Safari callejero (el món s'acaba)

 Cap aficionat als ocells és aliè a la notícia: Graules a Barcelona ciutat!

Així, dissabte passat em vaig proposar matar dos pardals d'un tret i me'n vaig anar de "Safari callejero" per retre homenatge al gran Francisco Ibáñez en el seu 87è anniversari i, evidentment, per veure les Graules.

És curiós com n'arribem a ser, d'irracionals, els ocellaires: a Irlanda, a Escòcia, després del primer contacte, no ens les mirem si no és per evitar aixafar-les a la carretera; aquí, però, tres exemplars són tot un esdeveniment, i encara que ja estiguin tatxades a la nostra llista absoluta, ens aventurem
a entrar al metro en dissabte per disfrutar l'espectacle.

Les Graules han decidit entrar a Barcelona per la porta gran i això implica que dissabte ja disposaven d'un niu. Quan vaig arribar a l'ubicació, al carrer Perú, ja hi havia ornitòlegs esperant la seva presència. Em van informar que el nombre havia pujat de tres a cinc. Tot i així, en aquell moment no n'hi havia cap. Vaig estar esperant una hora aproximadament, i quan ja pensava que no les veuria perquè les meves obligacions familiars em pressionaven, van aparèixer amb gran parafernàlia.         

                                    

De darrere dels cotxes va començar a sortir gent amb càmeres i uns "pepinos" de dimensions descomunals que deixaven en roba interior la meva trista camereta. No em tingueu en compte, doncs les fotos: comparant amb el que corre per les xarxes, titllar les meves fotos de modestes és supèrbia. 

Les Graules ens van regalar unes passades per la copa dels plàtans per gran goig dels aficionats i també dels okupes del local del davant, que disfrutaven de la cara de babaus que fèiem.

Cinc minuts i tot es va acabar: unes fotografies i cap a destinacions ornitològiques més atractives. 

L'última hora -que jo sàpiga-, de la mà d'un ornitòleg que en fa un seguiment seriós, és que les Graules construeixen un segon niu. Potser ens hauríem de preocupar. A Egipte només van patir set plagues; a Catalunya, en canvi, se'n declara una de nova cada setmana. Les Graules seran la propera?

Dies de ciència ciutadana

 Tornem amb una entrada sobre els seguiments de la temporada hivernal que faig a la ciutat. Començarem amb el SOCC que iniciem a la porta del Zoo de Barcelona i, després de recórrer Parc de la Ciutadella, passeig de Lluis Companys i passeig de Sant Joan, acabem a Travessera de Gràcia. Els vaig dur a terme m'imagino que com tothom, en unes condicions diametralment oposades: el primer dia,6 de desembre, amb una calorada inhabitual per l'època; el segon, el dia 22 de gener, amb temperatures fredes després de dies de ventada intensa. El primer es va saldar amb 23 espècies observades, mentre que al segon les espècies registrades van ser 27.

Aquest cop m'abstindré de fer massa valoracions sobre els hàbits dels meus conciutadans i passaré a fer un llistat comentat de les espècies observades. Com sempre, les fotos només deixen testimoni d'algunes observacions. Procuro que siguin tant maques com pugui, però la prioritat és el seguiment i acabar amb l'esquena intacta, així que una camereta de butxaca m'és suficient i em sobra i tot.

Oca vulgar: en vaig poder observar quatre al voltant del llac a la segona visita.

Ànec collverd: també quatre individus que van emprendre el vol des del llac de la Ciutadella a la segona visita.

Corb marí gros: primera aparició en aquest cens. Primer, volaven en cercles sobre el llac; després, un es va posar sobre una de les barques recreatives.

Gavina vulgar: força abundant a la primera secció, atreta pel llac del parc de la Ciutadella. Sempre hi ha un parell d'exemplars que volen pel passeig de Lluis Companys.

Gavià argentat: omnipresent. A la segona visita, abans de l'arribada dels gossos n'hi havia una bona quantitat al terra. Com més ens allunyem del parc, més escassa.

Coloms roquers domèstics: què us he de dir.

Tudons: n'hi ha una bona quantitat al parc i al passeig de Sant Joan per sobre de Diagonal se'n van veient.

Tórtora turca: present a totes les seccions i més abundant a les zones més ajardinades.

Cotorra de Kramer: actualment es veu a totes les seccions, tot i ser més abundant a la primera i la segona.

Aratinga mitrada: un animal antipàtic de comptar per les seves anades i vingudes.

Cotorretes de pit gris: a la Ciutadella i al passeig Lluis Companys no és difícil trobar-ne de marcades amb una anella.

Cuereta blanca vulgar: sobretot es veu a la Ciutadella, però pot aparèixer a qualsevol secció.

Pit-roig: potser enguany n'hi ha menys a la Ciutadella, però l'ajardinament de les seccions 3 i 4 poden haver-ne afavorit la presència.

