Swamp thing

Heus aquí un post que havia promès per a fa més de dues setmanes. El día a día se'm menja. Però no sóc aquí per explicar-vos la meva trista vida, sino per a complir una promesa. Aquí va.

Fa dues setmanes, vaig passar pel pantà de Vallvidrera amb el meu fill. No acostumo a anar-hi en cap de setmana perquè està massa freqüentat, però d'alguna manera havia de matar el temps amb el meu fill adolescent. Tenia tan poques esperances de trobar res interessant que ni tan sols portava els binocles. Però sempre hi ha el moment en què lamentes haver-te'ls deixat.

Al pantà, com és habitual, no hi havia gairebé res: un Bernat pescaire, un Cabusset i un Ànec coll-verd. Per compensar-ho, el Bernat ens va brindar un bon espectacle. A la primera foto ja el vèiem assetjant alguna cosa.

Amb un moviment ràpid va atrapar i es va empassar aquest peixet.

Moralina: per més que es dessequi el pantà per eliminar-ne les espècies exòtiques, aquestes tornen i tornen. Algun cop tindrem consciència de l'impacte que pot tenir la fauna al·lòctona en els nostres hàbitats?

En fi, espero poder actualitzar aquest blog ben aviat, però aneu a saber.

Endarreriments

Les obligacions laborals m'han impedit dedicar-me a aquest bloc, però mira per on avui em ve de gust dedicar-m'hi una mica. Començarem per fa dos dissabtes. Com que estic una miqueta tip del parc del Castell de l'Oreneta vaig voler recordar per què evito Collserola com la pesta. A sobre, se'm va acudir anar precisament al pantà de Vallvidrera. Què us he de dir? Em va donar la benvinguda un ciclista que cridava a ple pulmó:

-¡Albertoooo! ¡Albertooo!

L'experiència em diu que el tal Alberto devia ser un altre ciclista o un gos. Em decanto per la primera opció; en alguns països està penat anomenar "Alberto" el teu gos, però com que el tal Alberto no va aparèixer -vaig estar temptat de buscar-lo pel fons del pantà- no ho puc assegurar amb tota certesa.

El va succeir la rècua de lladrucs dels gossos de les torres del Camí del Pantà. Tot i així, algun ocell quedava quan vaig arribar a la resclosa. Uns quatre Mosquiters feien evolucions entre la barana i els arbusts del costat. També hi havia uns ànecs fent una becaina fins que els va foragitar una colla de visitants amb gos, no podria ser d'altra manera.

El llistat complet, com és habitual en els darrers temps, a l'Ornithocat.

I el dissabte següent, tornada al parc de l'Oreneta, no fos cas que l'engolís la terra per la meva absència

. Com que hi ha un degoteig de primeres observacions d'Oreneta, pensava que seria el dia de retrobar-me amb aquesta bestiola, però quan pensava que havia vist les meves dues primeres de l'any, va resultar que es tractava de Roquerols, una observació curiosa, si tenim en compte que els precipicis i canteres més propers són una mica lluny. En fi, aquests detalls són els que alegren les sortides de l'ornitòleg aficionat. 

Per la resta, el paisatge seguia sent totalment hivernal: Cotxes fumades, concentracions de Caderneres, Gafarrons, Pinsans,.. Ja veurem què passa demà.