26 d’agost 2021

Orenetes al celobert (5)

 Als qui em seguiu us recordaré que la primera posta d'enguany va acabar en desastre, amb intervenció d'agents rurals i bombers els dia 7 de juny. Una de les agents que va intervenir, però, va fer-me veure que era altament probable que hi hagués segona posta donat que les dates ho permetien. Jo vaig observar que un dels adults no apareixia de feia dies, però ella insistia que això tenia solució.

El temps li va donar la raó. Cinc dies es va passar refilant com en els dies anteriors a la primera posta. El dia 12, a migdia, em sembla sentir que els cants tenen un acompanyament. Surto i veig que, efectivament, allà hi ha dos exemplars. A les 21.30, torno a sortir i veig que dormen en els seus llocs habituals: el fil telefònic i el niu respectivament. 


El dia següent sembla de moviment constant: adecenten el niu, fan notar la seva presència amb una cridòria constant... Aquesta serà la tònica dels dies següents. A les nits, van variant de lloc on dormir, però sempre una es queda al niu.



A partir del dia 18, la presència d'un dels individus al niu sembla constant. La nit de Sant Joan suposarà un patiment, però el 24 m'alleuja sentir els refilets. I el dia 30, després d'un matí amb força escàndol, arriba una tarda silenciosa; quan surto a les 18.00, en trobo una al marge del niu ocupada fent-hi alguna cosa a dins. 

Segueixen uns dies en què els refilets són més discrets, per dir-ho d'alguna manera, i es veu constantment una cua que sobresurt del niu. Quan em veuen, solen voler cap als estenedors de pisos superiors.

El dia 7 de juliol, el moviment em fa pensar que ja hi ha pollets. La femella treu el cap discretament del niu estant. Els reclams de contacte són constants els dies següents.

Els dies 9, 10 i 11 de juliol a Sant Antoni es fan les festes majors quan no toca, i el soroll és constant de nit i de dia. Els trabucaires i diables són els que més fan patir.

El dia 13 de juliol em sembla sentir un pollet; el 15 ja es nota clarament la piuladissa dels pollets. Per corroborar-ne  la presència, aquest mateix dia dos pollets treuen el cap. El 16 em sembla veure que hi ha un tercer. Fins al dia 21, però, no en tinc la certesa. Tinc la sensació que l'adulta és més espantadissa que no pas a la primera posta. Això fa que eviti les sortides innecessàries al celobert. 


El 26 de juliol és un dia interessant. Quan surto a posar una rentadora sorprenc un adult portant aliment. Els pollets s'estiren i demostren que ja estan molt crescuts. A més, un moment que surto al carrer veig al carrer el que sembla un conflicte territorial amb una tercera oreneta.


El 28 em desperta la piuladissa a l'alçada de la meva finestra. Per no incórrer en l'error de l'any anterior, en què una de les orenetes va entrar a casa, ja teníem la porta del celobert ben tancada i d'una setmana abans no esteníem els llençols. Entreobro silenciosament la finestra del lavabo i faig passar el mòbil per l'escletxa -no se m'acut res millor. començo a gravar i veig com volen de l'estenedor a al paret mitgera. Durant una bona estona, el celobert es converteix en una pista de proves. Passada una estona, els refilets comencen a sentir-se més lluny; se les veu volant a l'alçada de la terrassa. Aquest cop la posta ha estat un èxit. 

Les primeres nits els tres exemplars volanders tornen al niu, Se'ls sol veure treient la cua -probablement en un intent de protegir-se de les llums de l'edifici- mentre un o dos dels adults dormen a les proximitats. Amb el pas dels dies es fa més difícil veure'ls tots junts. Solen estar-si a les hores de més insolació i a la nit, tot i que no sempre les detecto. 




Tornat d'unes vacances curtes, veig habitualment tres o quatre individus, mai més. Ara, la única incertesa és fins a quan es quedaran amb nosaltres.

Com a conclusió, sembla que tres és el nombre de pollets que poden tirar endavant en aquest niu. 

20 de juliol 2021

Fora de Barcelona

 

En aquest post m'he permès una llicència, que és la de sortir per primera vegada de la ciutat. I no gaire, no us penseu; amb prou feines uns deu kilòmetres. Concretament anirem a un pont ferroviari que salva l'obstacle del Llobregat entre el Prat i l'Hospitalet. 
El delta del Llobregat és el meu lloc preferit per anar a observar ocells quan tinc poc temps, que és gairebé sempre. Així, un dia fa tres anys, passant per sota d'aquest pont, em va cridar l'atenció una colònia d'Orenetes cuablanques que havia escollit el lloc esmentat per construir-hi els seus nius. En arribar a casa, vaig entrar a la pàgina del Projecte Orenetes i vaig veure que aquesta quadrícula situada en una mena de terra de ningú entre les dues poblacions estava lliure i, com que el projecte requereix un esforç mínim, vaig decidir participar-hi.
El primer any (19 de juliol de 2019) no vaig fer cap fotografia, sinó uns esquemes matussers que em permetien omplir la fitxa. Hi havia un total de 10 nius amb mostres d'activitat (utilitzant la terminologia del projecte).
El segon, 2020, en ple desconfinament (21 de juny), vaig optar per una fórmula híbrida: esquema i fotografies. El que passa és que la idea era, aleshores, fer fotos boniques d'ocellets amb les meves limitacions tècniques de sempre. 14 nius mostraven signes d'ocupació.
En canvi, enguany, 2021 (el 7 de juliol concretament), si que he volgut captar un testimoni gràfic de cadascun dels nius o grups de nius amb la càmera. El panorama, però, ha estat descoratjador. Ja quan m'apropava al pont -procedent del polígon industrial que he de prospectar per complir amb els protocols del projecte- em va estranyar no sentir la piuladissa dels altres anys. La major part dels nius estava destruïda; només quatre mostraven signes d'activitat.
Heus aquí les fotos:
Any 2021

