Continuació

Reprenc els temes oberts la setmana passada. Primer, el de les Puputs del Parc del Castell de l'Oreneta. Ja no hi eren; almenys, en l'estona que hi vaig estar no van donar senyals de vida, Exemplars en migració? En fi, us deixo amb una foto d'una Cotxa fumada d'un dels arbres en què s'estaven les Puputs.

Següent: el tema Becs de corall del pati de l'escola. Dissabte de l'altra setmana m'hi vaig arribar força d'hora, tan d'hora com em va permetre el deficient servei d'autobús de dissabte al matí. Vaig poder constatar que havien criat. A la primera foto espero que hi sapigueu veure un adult i un volantó.

A la segona -més difícil-, un volantó i dos adults.

Per tant, sembla que podem confirmar la nidificació. Tanmateix, ara el dubte és si es tracta de Becs de corall cuanegres o senegalesos. Algun detallet ens va fer pensar la setmana passada que eren Cuanegres, però ara en tenim dubtes seriosos. El fet que estiguessin molt alts, la qualitat de les fotos  i la meva inexperiència amb aquestes espècies no em permeten extreure conclusions clares. Agraïré comentaris.

Un problema és que després del diluvi de la setmana passada no els he tornat a detectar. Tanmateix, sóc ocellaire de bon conformar i tenir quatre Mosquiters al jardí aquest diumenge per mi  va ser una festa. 

Seguirem atents.

Poca cosa

Segueixen els dies poc estimulants. El dia 16 de febrer faig un nou intent de trobar alguna cosa memorable al port, però només puc sumar tres espècies a les anotades el dia 13:
-Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros).
-Gavià fosc (Larus fuscus).
-Gavina capnegra (Larus melanocephalus).
Però és que els llocs a priori més interessants –Trencaones, Moll del Rellotge- estan tancats al públic.

La resta de la setmana passa sense pena ni glòria, si exceptuem el Mosquiter vulgar (Phylloscopus collybyta) de l’Hospital de Sant Pau ja citat. El dia següent (19), les Aratingues mitrades (Aratinga mitrata) fan una nova razzia pel meu barri.

A la tarda, en els jardins de davant de l’Hospital Clínic, m’he d’alegrar que segueixi havent-hi Coloms (Columba livia), Gavians argentats (Larus Michaellis), algun Pardal (Passer domesticus) i un parell de Cotorres de pit gris (Myiopsitta monachus). Només em distreuen una mica els Coloms, més que res perquè el meu fill els persegueix incansable, i una Cotorra que ha pujat a una branca un tros de pa gairebé tan gran com ella.

El 20, aprofitant que he de fer un encàrrec, passo per l’avinguda Mistral. Un diari de distribució gratuita anunciava que els arbres de Barcelona ja estaven en flor; les pruneres vermelles, efectivament, ho estan. I els massissos de gespa ja estan encerclats amb tanques amb vista a una nova replantació. Són indicis que la primavera s’apropa. Quan aquesta gespa hagi sucumbit a les potes del darrere dels voraços cans de l’Eixample i una nova replantació sigui necessària, serà que la primavera ja és definitivament aquí. Però de replantació, ni parlar-ne fins a l’any que ve. Gairebé aliens a les qüesions humanes i botàniques, Coloms, Pardals i Gavians fan acte de presència. També avui es deixen veure –i sentir- dues Cotorres i un parell d’Estornells (Sturnus vulgaris). Però ni rastre de Merles, Pàrids o Fringíl·lids no engabiats.

Avui no hi ha ni premi de consolació: a la plaça d’Espanya una manifestació m’ha espantat els Estornells i les Cueretes blanques (Motacilla alba). L’observació d’ocells urbans és així. L’avantatge és que no calen ni grans preparatius ni gaire temps per practicar-la.

