01 de febrer 2023

Dies de ciència ciutadana

 Tornem amb una entrada sobre els seguiments de la temporada hivernal que faig a la ciutat. Començarem amb el SOCC que iniciem a la porta del Zoo de Barcelona i, després de recórrer Parc de la Ciutadella, passeig de Lluis Companys i passeig de Sant Joan, acabem a Travessera de Gràcia. Els vaig dur a terme m'imagino que com tothom, en unes condicions diametralment oposades: el primer dia,6 de desembre, amb una calorada inhabitual per l'època; el segon, el dia 22 de gener, amb temperatures fredes després de dies de ventada intensa. El primer es va saldar amb 23 espècies observades, mentre que al segon les espècies registrades van ser 27.

Aquest cop m'abstindré de fer massa valoracions sobre els hàbits dels meus conciutadans i passaré a fer un llistat comentat de les espècies observades. Com sempre, les fotos només deixen testimoni d'algunes observacions. Procuro que siguin tant maques com pugui, però la prioritat és el seguiment i acabar amb l'esquena intacta, així que una camereta de butxaca m'és suficient i em sobra i tot.

Oca vulgar: en vaig poder observar quatre al voltant del llac a la segona visita.

Ànec collverd: també quatre individus que van emprendre el vol des del llac de la Ciutadella a la segona visita.

Corb marí gros: primera aparició en aquest cens. Primer, volaven en cercles sobre el llac; després, un es va posar sobre una de les barques recreatives.

Gavina vulgar: força abundant a la primera secció, atreta pel llac del parc de la Ciutadella. Sempre hi ha un parell d'exemplars que volen pel passeig de Lluis Companys.

Gavià argentat: omnipresent. A la segona visita, abans de l'arribada dels gossos n'hi havia una bona quantitat al terra. Com més ens allunyem del parc, més escassa.

Coloms roquers domèstics: què us he de dir.

Tudons: n'hi ha una bona quantitat al parc i al passeig de Sant Joan per sobre de Diagonal se'n van veient.

Tórtora turca: present a totes les seccions i més abundant a les zones més ajardinades.


Cotorra de Kramer: actualment es veu a totes les seccions, tot i ser més abundant a la primera i la segona.

Aratinga mitrada: un animal antipàtic de comptar per les seves anades i vingudes.

Cotorretes de pit gris: a la Ciutadella i al passeig Lluis Companys no és difícil trobar-ne de marcades amb una anella.

Cuereta blanca vulgar: sobretot es veu a la Ciutadella, però pot aparèixer a qualsevol secció.

Pit-roig: potser enguany n'hi ha menys a la Ciutadella, però l'ajardinament de les seccions 3 i 4 poden haver-ne afavorit la presència.


Cotxa fumada: molt vinculada al ciment.

Merla: ja fa uns censos que vaig comentant la davallada preocupant a la Ciutadella i també a la plaça Tetuan. Ja sabeu que ho atribueixo a la pressió dels gossos. 


Tallarol de casquet: va aparèixer a la primera visita. Tota una alegria, perquè es deixa veure poc.

Tallarol capnegre: sembla que es va mantenint força estable.

Mosquiter comú: a la porta del parc de la Ciutadella no hi sol fallar. En el temps que fa que duc a terme el seguiment m'ha aparegut a qualsevol secció, a la gespa, als arbres i fins i tot a les plantes de les fonts ornamentals.

Mallerenga petita: es va deixar veure a la secció 4, on ja l'havíem detectat a la primavera.

Mallerenga blava: també apareix a qualsevol secció.

Mallerenga carbonera: li passa el mateix, tot i que és menys abundant.



Raspinell: molt lligat a les palmeres de la Ciutadella.

Garsa: sobretot la trobem a la Ciutadella, però també es pot veure a qualsevol lloc.

Gralla: l'he observada en les dues visites a la Ciutadella en petits grupets.

Estornells negres/vulgars: predomina el vulgar, però també se'n veu algun de negre. Se'n veuen molts picotejant a la gespa a les seccions 1 i 2. A la 2 sembla que s'han aliat amb les Cotorres de Kramer per foragitar els Pardals que niaven en els forats dels plàtans d'ombra.


Pardal: Com acabo de comentar, els Estornells els desplacen, però recordo que fa uns anys l'estàtua del Doctor Robert a la plaça Tetuan n'acollia un bon nombre... fins que en van fer la reforma. Ara no se'n veu ni un.

Gafarró: se sol veure o sentir a la secció més insulsa, la 3, però a la segona visita també es va sentir a la Ciutadella.

Verdum: es van deixar veure a la secció 4 a la segona visita. Amb permís del Bec de corall senegalès, està cridat a ser l'ocell oficial de la Dreta de l'Eixample.