Any 2020



Nius 2 i 3. Any 2021.


Nius 2 i 3. Any 2020.


Nius 4 i 5. Any 2021.


Nius 4 i 5. Any 2020.



Nius 6, 7 i 8. Any 2021.


Nius 6 i 7 amb les restes d'un altre. Any 2020.


Nius 9, 10 i 11. Any 2021.


Nius 9, 10 i 11. Any 2020.


Cal dir que el niu 11 ja estava destruït l'any 2019, però l'ocupaven uns Pardals.

Any 2021. Tram sobre el riu.


Any 2020. 


Nius 12 i 13. Any 2021.


Niu 14. Any 2021.


Tram sobre terra; orientació oposada. Any 2021.


Nius 15 i 16. Any 2021.


Nius 17 i 18. Any 2021.


Els nius que mostraven activitat enguany -malgrat que algun d'ells presentava una obertura al límit del que sembla que el fa habitable- eren els números 2, 6, 10 i 17. 
No sé la causa d'aquest fracàs. Predació? Deteriorament per la sequera? Penso que de fang, a la riba del Llobregat, no en falta. Vandalisme? La veritat és que el lloc és molt concorregut, especialment després del desconfinament. 
Per contra, un quilòmetre riu avall, aproximadament, al pont de Nelson Mandela, la colònia prospera amb tota normalitat. 










02 de juliol 2021

Seguiments de primavera

 Sempre m'agrada fer un comentari dels resultats dels censos en  què participo a Barcelona. Aquest cop vaig tard, com també he anat tard amb els censos.

Aquests censos han vingut marcats per un aspecte positiu, la fi del confinament perimetral, i un d'ambivalent, la fi del toc de queda. La fi del confinament perimetral ha suposat que els meus conciutadans han anat a tocar allò que no sona a pagès. Així, en el primer cens SOCC, el 2 de maig, el passeig de Sant Joan i, especialment, la ciutadella, ja no estaven presos per grupúsculs de mestresses de casa amb malles i sense mascareta suposadament fent esport. És curiós com amb la mascareta s'ofeguen, però poden parlar totes a l'hora a crits sense que els falti l'aire.

Pel que fa a ocells -que és del que tracta aquest blog, encara que m'agradi divagar-, vaig trobar a faltar alguns passeriformes que solen aparèixer, encara que poques vegades en abundància, com els Mosquiter pàl·lid o el Papamosques gris. Em va alegrar, però, la reaparició del Xoriguer. Pel que fa als fringíl·lids, que em van preocupar en censos anteriors, la cosa estava més o menys normalitzada. No hem arribat a les xifres d'anys molt bons, però Déu n'hi do.

La llista completa és la següent (en ordre alfabètic):

Ànec collverd

Aratinga de cap blau

Aratinga mitrada

Ballester

Bernat pescaire

Cadernera

Colom

Cotorra de Kramer

Cotorreta de pit gris


Esplugabous

Estornell negre



Estornell vulgar

Falciot negre



Gafarró

Garsa

Gavià argentat



Gralla

Mallerenga blava

Mallerenga carbonera


Merla





Oca



Pardal


Pit-roig



Tallarol capnegre



Tudó


Tórtora turca


Verdum

Xoriguer





Pel que fa a la fi del toc de queda, si tenim en compte que el parc de la Ciutadella és a prop del Born, podeu imaginar com estava tot. Puc assegurar-vos que els locals d'oci nocturn no, però els llauners van fer el seu agost. Per sort, a l'hora d'inici del SOCC ja tothom estava degudament dispersat.

Així, enmig de les restes de la festassa de la nit anterior, vaig detectar un total de 26 espècies, dues menys que en el cens anterior. Cauen de la llista anterior l'Aratinga de cap blau, l'Estornell negre, la Gralla i l'Oca. A canvi, s'incorporen:
Oreneta vulgar
Tallarol de casquet
Pel que fa a l'altre projecte en què participo, Ocells dels jardins, va ser decebedor: només Coloms, Gavians argentats, Pardals i Becs de corall senegalesos. El Tallarol capnegre i la Merla, que hi són sempre, no es van dignar a aparèixer, com tampoc les omnipresents Tórtores turques. A més, les dues càmeres se'm van quedar sense bateria. Quines grans imatges s'ha perdut el món.
I fins aquí tot el que m'ha deparat la primavera. Fins aviat.