Laporta de minimis non curat

Celebrem que, per a l’edició d’avui, els redactors de La Vanguardia s’hagin documentat una mica més i, per referir-se al Ballester (Apus Melba), ja utilitzin la denominació Vencejo real. A qui hem de picar la cresta és a en Sargatal i a en Jordà. En què pensaven?
Però comencem pel principi. La notícia era que aquests dos ornitòlegs, ja posats a demanar, suggerien al Barça que nomenés la Polla blava (Porphyrio porphyrio) com a emblema de l’entitat. Les argumentacions per fer aquesta proposta estan resumits al diari citat. Ara, jo també proposo als senyors Sargatal i Jordà que facin el següent experiment. Vagin on sigui que van habitualment –cafè, carnisseria, barber..., qualsevol lloc que no tingui a veure amb els cercles d’ornitòlegs- i comentin: “Avui he vist una Polla blava.” Fixin-se en la reacció de l’interlocutor i entendran fins a quin punt és desencertada la proposta. Per ignorància, ja ho sé, però no sé si així aconseguirem fer gaire pedagodia. I encara sort que a l’altra riba de l’Ebre l’anomenen Calamón. A més, em sembla que hem fet tard per extendre Gall marí.
Tornant als Ballesters, no sé si hi ha notícies noves, només que algunes entitats s’han afegit a les demandes de Medi Ambient amb propostes més concretes. El Club segueix mantenint silenci respecte a la qüestió. Pel que sembla, el senyor Laporta està més preocupat per tancar no sé quins negocis amb Niké i una empresa de telecomunicacions asiàtica. Afanyi’s, senyor Laporta, que ben aviat els tindrem aquí altra vegada!
Passant a una altra cosa més agradable, avui un Mosquiter (Phylloscopus collybyta) d’aquests que he trobat tan silenciosos durant l’hivern cantava en plena efervescència als jardins de l’Hospital de Sant Pau. Amb el solet ja sentia la primavera.

Més fora que a dins

Anar a observar ocells al Zoo de Barcelona un dia de cada dia és un privilegi. És veritat que a la nostra ciutat mai es pot dir “podríem aprofitat dimarts per fer tal cosa o tal altra; segur que no hi ha ningú”. Sempre hi ha algú. Però en dia laborable només sentirem deu vegades allò de “si té dos geps és un camell; si en té un és un dromedari,” frase amb la que pares i mares de tot el món i de tota condició resumeixen la seva saviesa en matèria de zoologia davant dels seus fills.
Un dels atractius del Zoo és la coneguda colònia de Bernats pescaires (Ardea cinerea), que s’ha enriquit amb la presència de Martinets blancs (Egretta garzetta) i d’Esplugabous (Bubulcus ibis) que pidolen engrunes a les àrees de pícnic. També tindrem una lliçó pràctica per entendre el significat d’oportunisme en el regne animal.

Dimarts dia 20 em vaig proposar de passar un bon matí d’observació. A l’hivern sempre podem trobar-nos amb alguna sorpresa. En el meu cas, després d’uns quants anys d’observació, el més espectacular va ser un Blauet (Alcedo atthis) el dia 13 d’octubre del 2003. Però ni de lluny tot el que publicava en un llistat la revista del Zoo. Aquest dia en concret va ser més aviat pobre en varietat. Vaig trobar a faltar els fringíl·lids, els Tallarols, el Raspinell (Certhia Brachydactyla) y el Mosquiter (Phylloscopus collybita); ja comentava que aquest última espècie, tot i ser-hi present, darrerament es fa notar menys.

