19 de juliol 2022

Orenetes al celobert 2022

 



Vaig deixar la crònica de les Orenetes en un moment engrescador perquè un vespre n'havia comptat fins a quatre exemplars. Tanmateix, breus absències, malalties i molta feina em van impedir de fer-ne un seguiment tan intensiu com el d'anys anteriors, en què almenys tenia una foto de dia i una de nit. Em sap greu. Provaré de reprendre-ho tot a partir d'on ho vaig deixar.

A partir del 4 de maig, ja només es va veure una parella. Anava fent els seus concerts matinals i es veia com treballava en adecentar el niu, ja que l'estructura, aparentment, no l'ha tocada, però la disposició de materials en el niu -bàsicament plomes de Colom- presentava petits canvis. De nit, el mascle seguia dormint en el seu fil preferit, però la femella ara dormia al niu, ara a la persiana de la veïna, ara al costat del mascle al fil.





En algun moment posterior al 19 de maig -perdoneu la imprecisió- les grans piuladisses van deixar pas als refilets discrets, indicis que probablement al niu hi havia ous. No sempre era capaç d'apreciar-ho perquè s'amaguen molt bé, però era habitual veure una cua sobresortint del niu. Ah, i recordeu que sempre m'ho miro de baix.



A principis de juny els ous devien eclosionar, però no en vaig tenir la certesa absoluta fins al dia 13, en què als refilets dels pares s'hi afegia la piuladissa dels pollets. El dia 20 ja despuntava el plomissol d'algun cap, però no va ser fins al dia 23 que vaig poder determinar-ne el nombre exacte. Cal dir que l'escàndol dels pollets anava en augment cada dia. Aquell dia, però, va interrompre el meu intent de migdiada el grallar d'una Garsa. El celobert devia actuar com a caixa de resonància perquè jo la sentia com si fos al costat, però ni tan sols vaig arribar a veure-la. Els pollets s'estaven silenciosos mentre els adults feien passades dissuassòries o de distracció per damunt de l'edifici. Al final, la garsa se'n devia cansar i va desaparèixer. Aleshores vaig entendre per què surt a compte a les Orenetes la baixada de cinc pisos.



Reprenent el fil, però, quan la cosa estava calmada, vaig poder sorprendre un dels adults en el moment de péixer els pollets i, aleshores sí, en vaig poder comptar quatre (l'escena està filmada i penjada al meu compte de Twitter).


Els dies van anar passant i la cridòria augmentant, amb algun altre ensurt a càrrec de la Garsa, fins que va arribar el gran dia. El 3 de juliol, ben d'hora al matí, els refilets se sentien a l'alçada de la meva finestra. Amb precaució després de l'experiència de dos anys abans, vaig entreobrir la porta del celobert i les vaig veure fent exercicis de vol entre l'estenedor, els ampits de les finestres i el mur que separa la finca del costat de la nostra. Com que sempre és un moment delicat, vaig fer mutis. De tant en tant anava treient el nas i semblava que volaven per damunt de la terrassa de l'edifici sense allunyar-se gaire i tornant de tant en tant a la seguretat del niu. El dia, però, es va saldar amb una baixa: em vaig trobar un dels polls morts a mitja tarda.

A la nit, els adults dormien al fil d'internet o a la finestra de la veïna mentre del niu sobresortien les cues dels tres supervivents.


A partir d'aquest moment ha estat més difícil veure'ls. Passen gairebé tot el temps fora i al vespre semblen retrobar-se una estona abans de repartir-se per tot el celobert. Darrerament, el nombre màxim que detecto són quatre individus, però aneu a saber.




I tinc el pressentiment que la cosa no s'ha acabat aquí, per aquest any. Ja veurem...

03 de maig 2022

Orenetes al celobert 2022. 1a setmana.

 Dilluns 25 estava excepcionalment a casa, així que vaig sortir al balcó a veure si apareixia algun migrant quan vaig veure una Oreneta vulgar que venia volant directament cap al meu bloc de pisos. En perdre-la de vista, vaig entrar directament al celobert i la vaig veure aturada en un estenedor uns pisos més amunt. Tot apuntava que enguany tornaríem a tenir Orenetes al celobert.