Pel que fa al projecte Ocells dels Jardins (recordo que mostrejo els jardins de Laura Albéniz, un interior d'illa a la Dreta de l'Eixample) enguany l'he fet el dia 28 de gener. El dia estava enterenyinat i les fotos se n'han resentit, però el fred va mantenir allunyats criatures i gossos i es van veure coses.

Bec de corall: en vaig veure dotze individus, menys que l'any passat.

Mallerenga blava: reapareix després de temps d'absència. 

Colom: només quatre; és el que té que no hi hagi criatures amb entrepà.

Tallarol capnegre: un clàssic.

Pardal.

Tórtora turca.

Verdum: el que deia, està prenent la dreta de l'Eixample.

Cotxa fumada.

Merla.

Mosquiter.

Bé, confio que ens retrobem amb una entrada menys científica i més lúdica.



14 de gener 2023

Bandades

 Com és habitual, les últimes setmanes de desembre atreuen bandades nombroses d'Aratingues mitrades i Estornells al barri de Sant Antoni. Com escric cada any, l'explicació cal buscar-la en el cicle del lledoner: els lledons són molt llaminers per a aquestes dues espècies, però també per als Tudons, que la resta de l'any escadussegen. 





Fins que no s'aturen davant del meu balcó, però, les Aratingues passen unes setmanes fent volades de reconeixement pels carrers dels voltants. Enguany he tingut la sensació que s'aturaven més sovint a terrats i antennes, un comportament que havia vist en altres zones de la ciutat però no aquí. 




Els Estornells m'han semblat considerablement més nombrosos -fan de mal comptar-. El gruix de l'esbart desapareix amb els lledons; aleshores només queda algun individu aïllat.



Les Aratingues, en canvi, es resisteixen a desaparèixer. Aquesta setmana, pel que sembla, encara han fet alguna passada a escurar les branques.

I la resta d'ocells? Un altre dels clàssics, la Tórtora turca, ja està atrafegada amb copulacions i construcció de nius.


Les Merles es prenen les invasions amb filosofia i s'ho miren tot des dels terrat o els llums de Nadal esperant el seu torn per recuperar els seus dominis.


La Cotxa fumada s'ha deixat veure més aviat que l'any passat, o bé m'he estat més estona al balcó, ves a saber.

Els Pardals, tan cars de veure habitualment, han fet acte de presència. 

Els Gafarrons canten de les copes dels arbres estant a les cantonades assolellades.

També s'han deixat veure les habituals Mallerengues blaves i el Tallarol capnegre, que mai falla.

El Tallarol de casquet se m'ha mostrat per primer cop des del mes dur del dur confinament.

I també han  passat alguns Mosquiters comuns, tan escassos aquest any a ciutat. 

Les fotos, com sempre, només com a testimoni.

Bon any.


06 de desembre 2022

Gavots i anelles

 Un dia, no recordo qui va declarar a la Radio del Somormujo que algú que no anava a veure els Mussols nivals apareguts fa un any a Astúries no era un veritable ornitòleg.

I fa un parell de dies algú que sí recordo afirmava que ell era l'únic català que no havia vist cap Gavot aquests dies.


Si bé no m'ofen que no em considerin ornitòleg -no passo d'aficionadet-, que es dubti de la meva catalanitat... per aquí no hi passo! Així, aprofitant que feia un dia agradable, jo, que tampoc els havia vist,  ahir em vaig plantar al port de la nostra ciutat. Objectiu: els Gavots que ens ha portat el temporal.

A la Rambla de Mar, Gavines vulgars i Gavians argentats, com sol passar, feien les delícies de turistes i locals. És curiós com la gent arriba aquí i s'oblida de l'aversió que en altres llocs li provoquen els làrids.




Travessada la passarel·la, vaig veure uns puntets negres. Vaig arribar a l'extrem del Maremagnum i d'allà estant, a ull nu es van veure per un moment fins a deu Gavots. 



És trist pensar que un fenomen meteorològic extrem i que ha provocat una mortandat considerable hagi propiciat la bona estona que vaig passar. Ara s'aplegaven, ara es disgregaven, se submergien, sortien a la superfície pel lloc on menys t'ho esperaves,... No sé per què, però em fascinen els seus aleteigs.






En una ocasió una embarcació va anar directament vers ells -mai saps si perquè no els havien vist o per estupidesa; amb els humans sempre et quedes amb el dubte-. Es van submergir per reaparèixer una bona estona més tard separats.

Em va reconfortar veure un noi d'uns 15 anys que, en notar la presència dels Gavots, va explicar als seus avis, que l'acompanyaven, allò que havia llegit dos dies abans a El Periódico: l'entusiasme que hi posava, malgrat les imprecisions, ens dóna esperança.


De tornada, i vistos uns quants moixons no aquàtics, em vaig aturar a llegir unes quantes anelles, totes ells de Gavines vulgars anellades al Zoo. 







I així es passa un bon diumenge al matí, amb dos viatges de metro, uns binocles atrotinats i la càmera que em queda operativa.