies que n'hi ha citacions i hi he estat atent, però no va ser fins ahir que un exemplar es va dignar a mostrar-se. En el moment més inesperat, com sol succeir. Sense càmera i sense binocles -no els acostumo a portar per anar a comprar el pa. I això que la imatge hauria pogut ser bonica, fins i tot amb la meva càmera. El Falciot no s'hauria vist, però sí el mercat i una lluna impressionant.

D'altra banda, em passo el dia enganxat al webcam dels Falcons de la Sagrada Família. Si no fos per les campanades em semblaria que han penjat una foto fixa per als crèduls com jo. Necessito urgentment un mecenes per seguir amb la vida contemplativa que porto darrerament.

(Falciot (Apus apus), Falcó pelegrí (Falco peregrinus)

Varia

Comentem un parell d’aspectes. El primer d’ells, d’àmbit molt local. Divendres dia 3 d’abril, passant per davant d’un dels patis interiors del Mercat de Sant Antoni, el meu fill em va cridar l’atenció sobre la presència d’una “Garsa.” Jo vaig tenir el temps just de veure la típica cua ataronjada d’una Cotxa, probablement fumada; del sexe no en puc dir res. No li ho tinguem en compte, al nen; només té quatre anys i el seu mestre en matèria ornitològica sóc jo. Qüestions familiars de banda, una Cotxa fumada en aquesta època de l’any podria ser un indici de nidificació. Estarem a l’aguait.

L’altre aspecte també es d’àmbit local, però amb una projecció més àmplia. Dissabte dia 4 alguns rotatius –El Periódico i Público almenys- anunciaven que podem presenciar el naixement de pollets de Falcó mitjançant una webcam instal·lada a la caixa-niu de la Sagrada Família. L’adreça és http://www.falconsbarcelona.net/. Webcam a part, la pàgina és interessant: la retòrica triomfalista a què ens té acostumats l’Ajuntament hi és present en dosis més baixes del que és habitual. Ja podeu establir torns per no perdre-us la feliç eclosió.

(Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), Falcó pelegrí (Falco peregrinus)