Bandades

 Com és habitual, les últimes setmanes de desembre atreuen bandades nombroses d'Aratingues mitrades i Estornells al barri de Sant Antoni. Com escric cada any, l'explicació cal buscar-la en el cicle del lledoner: els lledons són molt llaminers per a aquestes dues espècies, però també per als Tudons, que la resta de l'any escadussegen. 

Fins que no s'aturen davant del meu balcó, però, les Aratingues passen unes setmanes fent volades de reconeixement pels carrers dels voltants. Enguany he tingut la sensació que s'aturaven més sovint a terrats i antennes, un comportament que havia vist en altres zones de la ciutat però no aquí. 

Els Estornells m'han semblat considerablement més nombrosos -fan de mal comptar-. El gruix de l'esbart desapareix amb els lledons; aleshores només queda algun individu aïllat.

Les Aratingues, en canvi, es resisteixen a desaparèixer. Aquesta setmana, pel que sembla, encara han fet alguna passada a escurar les branques.

I la resta d'ocells? Un altre dels clàssics, la Tórtora turca, ja està atrafegada amb copulacions i construcció de nius.

Les Merles es prenen les invasions amb filosofia i s'ho miren tot des dels terrat o els llums de Nadal esperant el seu torn per recuperar els seus dominis.

La Cotxa fumada s'ha deixat veure més aviat que l'any passat, o bé m'he estat més estona al balcó, ves a saber.

Els Pardals, tan cars de veure habitualment, han fet acte de presència. 

Els Gafarrons canten de les copes dels arbres estant a les cantonades assolellades.

També s'han deixat veure les habituals Mallerengues blaves i el Tallarol capnegre, que mai falla.

El Tallarol de casquet se m'ha mostrat per primer cop des del mes dur del dur confinament.

I també han  passat alguns Mosquiters comuns, tan escassos aquest any a ciutat. 

Les fotos, com sempre, només com a testimoni.

Bon any.

Ornithobalconing

Penso que, deixant de banda la presència al meu lloc de treball, l'única diferència entre vacances i treball és que estenc la roba amb llum solar i no de matinada. Per què començo el post amb una dada íntima? Perquè, a falta de nocturnes al meu barri, la gran diferència entre estendre la roba de dia o de nit és que de dia hi ha ocells; de nit, gent que donaria per obrir un altre blog.

Entrant en matèria, quins ocells alegren les meves esteses de roba, que em fan quedar com un veí atípic (de fet, sóc un dels pocs que estenen la roba i l'únic que ho fa amb la càmera penjada al coll)? 

Amb l'arribada de l'hivern, els lledoners han anat perdent les fulles, i això sembla que foragita els ocells petits habituals com Tallarols capnegres, Mallerengues o Mosquiters, però, pel que es veu, els lledons deuen estar al punt perquè se'ls disputen moltes espècies d'ocells.

Uns dels més fidels són els Estornells, Les darreres dues setmanes no han fallat cap dia, encara que uns dies ho han fet en quantitats considerables, però d'altres només hi ha hagut individus aïllats.

Els Tudons han estat més escassos, però regulars. Tres ha estat el nombre màxim d'exemplars.que han estat picotejant els lledons aquests dies.

Però no tots els ocells donen alegria; no perquè no sigui interessant observar-los, sinó perquè són un mal símptoma. La Cotorra de Kramer, que fins ara només sobrevolava l'àrea, de fa poc és habitual a la nostra superilla. Fa uns dies, una parella -probablement de la colònia de Ronda de Sant Pau, ens va visitar per tastar els deliciosos lledons.

Les Aratingues mitrades, rares la resta de l'any, a l'hivern fan l'agost i les veiem pel carrer amb freqüència. Galanthus se'n feia resò al seu compte de Facebook. Després d'unes setmanes fent razzies pel barri el dia de Reis van decidir aturar-se davant de casa quan la tenia plena de convidats i no era oportú obrir el balcó per congelar-los tots. Ara, avui han tornat. Han estat confiades, perquè les tenia a metre i mig i no s'immutaven. N'han vingut unes 24, calculo. 

A la festa s'hi han sumat les Cotorretes de pit gris, que sempre es fan notar més.

I, quan pensava que la desfilada s'havia acabat, he vist el terra ple de Coloms, que semblaven atiborrar-se amb les restes dels lledons que, probablement, són massa durs per als seus becs.

I fins aquí la crònica. No sóc biòleg ni ambientòleg ni res similar. Només m'agrada observar ocells, persones, la vida. Si arribo a qualsevol conclusió errònia agrairé els comentaris. Bon 2019.

Paisatges hivernals

Potser no notem l'hivern en les temperatures, però en el paisatge ocellístic sí. D'acord, veiem Puputs que semblen desdir aquesta afirmació, però, per exemple, el dia 29 vaig passar pel port. Com s'hi nota l'hivern? Sobretot per la presència de Corb marí gros i de Gavina riallera o vulgar. 

I al meu carrer del barri de Sant Antoni, les ràzzies d'Aratingues mitrades, Estornells i Tudons al gener o febrer són tot un clàssic. Sense anar més lluny, la vigília de Reis ens va visitar un estol d'unes quaranta Aratingues. Potser la política d'erradicar plàtans per evitar al·lèrgies té un preu massa car, ja que sembla afavorir les espècies invasores i ocells gregaris com els estornells, que en alguns indrets porten problemes seriosos.

No hi trobeu res a faltar? Jo sí: els Pardals. No sé quant de temps fa ja que no trepitgen els meu balcó, i en altres temps ho feien.

En fi, aprofito per felicitar-vos l'any nou amb deu dies de retard.

Visites hivernals

Un dels alicients de les vacances és que puc practicar l'ornitologia urbana des del balcó. Puc observar espècies que la resta de l'any no es deixen veure.

 És el cas dels Estornells, que vénen en estols força nombrosos atrets pels lledons.

 De tant en tant m'enduc alguna sorpresa, com aquest Tallarol de casquet mascle que s'amaga entre les porque fulles que queden.

 Menys nombrosos que els estornells són els Tudons. La resta de l'any, però, no es deixen caure pel meu carrer.

I res més per avui. Bon any 2015.

Que ningú se m'enfadi, però voldria dedicar aquest post a la Larisa, que s'ha fet seguidora d'aquest bloc. Una abraçada ben forta!