31 de gener 2022

Ocells dels jardins

 Ahir vaig anar una altra vegada als jardins de Laura Albéniz (a qui han afegit el segon cognom, i Jordana; ignoro si es pot confondre amb alguna altra Laura Albéniz) per aportar el meu granet de sorra al projecte Ocells dels Jardins. I sí, la mitja hora que m'hi vaig estar no sé si donava per considerar allò un granet de sorra.

Com que se'm van enganxar els llençols vaig arribar allà que ja era ple de criatures, tot i que això només acostuma a implicar que els Coloms i els Pardals s'envolen més. Als passeriformes que piquen entre les fulles no els afecta gaire. I més deu afectar la poda bèstia que va deixar el parc sense gairebé cobertura arbustiva.

Aquest cop no es van mostrar ni els Tallarols, ni Mosquiters ni la ubiqua Cotxa fumada. No van fallar, com deia, Coloms ni Pardals.



La Tórtora turca també va fer acte de presència, atrafegada en la construcció del niu.


Una de les Merles, que portava uns dies força esverada, es va deixar veure fugaçment. 
El Pit-roig va esforçar-se perquè li fes una bona foto, però només me'n van sortir dues que la poca dignitat que em queda m'impedeix publicar.
I tanca la llista el Bec de corall. Queden lluny aquells menys de deu exemplars de la primera vegada que els vaig detectar; ara en són un mínim de trenta, uns deu més que l'any passat. 





15 de gener 2022

Un SOCC accidentat

 Aquest hivern els seguiments SOCC han estat una mica accidentats. Per començar, vaig consultar la previsió de pluja per al dia 8 de desembre, però no la de vent, amb la qual cosa em vaig trobar al parc de la Ciutadella amb unes ventades que, segons em deia el sentit comú, responien a la definició de "vent fort". Així, vaig optar per tornar a casa passejant pel parc i pel port.





El dia 12 vaig tenir una mica més de sort. Una mica, perquè, com bé saben els barcelonins, el nostre Ajuntament s'omple molt la boca amb els espais verds, la biodiversitat i, citant la Greta, blah blah blah, però a l'hora de la veritat, no sé si organitzar tants actes sorollosos en els parcs afavoreix gaire aquesta riquesa d'espècies, i aquest diumenge precisament n'hi havia un en què no s'estalviaven els decibels.
A les altres seccions la cosa va anar amb una relativa tranquil·litat.
El segon cens hivernal el vaig fer el 9 de gener. En aquest cas sí que em vaig mirar tota la previsió a Barcelona, que parlava d'un vent moderat; fins i tot sortíem al TN de TV3 en la zona de "sense perill", però a les seccions 4 i 5 penso que el vent va estar a la fina frontera que separa "moderat" de "fort". 
La nota més negativa, però, va ser la gran quantitat de gossos que campaven per on els semblava. No aprofundiré en la qüestió perquè sé que és un tema sensible. Em consta que molts ornitòlegs teniu gos i suposo que, si voleu veure algun moixó, el manteniu a ratlla; em consta també que l'amo de gos conscient existeix, encara que jo no me l'he trobat mai; el mateix em passa amb el ciclista cívic i el bitllet de 500 euros. 


De la mateixa manera que abans li he retret a l'Ajuntament aquesta afició a tot el soroll que no prové dels cotxes, ara li he de reconèixer els seus tímids esforços per evitar que els gossos entrin a les zones enjardinades: s'han instal·lat tanques al voltant de moltes d'elles. Malauradament molts dels amos deuen considerar que es tracta d'obstacles perquè la seva mascota demostri amb un saltet que se li posa bé la Purina. Penso que seria el moment de recuperar els diners invertits en conscienciació i senyalització sancionant els amos amb clatellades difícils d'oblidar.
Passem al llistat d'espècies, que és el que realment us interessa als quatre gats que us apropeu a aquest blog. 
-Falcó pelegrí: un exemplar sobrevolant el transecte durant el segon mostratge.
-Gavina vulgar: nombres molt, però que molt inferiors als d'altres ocasions.
-Gavià argentat: en els nombres i les situacions habituals.


-Coloms: què us he de dir.
-Tudó: quantitats entre els 10 i el 20. Present sobretot a la Ciutadella.


-Tórtora túrca: juntament amb el Colom i el Mosquiter, l'únic present a totes les seccions.


-Cotorra de Kramer: potser els números no ho denoten, però sembla que està desplaçant els Estornells i Pardals dels forats dels plàtans.



-Aratinga mitrada: aquest cop s'han deixat veure menys.
-Cotorreta de pit gris: nombres habituals.


-Cuereta blanca: és una mena de miracle, però aquest cop n'he vist força a la Ciutadella.
-Pit-roig: en el primer cens es van mostrar en cinc de les sis seccions; al segon, només a tres.


-Cotxa fumada: nombres habituals; omnipresent, però no abundant.



-Merla: la davallada més important, especialment a la Ciutadella, on mai havia baixat dels cinc exemplars.


-Tallarol capnegre: quantitats lleugerament inferiors a les d'altres ocasions.
-Mosquiter comú: s'ha deixat veure o sentir en totes les seccions.


-Mallerenga blava: un nombre una mica més baix que en altres ocasions. 


-Mallerenga carbonera: també menys que en altres ocasions.
-Raspinell: normalment no li dóna la gana de deixar-se veure, però en aquesta ocasió un exemplar s'ha dignat a mostrar-se en les dues ocasions.


-Garsa: quantitats habituals i, com sempre, apareixen on els ve de gust i quan els ve de gust.
-Gralla: encara més capricioses que les anteriors. Aquest cop n'han aparegut un parell en el segon mostratge.
-Estornell: sobretot vulgars. Nombre inferior que en anteriors ocasions. Aquest any, en general, en veig menys a ciutat.



-Pardal comú: sembla que ha perdut la batalla per la secció 2 davant dels Estornells i les Cotorres de Kramer.



-Gafarró: només en vaig sentir en el primer mostratge, però en seccions en què abans no havia aparegut.
-Cadernera: també va aparèixer només en el primer mostratge. També és cert que els fringíl·lids es fan notar més a la primavera.
I això és el que ens han deparat aquestes sortides. Confiem que casos com el de la Merla no siguin l'inici d'una tendència.