Les alegries del dia van ser la Cuereta torrentera (Motacilla cinerea), normalment associada als recintes dels grans mamífers, i el Bruel (Regulus ignicapillus); és la primera vegada que l’hi veig.
Per si és d’interès, aquí va la llista:
-Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) (Sobrevolant el parc)
-Esplugabous (Bubulcus ibis)
-Martinet blanc (Egretta garzetta)
-Bernat pescaire (Ardea cinerea)
-Ànec coll-verd (Anas platyrrynchos)
-Gavina riallera (Larus ridibundus)
-Gavià argentat (Larus Michaellis)

-Colom (Columba livia)

-Tudó (Columba palumbus)

-Tórtora turca (Streptopelia decaocto)

-Cotorra de Kramer (Psittacula Krameri)
-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)
-Cuereta blanca (Motacilla alba)
-Pit-roig (Erithacus rubecula)
-Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
-Merla (Turdus merula)
-Bruel (Regulus ignicapillus)
-Mallerenga blava (Parus caeruleus)
-Mallerenga carbonera (Parus major)
-Garsa (Pica pica)
-Gralla (Corvus monedula)
-Estornell (Sturnus vulgaris)
-Pardal comú (Passer domesticus)
-Pinsà comú (Fringilla coelebs).

Cotorres i Estornells amenitzen la visita amb els seus crits i xiulets. De fora, les Aratingues contribueixen a l’escàndol. I en sortir, un Alberto Fernández Díaz molt seriós canvia impressions amb un cercle de persones amb cara de pal, tot llençant llambregades al Zoo. Fernández Díaz a l’antic feu de Portabella amb un desdoblament de les instal·lacions en perspectiva. Mal auguri.

Ocells que fan desplaçaments estacionals (I)

Sembla que l’hivern sempre porta sorpreses, avifaunísticament parlant, a la ciutat de Barcelona. A l’entorn del mercat de Sant Antoni, però, aquestes sorpreses solen ser més aviat modestes. Sí que solem trobar-hi ocells que a la primavera o a l’estiu en són absents, però no em sembla que puguem parlar de molta més varietat. Bàsicament, es tracta d’espècies nidificants a Catalunya que fan desplaçaments estacionals.

Una d’elles és la Gavina riallera (larus ridibundus). La segona és la Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros). Per acabar, el Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), que aquest any sembla que falta a la cita. Solia mostrar-se al carrer Tamarit-avinguda Mistral, però aquest any no l’hi he detectat. Clar que, no sé per què, potser són manies meves, aquest hivern tinc la sensació que a totes bandes es mostren més silenciosos.

Contrastant amb la discreció del Mosquiter, els bàndols d’Aratingues (Aratinga erithrogenys o mitrata? Jo aposto per les segones.) i els d’Estornells (Sturnus vulgaris) es fan notar més en aquesta època. Les Aratingues potser es fan notar menys que l’any passat (intervencions sobre l’arbrat?). I pel que fa als estornells, el dia 29 de desembre n’hi havia un bon estol a la cruïlla Rocafort-Aragó que passava de les antenes de televisió als arbres i dels arbres a les antenes de televisió.
Tot plegat m’ha fet recordar unes paraules del protagonista de Com el soldat repara el gramòfon, una novel·la de Saša Stanišić. En un paràgraf, l’èxode provocat per la guerra el fa reflexionar sobre les migracions dels ocells:
“A primera hora del vespre va haver-hi una estona que ja no passava ningú amb maletes al sostre. Un picot va passar volant, i jo em vaig posar a pensar en aquests i en els altres ocells. Els uns passen l’hivern aquí, malgrat el fred, els altres marxen buscant la calor. Es posen als cables elèctrics els uns i es miren com els altres marxen, tal com fem nosaltres amb els cotxes? Tenen un sentiment desagradable els uns quan els altres entonen cançons sobre llocs meridionals –correm-hi tots, cap al sol, a picar els nius entre cocos i menjar només mandarines? Giren els ulls en blanc i canten: vosaltres, que voleu en formació, colla de creguts!? Als altres ocells no els importa que aquests es quedin, els diuen la seva opinió xiulant: vosaltres també podeu venir, si voleu, en lloc de deixar que els becs se us congelin, i jo li pregunto a Edin: és veritat que els ocells poden girar els ulls en blanc?”
(Extret sense permís de la traducció de Jordi Jané-Lligé; no crec que em busquin les pessigolles per tan poca cosa; primer haurien d’adonar-se que aquest bloc existeix!)