26 d’octubre 2020

Apèndix

No acostumo a publicar tan seguit, però aquest cop, excepcionalment, ho faré. Resulta que la meva filla va veure les fotos de dissabte i va decidir que diumenge podiem tornar al trencaones, i com que a mi no em cansa mai, allà que vam anar. Diumenge van repetir els ocells del dia anterior, a excepció dels Xatracs becllargs.

Va haver-hi, però, alguna alegria, com aquest Remena-rocs que picotejava on trencaven les ones a l'escullera.



Una altra observació destacable va ser la d'un falcònid no identificat volant per sobre el mar. Com que era a contrallum no em vaig arriscar a enfocar-lo amb els binocles fins que ja va ser massa lluny. 


Un altre clàssic dels llocs poc concorreguts del port és el Bernat pescaire


Per sota la Porta d'Europa vam veure aquesta hongaresa afincada a Barcelona de fa anys.


I, més habitual, un Gavià argentat anellat al Zoo (he fet els deures: totes dues cites estan entrades a la pàgina de Marques especials.

I això és tot per ara.

24 d’octubre 2020

Trencaones

 Aprofitant que feia un dia preciós i tots els meus conciutadans s'amuntegaven al Montseny o la Garrotxa m'he posat a caminar i, com sempre que em poso a caminar sense destí fix, les meves cames em porten cap al mar. La idea inicial era recuperar les meves passejades pel parc del Castell de l'Oreneta, però ves per on, he acabat a l'antic Trencaones. No sé quants anys feia que no m'hi deixava caure, potser des del dia que hi vaig veure l'Èider, ara fa uns dotze anys. I és que el còctel de creueristes i footingaires no és gaire agradable.

Avui no ha estat cap dia de sorpreses, però agradable sí. A banda dels Gavians argentatsGavines rialleres, Cueretes blanques i Estornells, he fet alguna observació interessant. Per començar, la meva primera Cotxa fumada posterior al confinament s'ha deixat veure a la Porta d'Europa (tela, el nom). Des d'aquesta mateixa estructura he pogut seguir les evolucions d'un parell de Xatracs bec-llargs, com també d'uns Corbs marins emplomallats.





A l'escullera, plagada de pescadors de canya, semblava que no hi trobaria res d'interessant, però al final hi he vist un altre Corb marí, i un Martinet blanc ha fet una demostració de les seves habilitats com a pescador (com a empassador no s'ha mostrat tan hàbil).








De tornada, entre les Gavines rialleres n'he vist una amb anella del Zoo, però quan l'he apuntada amb  els binocles, ha decidit asseure's a terra i m'ha tingut una bona estona esperant que s'alcés. No m'ha semblat ètic aixecar-la d'una pedrada. Despres de vint minuts ha posat el bec sota l'ala i he optat per tornar a casa.



17 d’octubre 2020

Cueretes

 Recupero un tema antic. El 2 de gener de 2013 vaig publicar aquí mateix una entrada a la qual parlava d'un dormidor de Cuereta blanca i Pinsà a avinguda del Paral·lel amb plaça Espanya. Aquest post acababa amb una profecia que dos anys després ja s'havia complert: l'Ajuntament, mogut sempre per criteris ambientals, havia eliminat les dues oliveres per fer-hi passar un carril bici. Ho explicava en un post del 17 d'abril de 2015. En aquest em preguntava què s'havia fet de les Cueretes. Avui intentaré donar resposta a aquesta pregunta.


Passant per l'embut que han deixat les obres de plaça Espanya davant de les Arenes -anava a dir "i compartint el pas amb patinets elèctrics i ciclistes a tota pastilla", però seria una imprecisió: aquests no comparteixen res amb ningú-; passant per allà, deia, fa un parell de setmanes, em va semblar veure una certa concentració de Cueretes als plàtans escarransits de davant del centre comercial. Aleshores, vaig decidir que el cap de setmana llarg m'hi deixaria caure per si veia alguna cosa. 




Dissabte 10 d'octubre al vespre m'hi vaig adreçar poc abans de la posta de sol, cap a les 18.50. La cosa, però, no es va animar fins a 10 minuts després de la posta. En un quart d'hora, entre 19.15 i 19.30, van anar arribant en grupets d'entre 4 i 10 i repartint-se entre tres dels plàtans esmentats. En vaig comptar 72, i tot Cueretes. A les 19.35 van cessar els refilets i reclams. Hi vaig tornat un matí a la sortida del sol, però era massa tard: només va sortir-ne un exemplar rerassagat.

Ahir al vespre, divendres dia 16, vaig anar-hi per comprovar que la presència dels ocells allà no havia estat una casualitat. Hi vaig tornar a la mateixa hora. De lluny em va cridar l'atenció una concentració de més de 90 Gavians argentats per damunt de la plaça. De seguida es van disgregar i em vaig concentrar en el que m'havia portat allà.  La dinàmica va ser la mateixa; només que aquest cop vaig arribar a comptar 118 Cueretes. Com a anècdota, també hi dormien un Tudó i un Estornell. Avui hi he tornat 40 minuts abans de la sortida del sol, però tot i així, quan arribava n'he vist una que ja sortia. L'èxode ja devia haver començat feia una estona perquè només n'he arribat a comptar unes 40 aproximadament. 

Tot fa pensar, doncs, que plaça Espanya és un indret important per a les Cueretes, i un cop més em pregunto quants llocs com aquest desapareixen cada dia. Si demà eliminessin aquests plàtans ningú aixecaria la veu perquè ni els plàtans són espectaculars ni hi ha veïns a la zona que percebin aquests arbres com a patrimoni seu. D'altra banda, el punt és molt concorregut, però em penso que poques persones s'han fixat en la presència d'un jóc. Esperem, doncs, que cap nova actuació municipal obligui les Cueretes a buscar un altre refugi.