Cotxa fumada: molt vinculada al ciment.

Merla: ja fa uns censos que vaig comentant la davallada preocupant a la Ciutadella i també a la plaça Tetuan. Ja sabeu que ho atribueixo a la pressió dels gossos. 

Tallarol de casquet: va aparèixer a la primera visita. Tota una alegria, perquè es deixa veure poc.

Tallarol capnegre: sembla que es va mantenint força estable.

Mosquiter comú: a la porta del parc de la Ciutadella no hi sol fallar. En el temps que fa que duc a terme el seguiment m'ha aparegut a qualsevol secció, a la gespa, als arbres i fins i tot a les plantes de les fonts ornamentals.

Mallerenga petita: es va deixar veure a la secció 4, on ja l'havíem detectat a la primavera.

Mallerenga blava: també apareix a qualsevol secció.

Mallerenga carbonera: li passa el mateix, tot i que és menys abundant.

Raspinell: molt lligat a les palmeres de la Ciutadella.

Garsa: sobretot la trobem a la Ciutadella, però també es pot veure a qualsevol lloc.

Gralla: l'he observada en les dues visites a la Ciutadella en petits grupets.

Estornells negres/vulgars: predomina el vulgar, però també se'n veu algun de negre. Se'n veuen molts picotejant a la gespa a les seccions 1 i 2. A la 2 sembla que s'han aliat amb les Cotorres de Kramer per foragitar els Pardals que niaven en els forats dels plàtans d'ombra.

Pardal: Com acabo de comentar, els Estornells els desplacen, però recordo que fa uns anys l'estàtua del Doctor Robert a la plaça Tetuan n'acollia un bon nombre... fins que en van fer la reforma. Ara no se'n veu ni un.

Gafarró: se sol veure o sentir a la secció més insulsa, la 3, però a la segona visita també es va sentir a la Ciutadella.

Verdum: es van deixar veure a la secció 4 a la segona visita. Amb permís del Bec de corall senegalès, està cridat a ser l'ocell oficial de la Dreta de l'Eixample.

Pel que fa al projecte Ocells dels Jardins (recordo que mostrejo els jardins de Laura Albéniz, un interior d'illa a la Dreta de l'Eixample) enguany l'he fet el dia 28 de gener. El dia estava enterenyinat i les fotos se n'han resentit, però el fred va mantenir allunyats criatures i gossos i es van veure coses.

Bec de corall: en vaig veure dotze individus, menys que l'any passat.

Mallerenga blava: reapareix després de temps d'absència. 

Colom: només quatre; és el que té que no hi hagi criatures amb entrepà.

Tallarol capnegre: un clàssic.

Pardal.

Tórtora turca.

Verdum: el que deia, està prenent la dreta de l'Eixample.

Cotxa fumada.

Merla.

Mosquiter.

Bé, confio que ens retrobem amb una entrada menys científica i més lúdica.

Bandades

 Com és habitual, les últimes setmanes de desembre atreuen bandades nombroses d'Aratingues mitrades i Estornells al barri de Sant Antoni. Com escric cada any, l'explicació cal buscar-la en el cicle del lledoner: els lledons són molt llaminers per a aquestes dues espècies, però també per als Tudons, que la resta de l'any escadussegen. 

Fins que no s'aturen davant del meu balcó, però, les Aratingues passen unes setmanes fent volades de reconeixement pels carrers dels voltants. Enguany he tingut la sensació que s'aturaven més sovint a terrats i antennes, un comportament que havia vist en altres zones de la ciutat però no aquí. 

Els Estornells m'han semblat considerablement més nombrosos -fan de mal comptar-. El gruix de l'esbart desapareix amb els lledons; aleshores només queda algun individu aïllat.

Les Aratingues, en canvi, es resisteixen a desaparèixer. Aquesta setmana, pel que sembla, encara han fet alguna passada a escurar les branques.

I la resta d'ocells? Un altre dels clàssics, la Tórtora turca, ja està atrafegada amb copulacions i construcció de nius.

Les Merles es prenen les invasions amb filosofia i s'ho miren tot des dels terrat o els llums de Nadal esperant el seu torn per recuperar els seus dominis.

La Cotxa fumada s'ha deixat veure més aviat que l'any passat, o bé m'he estat més estona al balcó, ves a saber.

Els Pardals, tan cars de veure habitualment, han fet acte de presència. 

Els Gafarrons canten de les copes dels arbres estant a les cantonades assolellades.

També s'han deixat veure les habituals Mallerengues blaves i el Tallarol capnegre, que mai falla.

El Tallarol de casquet se m'ha mostrat per primer cop des del mes dur del dur confinament.

I també han  passat alguns Mosquiters comuns, tan escassos aquest any a ciutat. 

Les fotos, com sempre, només com a testimoni.

Bon any.