Diumenge tenia intenció de tornar al Trencaones, però va resultar que estava tancat degut al temporal. De totes maneres, el trajecte cap allà té el seu interès. De camí, davant del port de ferries cap a Itàlia i el Marroc, a les palmeres, s'hi solen veure Estornells, Gafarrons, Cotxes fumades i Tórtores turques.
...Sive de urbicis avibus eorumque praedatoribus. O, el que és el mateix, un repàs dels ocells que, malgrat nosaltres i els esforços del nostre Ajuntament, sobreviuen a Barcelona.
30 de novembre 2020
Temporal
20 de novembre 2020
Migració i primers hivernants
La represa del curs escolar m'ha fet retornar al jardins del Palau Robert un cop per setmana en el que ha estat una il·lusió de retorn a la normalitat. La segona quinzena de setembre els jardins estaven relativament tranquils, però ha estat tancar els establiments de restauració i tornar a haver-hi bofetades per trobar un lloc en un banc respectant les distàncies de seguretat. Tot i així, els tres quarts d'hora aproximats que m'hi estic donen per alguna observació interessant.
Com que les dates de la rentrée coïncideixen amb les de la migració de tardor, va haver-hi un dia, el 7 de setembre, en què el pas va ser considerable; s'hi van veure Mosquiter comú i Mosquiter de Passa i un clàssic com el Mastegatatxes.
El dia 22 -de setembre també- van sobrevolar el jardí a gran alçària el que gairebé tothom que he consultat ha identificat com a dues Arpelles.
I no es tracta d'un migrant, però el dia 8 de setembre també hi va fer acte de presència un Gaig. Es tracta d'una espècie força comuna als parcs barcelonins que llinden amb Collserola, però mai l'havia vist en un jardí tan allunyat.
Per la resta, cap sorpresa; les espècies habituals: els inevitables Coloms, algun Tudó i Tórtores turques.
Els primers dies a estones encara se sentien els Ballesters per sobre del tràfic de la Diagonal.
Tampoc podien faltar les Cotorretes de pit gris, tot i que abans eren habituals les marcades amb medalla del Museu de Ciències Naturals i, des que torno a visitar el Palau Robert, ja no n'hi veig.
La Cotorra de Kramer, abans quasi absent, darrerament no hi falla.
De tant en tant se sent una volada d'Aratingues mitrades.
Així com el Gaig va ser una excepció, la Garsa i la Gralla s'hi fan notar.
26 d’octubre 2020
Apèndix
No acostumo a publicar tan seguit, però aquest cop, excepcionalment, ho faré. Resulta que la meva filla va veure les fotos de dissabte i va decidir que diumenge podiem tornar al trencaones, i com que a mi no em cansa mai, allà que vam anar. Diumenge van repetir els ocells del dia anterior, a excepció dels Xatracs becllargs.
Va haver-hi, però, alguna alegria, com aquest Remena-rocs que picotejava on trencaven les ones a l'escullera.
Una altra observació destacable va ser la d'un falcònid no identificat volant per sobre el mar. Com que era a contrallum no em vaig arriscar a enfocar-lo amb els binocles fins que ja va ser massa lluny.
Un altre clàssic dels llocs poc concorreguts del port és el Bernat pescaire.
Per sota la Porta d'Europa vam veure aquesta hongaresa afincada a Barcelona de fa anys.
I, més habitual, un Gavià argentat anellat al Zoo (he fet els deures: totes dues cites estan entrades a la pàgina de Marques especials.
I això és tot per ara.
24 d’octubre 2020
Trencaones
Aprofitant que feia un dia preciós i tots els meus conciutadans s'amuntegaven al Montseny o la Garrotxa m'he posat a caminar i, com sempre que em poso a caminar sense destí fix, les meves cames em porten cap al mar. La idea inicial era recuperar les meves passejades pel parc del Castell de l'Oreneta, però ves per on, he acabat a l'antic Trencaones. No sé quants anys feia que no m'hi deixava caure, potser des del dia que hi vaig veure l'Èider, ara fa uns dotze anys. I és que el còctel de creueristes i footingaires no és gaire agradable.
Avui no ha estat cap dia de sorpreses, però agradable sí. A banda dels Gavians argentats, Gavines rialleres, Cueretes blanques i Estornells, he fet alguna observació interessant. Per començar, la meva primera Cotxa fumada posterior al confinament s'ha deixat veure a la Porta d'Europa (tela, el nom). Des d'aquesta mateixa estructura he pogut seguir les evolucions d'un parell de Xatracs bec-llargs, com també d'uns Corbs marins emplomallats.
A l'escullera, plagada de pescadors de canya, semblava que no hi trobaria res d'interessant, però al final hi he vist un altre Corb marí, i un Martinet blanc ha fet una demostració de les seves habilitats com a pescador (com a empassador no s'ha mostrat tan hàbil).
De tornada, entre les Gavines rialleres n'he vist una amb anella del Zoo, però quan l'he apuntada amb els binocles, ha decidit asseure's a terra i m'ha tingut una bona estona esperant que s'alcés. No m'ha semblat ètic aixecar-la d'una pedrada. Despres de vint minuts ha posat el bec sota l'ala i he optat per tornar a casa.