Durant aquest primer dia es va estar molt tranquil·la; només li vaig sentir un reclam puntual cap a les 13.00h. A la nit, a més a més, vaig ser incapaç de detectar-la.

El matí següent, al poc de llevar-me a les 6.30h, vaig sentir-la cantant. Vaig pensar que ja devia estar recuperada del llarg viatge i havia posat fil a l'agulla per trobar parella. La resta del dia vaig ser fora, tot i que la meva dona diu que l'havia sentit cantant cap a les 11.00h. No vaig sortir al celobert fins a la matinada, i aquell dia sí que la vaig veure dormint al fil que solia ocupar un dels exemplars els anys anteriors.


Dimecres segueix la tònica de dimarts, però a la nit observo que s'ha tocat el niu: si dimarts a la matinada tenia aquest aspecte...


...dimecres tenia aquest:


I seguim així fins a dissabte 30: refilets a primera hora i un exemplar dormint al fil telefònic a la matinada. La meva dona em comenta que durant al matí se la sent cantar i que fins i tot sembla que hi hagi més d'un exemplar refilant, però no és fins al dia esmentat que em sembla -i només em sembla- veure un segon exemplar.
Diumenge 1 de maig sí que puc confirmar-ne la presència. És més, l'escàndol és constant al matí i se les veu movent-se entorn al niu constantment, com en una parada nupcial.


Tot i així, a la nit només en detecto una dormint al lloc habitual.
I avui dilluns, després d'un matí absent, no he sortit al celobert  fins a les 20.30, moment en què he sentit que tornaven. La meva sorpresa ha estat que n'hi havia quatre, que s'han posat als estenedors i han fet el seu concert vespertí.
A la nit n'he detectat tres dormint.




Caldrà estar atent, doncs, a com es desenvolupen les coses a partir d'ara, perquè la presència d'aquests altres individus obre la porta a altres possibilitats.

31 de gener 2022

Ocells dels jardins

 Ahir vaig anar una altra vegada als jardins de Laura Albéniz (a qui han afegit el segon cognom, i Jordana; ignoro si es pot confondre amb alguna altra Laura Albéniz) per aportar el meu granet de sorra al projecte Ocells dels Jardins. I sí, la mitja hora que m'hi vaig estar no sé si donava per considerar allò un granet de sorra.

Com que se'm van enganxar els llençols vaig arribar allà que ja era ple de criatures, tot i que això només acostuma a implicar que els Coloms i els Pardals s'envolen més. Als passeriformes que piquen entre les fulles no els afecta gaire. I més deu afectar la poda bèstia que va deixar el parc sense gairebé cobertura arbustiva.

Aquest cop no es van mostrar ni els Tallarols, ni Mosquiters ni la ubiqua Cotxa fumada. No van fallar, com deia, Coloms ni Pardals.



La Tórtora turca també va fer acte de presència, atrafegada en la construcció del niu.


Una de les Merles, que portava uns dies força esverada, es va deixar veure fugaçment. 
El Pit-roig va esforçar-se perquè li fes una bona foto, però només me'n van sortir dues que la poca dignitat que em queda m'impedeix publicar.
I tanca la llista el Bec de corall. Queden lluny aquells menys de deu exemplars de la primera vegada que els vaig detectar; ara en són un mínim de trenta, uns deu més que l'any passat. 





15 de gener 2022

Un SOCC accidentat

 Aquest hivern els seguiments SOCC han estat una mica accidentats. Per començar, vaig consultar la previsió de pluja per al dia 8 de desembre, però no la de vent, amb la qual cosa em vaig trobar al parc de la Ciutadella amb unes ventades que, segons em deia el sentit comú, responien a la definició de "vent fort". Així, vaig optar per tornar a casa passejant pel parc i pel port.





