Iuventus

El port de Barcelona no depara mai gaire alegries, Avui no ha estat cap excepció, si excloem un Gavià argentat anellat al Zoo i una Cotorreta de pit gris amb medalla del Museu de Ciències Naturals. 

Per la resta, tot han estat Pardals, Coloms, una Garsa, un Esplugabous sobrevolant el port i, típic d'aquesta època, molts Gavians, sobretot jovenets.

Esperem que arribin dies més fructífers.

SOCC hivern 2017-2018

Ja queda una mica lluny, però m'agradaria comentar una mica el SOCC d'hivernants de la Ciutadella - passeig de Sant Joan. En general, penso que la tònica és la de trobar cada cop menys espècies d'ocells. Al transecte hi ha més verd, és veritat, però això no s'ha traduït ni en una major abundància ni en una varietat d'espècies més gran. 

El més notable, per mi, és l'absència de fringíl·lids. Va haver-hi un parell d'anys en què em trobava Caderneres, Verdums i, en una mesura més petita, Gafarrons. Un any fins i tot vaig veure evidències de nidificació dels Verdums. Enguany, però, en les dues prospeccions no n'he trobat ni un.

Això sí, s'han tornat a veure Mallerengues cuallargues.

És habitual trobar Cotorretes de pit gris amb la típica medalla del Museu de Ciències Naturals, i fins i tot Gavians argentats de potes grogues amb anelles del Zoo de Barcelona.

El més trist, però, és que les Merles sembla que noten l'excés de gossos. Els seus amos, que probablement el dia 1 d'octubre deien que "la ley está para cumplirla" no pensen el mateix de les ordenances municipals, així que aquests animalots campen lliurement per la gespa i el resultat n'és que les Merles, com a mínim, no es fan notar. Altres espècies com el Pit-roig i el Tallarol capnegre no sembla que ho notin tant.

La protagonista de l'hivern segons l'Ornithocat, la Mallerenga blava, també ho ha estat de la meva secció.

En fi, que per molts anys puguem seguir comptant ocells a ciutat. M'acomiado fins la propera amb una foto de l'estàtua ornamental més antiga de la ciutat que els Coloms tampoc respecten.

Portus

El port de Barcelona mai m'ha deparat grans sorpreses des del punt de vista ornitològic, però en dies  freds i assolellats sempre és agradable passejar-s'hi, sobretot quan un un es pot marcar expectatives més altes. Així, fa uns dies m'hi vaig passejar per comprovar que tot seguia en el seu lloc.

Entrant al Maremagnum per Rambla de Mar vaig trobar tot el que es pot esperar en un dia hivernal: Gavians argentats i Gavines rialleres amb turistes donant-los menjar malgrat les prohibicions. Coses de la nostra ciutat.

Ja en el Maremagnum, davant la terrassa d'un restaurant, dos Gavians i una Riallera anellada al Zoo demanaven menjar als pocs clients que hi dinaven -o hi sopaven, ves a saber.

Sortint per la zona de Pla de Palau, malgrat la quantitat de gent i de gossos, una Cuereta blanca corria per la gespa i un Mosquiter picava entre les fulles.

Em vaig desviar cap al passeig que no sé si encara es diu de Joan de Borbó per veure si hi havia les habituals Cotorretes de pit gris amb medalletes acompanyades dels inevitables Coloms i sí, hi eren.

A continuació, vaig passar al Moll de la Fusta per comprovar que el Corb marí gros seguia fidel a la seva cita hivernal. Només hi havia un exemplar, però al lloc que sol ocupar.

Aleshores, no és que el sol es pongués, però començava a estar una mica baix i els Estornells semblava que es volien ajocar i els pardals agafaven posicions sota la passarel·la de Rambla de Mar. Un Tallarol capnegre es va voler sumar a la festa.

I així vaig passar un parell d'horetes encara no,  ara passejant, ara seient una estona i satisfet de trobar-ho tot a lloc.

Hores baixes

Una lesió no em permet ni aguantar els binocles ni la càmera de fotos. Avui, però, que he passat pel port a fer unes gestions, no m'he pogut estar d'asseure'm en un banc d'un dels miracles del 92: la Rambla de Mar (el nom ja mereix un post apart). 

