Gavots i anelles

 Un dia, no recordo qui va declarar a la Radio del Somormujo que algú que no anava a veure els Mussols nivals apareguts fa un any a Astúries no era un veritable ornitòleg.

I fa un parell de dies algú que sí recordo afirmava que ell era l'únic català que no havia vist cap Gavot aquests dies.

Si bé no m'ofen que no em considerin ornitòleg -no passo d'aficionadet-, que es dubti de la meva catalanitat... per aquí no hi passo! Així, aprofitant que feia un dia agradable, jo, que tampoc els havia vist,  ahir em vaig plantar al port de la nostra ciutat. Objectiu: els Gavots que ens ha portat el temporal.

A la Rambla de Mar, Gavines vulgars i Gavians argentats, com sol passar, feien les delícies de turistes i locals. És curiós com la gent arriba aquí i s'oblida de l'aversió que en altres llocs li provoquen els làrids.

Travessada la passarel·la, vaig veure uns puntets negres. Vaig arribar a l'extrem del Maremagnum i d'allà estant, a ull nu es van veure per un moment fins a deu Gavots. 

És trist pensar que un fenomen meteorològic extrem i que ha provocat una mortandat considerable hagi propiciat la bona estona que vaig passar. Ara s'aplegaven, ara es disgregaven, se submergien, sortien a la superfície pel lloc on menys t'ho esperaves,... No sé per què, però em fascinen els seus aleteigs.

En una ocasió una embarcació va anar directament vers ells -mai saps si perquè no els havien vist o per estupidesa; amb els humans sempre et quedes amb el dubte-. Es van submergir per reaparèixer una bona estona més tard separats.

Em va reconfortar veure un noi d'uns 15 anys que, en notar la presència dels Gavots, va explicar als seus avis, que l'acompanyaven, allò que havia llegit dos dies abans a El Periódico: l'entusiasme que hi posava, malgrat les imprecisions, ens dóna esperança.

De tornada, i vistos uns quants moixons no aquàtics, em vaig aturar a llegir unes quantes anelles, totes ells de Gavines vulgars anellades al Zoo. 

I així es passa un bon diumenge al matí, amb dos viatges de metro, uns binocles atrotinats i la càmera que em queda operativa.

Tancant històries inacabades

 Han passat dos mesos i mig des de l'última publicació, i penso que ja va sent hora de tancar històries que vaig començar i deixar inacabades.

La primera és fàcil de tancar. Vaig deixar una parella de Garses construint un niu als Jardins del Palau Robert. No em consta que prosperés. Això sí, van fer la guitza a les Merles tant com van poder.

La segona història només la puc tancar amb hipòtesis. Evidentment, em refereixo a les Orenetes del celobert, sobre les quals vaig insinuar que no s'havia acabat tot.

I, realment, no s'havia acabat tot. Fins a l'1 d'agost va seguir havent-hi moviment i refilets sobretot a l'inici i al final del dia, i es notava que adecentaven novament el niu i penso que, cap a final de mes ja s'incubaven els ous. Aquest dia, però, vaig marxar uns dies, fins al 5, i no vaig poder veure l'evolució. 

El dia 9 van esdevenir més silencioses i discretes, motiu que em va fer pensar que ja havien eclosionat els ous. Tanmateix, aquest dia marxava una setmana llarga de vacances. Vaig tornar-ne el dia 20 baldat després de dos dies a la carretera, així que no vaig sortir al celobert, que és el primer que hauria fet si no hagués tingut un mal presagi.

I sí, al dia següent en sortir vaig trobar un pollet i una bola en descomposició que podria ser-ne un altre al terra. Al niu no hi havia indicis d'activitat. 

I aquí arriben les hipòtesis. El cas és que el cadàver identificat com a pollet era encara massa petit per volar. D'altra banda, els 11 dies d'absència -i encara que en fossin un parell més- no donaven temps perquè els polls s'envolessin, Així que descarto que algun altre hagi prosperat. Convido els experts a corregir-me si m'equivoco.

Sobre les causes del fracàs, n'apunto tres:

1. Predació: potser finalment la Garsa que voltava el niu finalment el va trobar. Em sembla improbable; no penso que hagués deixat un pollet per menjar. Ara, corroboraria aquesta hipòtesi el fet que el poll no es trobava just sota el niu.

2. Causes climàtiques: les calorades d'aquest any poden haver fet saltar els polls del niu, tot i que el celobert és relativament fresc. Les tempestes d'agost podrien explicar que el pollet no es trobés just a sota del niu: l'aigua podria haver-lo desplaçat.

3. Molèsties: a l'hotel del costat van instal·lar una sortida suposo que d'aire condicionat que podria haver alterat la cria. M'he començat a bellugar perquè l'any vinent sigui fora.

Sigui com sigui, les adultes i les supervivents de la posta anterior van estar venint fins al 27 d'agost almenys. En aquesta data vaig tornar a marxar i, quan vaig tornar el dia 31, ja no hi eren. Això sí, es movien per pisos més alts del celobert.

I fins aquí la crònica de dos fracassos. De cara a l'any vinent provarem de ser optimistes, però ja veurem...

Orenetes al celobert 2022

 

Vaig deixar la crònica de les Orenetes en un moment engrescador perquè un vespre n'havia comptat fins a quatre exemplars. Tanmateix, breus absències, malalties i molta feina em van impedir de fer-ne un seguiment tan intensiu com el d'anys anteriors, en què almenys tenia una foto de dia i una de nit. Em sap greu. Provaré de reprendre-ho tot a partir d'on ho vaig deixar.