El dia 12 vaig tenir una mica més de sort. Una mica, perquè, com bé saben els barcelonins, el nostre Ajuntament s'omple molt la boca amb els espais verds, la biodiversitat i, citant la Greta, blah blah blah, però a l'hora de la veritat, no sé si organitzar tants actes sorollosos en els parcs afavoreix gaire aquesta riquesa d'espècies, i aquest diumenge precisament n'hi havia un en què no s'estalviaven els decibels.
A les altres seccions la cosa va anar amb una relativa tranquil·litat.
El segon cens hivernal el vaig fer el 9 de gener. En aquest cas sí que em vaig mirar tota la previsió a Barcelona, que parlava d'un vent moderat; fins i tot sortíem al TN de TV3 en la zona de "sense perill", però a les seccions 4 i 5 penso que el vent va estar a la fina frontera que separa "moderat" de "fort". 
La nota més negativa, però, va ser la gran quantitat de gossos que campaven per on els semblava. No aprofundiré en la qüestió perquè sé que és un tema sensible. Em consta que molts ornitòlegs teniu gos i suposo que, si voleu veure algun moixó, el manteniu a ratlla; em consta també que l'amo de gos conscient existeix, encara que jo no me l'he trobat mai; el mateix em passa amb el ciclista cívic i el bitllet de 500 euros. 


De la mateixa manera que abans li he retret a l'Ajuntament aquesta afició a tot el soroll que no prové dels cotxes, ara li he de reconèixer els seus tímids esforços per evitar que els gossos entrin a les zones enjardinades: s'han instal·lat tanques al voltant de moltes d'elles. Malauradament molts dels amos deuen considerar que es tracta d'obstacles perquè la seva mascota demostri amb un saltet que se li posa bé la Purina. Penso que seria el moment de recuperar els diners invertits en conscienciació i senyalització sancionant els amos amb clatellades difícils d'oblidar.
Passem al llistat d'espècies, que és el que realment us interessa als quatre gats que us apropeu a aquest blog. 
-Falcó pelegrí: un exemplar sobrevolant el transecte durant el segon mostratge.
-Gavina vulgar: nombres molt, però que molt inferiors als d'altres ocasions.
-Gavià argentat: en els nombres i les situacions habituals.


-Coloms: què us he de dir.
-Tudó: quantitats entre els 10 i el 20. Present sobretot a la Ciutadella.


-Tórtora túrca: juntament amb el Colom i el Mosquiter, l'únic present a totes les seccions.


-Cotorra de Kramer: potser els números no ho denoten, però sembla que està desplaçant els Estornells i Pardals dels forats dels plàtans.



-Aratinga mitrada: aquest cop s'han deixat veure menys.
-Cotorreta de pit gris: nombres habituals.


-Cuereta blanca: és una mena de miracle, però aquest cop n'he vist força a la Ciutadella.
-Pit-roig: en el primer cens es van mostrar en cinc de les sis seccions; al segon, només a tres.


-Cotxa fumada: nombres habituals; omnipresent, però no abundant.



-Merla: la davallada més important, especialment a la Ciutadella, on mai havia baixat dels cinc exemplars.


-Tallarol capnegre: quantitats lleugerament inferiors a les d'altres ocasions.
-Mosquiter comú: s'ha deixat veure o sentir en totes les seccions.


-Mallerenga blava: un nombre una mica més baix que en altres ocasions. 


-Mallerenga carbonera: també menys que en altres ocasions.
-Raspinell: normalment no li dóna la gana de deixar-se veure, però en aquesta ocasió un exemplar s'ha dignat a mostrar-se en les dues ocasions.


-Garsa: quantitats habituals i, com sempre, apareixen on els ve de gust i quan els ve de gust.
-Gralla: encara més capricioses que les anteriors. Aquest cop n'han aparegut un parell en el segon mostratge.
-Estornell: sobretot vulgars. Nombre inferior que en anteriors ocasions. Aquest any, en general, en veig menys a ciutat.



-Pardal comú: sembla que ha perdut la batalla per la secció 2 davant dels Estornells i les Cotorres de Kramer.



-Gafarró: només en vaig sentir en el primer mostratge, però en seccions en què abans no havia aparegut.
-Cadernera: també va aparèixer només en el primer mostratge. També és cert que els fringíl·lids es fan notar més a la primavera.
I això és el que ens han deparat aquestes sortides. Confiem que casos com el de la Merla no siguin l'inici d'una tendència.