Allà, assegut entre la turistada, he comprovat un cop més la ineficàcia dels rètols de prohibició a la nostra ciutat: turista que passava, turista que donava qualsevol cosa de menjar que dugués a sobre als Gavians. Potser caldria començar les retallades pels cartells de prohibició que ningú pensa ni complir ni fer complir.

Tornant als ocells, m'he estat una bona estona reposant i observant Coloms, Gavians argentats de potes grogues i una Gavina vulgar. El que diem una jornada completa, des del punt de vista del birdwatching.

Per si això fes poc, he pogut fer una aportació a la ciència, ja que s'ha presentat un Gavià amb una de les anelles del Zoo.

Si normalment ja demano disculpes per les fotos, avui que anava amb el mòbil, que no és precisament un iphone 6, encara més.

Au, fins aviat, espero.

Innocentada

El dia dels Innocents vaig anar a la platja de la Nova Icària perquè em venia de gust ser al costat del mar i,si podia ser, veure ocells marins. La veritat és que si m'hagués encaparrat a veure una gran quantitat de làrids o pelecaniformes o similars hauria tornat més aviat decebut: la major part dels ocells els vaig veure del trajecte del metro a la platja i de la platja a l'autobús. Vaig sentir Pit-roigs, Merles i un Mosquiter -trobo que n'hi ha molts, enguany-. Vaig veure una Cotxa fumada, Pardals, Coloms, Estornells i Garses. 

Ara, el que és a la platja, la llista es limita a tres espècies: Gavians argentats, Gavines rialleres i Corbs marins grossos. Una de les rialleres estava anellada. Malauradament, no parava quieta i no vaig poder llegir-ne la llegenda, tot i que era una anella del Zoo. 

Au, bon 2016.

Canícula

Després de mesos d'absència torno. I és que l'altre dia vaig tenir tres quarts d'hora entre que deixava el meu fill al casal i que obrien les botigues. Així, em vaig a apropar al Parc de la Ciutadella per veure com suportaven el caloret els ocells. Tres quarts d'hora no donen per molt, però suficient per veure els ocells més comuns de la nostra ciutat intentant refrescar-se en el moment en què els aspersors estaven en marxa.

La sorpresa gran va venir quan em vaig trobar una "alimentadora" professional. M'explicaré: no era la típica iaia que ve a tirar el pa sec que li ha sobrat de la setmana perquè ja no li queda humor de fer farina de galeta. Era una senyora de mitjana edat -més o menys com jo- que, a més de pa, tirava despulles de pollastre en quantitats industrials. Fins i tot vaig estar a punt de fotografiar-la perquè, a part del delicte contra la salut pública, vaig pensar que pretenia enverinar massivament tots els pobres gavianets, ara que tenen més mala fama perquè han impedit la nidificació dels flamencs al delta de l'Ebre.

En fi, no reproduiré la conversa que vaig intercanviar amb ella perquè ni jo mateix sé de què va anar. El que sé és que, per primera vegada en molt de temps, vaig poder prendre nota de moltes anelles de gavians que aportaran molt a la ciència. Tots estaven anellats al Zoo, i han fet un desplaçament d'uns dos-cents metres de l'hàbitat de pingüins i pelicans al llac de la Ciutadella.

Varia (no sé quin número)

Segueix la sequera de sortides. Així, ofereixo una petita selecció dels ocells que em vaig trobant quan surto per Barcelona amb la càmera a la motxilla amb finalitats diferents a l'observació d'ocells. Diria que fa dos posts que parlava de l'arribada de l'hivern i com la notava. Doncs bé, un dels indicis és l'omnipresència de la Cotxa fumada. La veig cada matí, per exemple, a la teulada del Mercat de Sant Antoni.

A les visites al Zoo, per exemple, no pot faltar-hi mai la Cuereta torrentera.

I també, fidel als costums, segueixo amb el meu SOCC urbà. La sorpresa d'aquesta edició va ser aquest còrvid al parc de la Ciutadella.

I no tanta sorpresa va ser aquesta Aratinga nanday del passeig Lluís Companys. 

Això sí, era la primera vegada que la veia integrada en un grup d'Aratingues mitrades. Ja havia vist grups mixts de mitrades i capblaus, però mai de nanday.

Bon any a tothom. El meu desig per al 2014 és una regularitat més gran en les sortides i en la publicació d'entrades en aquest bloc. Els altres desigs tenen poca relació amb l'ornitologia urbana i, per tant, no tenen cabuda aquí.