A partir del 4 de maig, ja només es va veure una parella. Anava fent els seus concerts matinals i es veia com treballava en adecentar el niu, ja que l'estructura, aparentment, no l'ha tocada, però la disposició de materials en el niu -bàsicament plomes de Colom- presentava petits canvis. De nit, el mascle seguia dormint en el seu fil preferit, però la femella ara dormia al niu, ara a la persiana de la veïna, ara al costat del mascle al fil.

En algun moment posterior al 19 de maig -perdoneu la imprecisió- les grans piuladisses van deixar pas als refilets discrets, indicis que probablement al niu hi havia ous. No sempre era capaç d'apreciar-ho perquè s'amaguen molt bé, però era habitual veure una cua sobresortint del niu. Ah, i recordeu que sempre m'ho miro de baix.

A principis de juny els ous devien eclosionar, però no en vaig tenir la certesa absoluta fins al dia 13, en què als refilets dels pares s'hi afegia la piuladissa dels pollets. El dia 20 ja despuntava el plomissol d'algun cap, però no va ser fins al dia 23 que vaig poder determinar-ne el nombre exacte. Cal dir que l'escàndol dels pollets anava en augment cada dia. Aquell dia, però, va interrompre el meu intent de migdiada el grallar d'una Garsa. El celobert devia actuar com a caixa de resonància perquè jo la sentia com si fos al costat, però ni tan sols vaig arribar a veure-la. Els pollets s'estaven silenciosos mentre els adults feien passades dissuassòries o de distracció per damunt de l'edifici. Al final, la garsa se'n devia cansar i va desaparèixer. Aleshores vaig entendre per què surt a compte a les Orenetes la baixada de cinc pisos.

Reprenent el fil, però, quan la cosa estava calmada, vaig poder sorprendre un dels adults en el moment de péixer els pollets i, aleshores sí, en vaig poder comptar quatre (l'escena està filmada i penjada al meu compte de Twitter).

Els dies van anar passant i la cridòria augmentant, amb algun altre ensurt a càrrec de la Garsa, fins que va arribar el gran dia. El 3 de juliol, ben d'hora al matí, els refilets se sentien a l'alçada de la meva finestra. Amb precaució després de l'experiència de dos anys abans, vaig entreobrir la porta del celobert i les vaig veure fent exercicis de vol entre l'estenedor, els ampits de les finestres i el mur que separa la finca del costat de la nostra. Com que sempre és un moment delicat, vaig fer mutis. De tant en tant anava treient el nas i semblava que volaven per damunt de la terrassa de l'edifici sense allunyar-se gaire i tornant de tant en tant a la seguretat del niu. El dia, però, es va saldar amb una baixa: em vaig trobar un dels polls morts a mitja tarda.

A la nit, els adults dormien al fil d'internet o a la finestra de la veïna mentre del niu sobresortien les cues dels tres supervivents.

A partir d'aquest moment ha estat més difícil veure'ls. Passen gairebé tot el temps fora i al vespre semblen retrobar-se una estona abans de repartir-se per tot el celobert. Darrerament, el nombre màxim que detecto són quatre individus, però aneu a saber.

I tinc el pressentiment que la cosa no s'ha acabat aquí, per aquest any. Ja veurem...

Orenetes al celobert 2022. 1a setmana.

 Dilluns 25 estava excepcionalment a casa, així que vaig sortir al balcó a veure si apareixia algun migrant quan vaig veure una Oreneta vulgar que venia volant directament cap al meu bloc de pisos. En perdre-la de vista, vaig entrar directament al celobert i la vaig veure aturada en un estenedor uns pisos més amunt. Tot apuntava que enguany tornaríem a tenir Orenetes al celobert.

Durant aquest primer dia es va estar molt tranquil·la; només li vaig sentir un reclam puntual cap a les 13.00h. A la nit, a més a més, vaig ser incapaç de detectar-la.

El matí següent, al poc de llevar-me a les 6.30h, vaig sentir-la cantant. Vaig pensar que ja devia estar recuperada del llarg viatge i havia posat fil a l'agulla per trobar parella. La resta del dia vaig ser fora, tot i que la meva dona diu que l'havia sentit cantant cap a les 11.00h. No vaig sortir al celobert fins a la matinada, i aquell dia sí que la vaig veure dormint al fil que solia ocupar un dels exemplars els anys anteriors.

Dimecres segueix la tònica de dimarts, però a la nit observo que s'ha tocat el niu: si dimarts a la matinada tenia aquest aspecte...

...dimecres tenia aquest:

I seguim així fins a dissabte 30: refilets a primera hora i un exemplar dormint al fil telefònic a la matinada. La meva dona em comenta que durant al matí se la sent cantar i que fins i tot sembla que hi hagi més d'un exemplar refilant, però no és fins al dia esmentat que em sembla -i només em sembla- veure un segon exemplar.

Diumenge 1 de maig sí que puc confirmar-ne la presència. És més, l'escàndol és constant al matí i se les veu movent-se entorn al niu constantment, com en una parada nupcial.

Tot i així, a la nit només en detecto una dormint al lloc habitual.

I avui dilluns, després d'un matí absent, no he sortit al celobert  fins a les 20.30, moment en què he sentit que tornaven. La meva sorpresa ha estat que n'hi havia quatre, que s'han posat als estenedors i han fet el seu concert vespertí.

A la nit n'he detectat tres dormint.

Caldrà estar atent, doncs, a com es desenvolupen les coses a partir d'ara, perquè la presència d'aquests altres individus obre la porta a altres possibilitats.