Bandades

 Com és habitual, les últimes setmanes de desembre atreuen bandades nombroses d'Aratingues mitrades i Estornells al barri de Sant Antoni. Com escric cada any, l'explicació cal buscar-la en el cicle del lledoner: els lledons són molt llaminers per a aquestes dues espècies, però també per als Tudons, que la resta de l'any escadussegen. 

Fins que no s'aturen davant del meu balcó, però, les Aratingues passen unes setmanes fent volades de reconeixement pels carrers dels voltants. Enguany he tingut la sensació que s'aturaven més sovint a terrats i antennes, un comportament que havia vist en altres zones de la ciutat però no aquí. 

Els Estornells m'han semblat considerablement més nombrosos -fan de mal comptar-. El gruix de l'esbart desapareix amb els lledons; aleshores només queda algun individu aïllat.

Les Aratingues, en canvi, es resisteixen a desaparèixer. Aquesta setmana, pel que sembla, encara han fet alguna passada a escurar les branques.

I la resta d'ocells? Un altre dels clàssics, la Tórtora turca, ja està atrafegada amb copulacions i construcció de nius.

Les Merles es prenen les invasions amb filosofia i s'ho miren tot des dels terrat o els llums de Nadal esperant el seu torn per recuperar els seus dominis.

La Cotxa fumada s'ha deixat veure més aviat que l'any passat, o bé m'he estat més estona al balcó, ves a saber.

Els Pardals, tan cars de veure habitualment, han fet acte de presència. 

Els Gafarrons canten de les copes dels arbres estant a les cantonades assolellades.

També s'han deixat veure les habituals Mallerengues blaves i el Tallarol capnegre, que mai falla.

El Tallarol de casquet se m'ha mostrat per primer cop des del mes dur del dur confinament.

I també han  passat alguns Mosquiters comuns, tan escassos aquest any a ciutat. 

Les fotos, com sempre, només com a testimoni.

Bon any.

Ornithobalconing

Penso que, deixant de banda la presència al meu lloc de treball, l'única diferència entre vacances i treball és que estenc la roba amb llum solar i no de matinada. Per què començo el post amb una dada íntima? Perquè, a falta de nocturnes al meu barri, la gran diferència entre estendre la roba de dia o de nit és que de dia hi ha ocells; de nit, gent que donaria per obrir un altre blog.

Entrant en matèria, quins ocells alegren les meves esteses de roba, que em fan quedar com un veí atípic (de fet, sóc un dels pocs que estenen la roba i l'únic que ho fa amb la càmera penjada al coll)? 

Amb l'arribada de l'hivern, els lledoners han anat perdent les fulles, i això sembla que foragita els ocells petits habituals com Tallarols capnegres, Mallerengues o Mosquiters, però, pel que es veu, els lledons deuen estar al punt perquè se'ls disputen moltes espècies d'ocells.

Uns dels més fidels són els Estornells, Les darreres dues setmanes no han fallat cap dia, encara que uns dies ho han fet en quantitats considerables, però d'altres només hi ha hagut individus aïllats.

Els Tudons han estat més escassos, però regulars. Tres ha estat el nombre màxim d'exemplars.que han estat picotejant els lledons aquests dies.

Però no tots els ocells donen alegria; no perquè no sigui interessant observar-los, sinó perquè són un mal símptoma. La Cotorra de Kramer, que fins ara només sobrevolava l'àrea, de fa poc és habitual a la nostra superilla. Fa uns dies, una parella -probablement de la colònia de Ronda de Sant Pau, ens va visitar per tastar els deliciosos lledons.

Les Aratingues mitrades, rares la resta de l'any, a l'hivern fan l'agost i les veiem pel carrer amb freqüència. Galanthus se'n feia resò al seu compte de Facebook. Després d'unes setmanes fent razzies pel barri el dia de Reis van decidir aturar-se davant de casa quan la tenia plena de convidats i no era oportú obrir el balcó per congelar-los tots. Ara, avui han tornat. Han estat confiades, perquè les tenia a metre i mig i no s'immutaven. N'han vingut unes 24, calculo. 

A la festa s'hi han sumat les Cotorretes de pit gris, que sempre es fan notar més.

I, quan pensava que la desfilada s'havia acabat, he vist el terra ple de Coloms, que semblaven atiborrar-se amb les restes dels lledons que, probablement, són massa durs per als seus becs.

I fins aquí la crònica. No sóc biòleg ni ambientòleg ni res similar. Només m'agrada observar ocells, persones, la vida. Si arribo a qualsevol conclusió errònia agrairé els comentaris. Bon 2019.

Visites hivernals

Un dels alicients de les vacances és que puc practicar l'ornitologia urbana des del balcó. Puc observar espècies que la resta de l'any no es deixen veure.

 És el cas dels Estornells, que vénen en estols força nombrosos atrets pels lledons.

 De tant en tant m'enduc alguna sorpresa, com aquest Tallarol de casquet mascle que s'amaga entre les porque fulles que queden.

 Menys nombrosos que els estornells són els Tudons. La resta de l'any, però, no es deixen caure pel meu carrer.

I res més per avui. Bon any 2015.

Que ningú se m'enfadi, però voldria dedicar aquest post a la Larisa, que s'ha fet seguidora d'aquest bloc. Una abraçada ben forta!

Paisatges hivernals

Les concentracions d'Estornells són un altre indici de l'arribada de l'hivern fins i tot quan és suau com el d'enguany. Ja sé que són emprenyadors i que a certs llocs causen autèntics problemes, però a mi els seus xiulets em provoquen una certa sensació d'alegria.

Prego als afectats per la plaga que no m'escriguin missatges aïrats per aquesta darrera frase. Creguin que els comprenc. No cal que em desitgin que se'm mengin la collita d'olives ni que m'omplin de caques el balcó ni que destorbin el meu son i el dels meus fills. Prefereixo que em desitgin, com faré jo, unes bones festes i un bon 2012.

Ínterim

Mal temps, atles d’hivernants, SOCC, metges del nen, metges de la dona, metges meus,... Per tot plegat no he pogut sortir a veure ocells a la ciutat, i aquest bloc es transforma en una cosa que no era el que pretenia en un principi. Per si fos poc, totes aquestes cites de Tord ala-roig, Reietó, Pinsà mec i altres moixons que tant es pregonen aquests dies a l’Auscat m’acaben d’enfonsar: a mi, malgrat els meus esforços, totes aquestes bestioles se’m fan esquives.
Ara, jo sóc de bon conformar. Del contrari no em dedicaria a observar ocells a la ciutat. Em consola contemplar com alguns fenòmens es repeteixen any rere any mentre altres canvien. Per exemple, sembla que els Estornells (Sturnus vulgaris) i les Aratingues mitrades (Aratinga mitrata) ja no volten tant pel barri –o potser passo menys temps a casa, però ja sol ser aquest, el moment en què es fan més rars. D’altra banda, les Gavines rialleres (Larus ridibundus) presenten un cap més negre amb el pas dels dies. I el Gafarró (Serinus serinus) que canta com un boig des de la segona setmana de gener a la cantonada de Tamarit amb Viladomat ja fa excursions al carrer Borrell; ja veurem si es repta amb dos mascles més com la primavera passada. A la mateixa cantonada, una Merla (Turdus merula) es comença a fer notar més. I Mallerengues carboneres (Parus major) i blaves (Parus caeruleus) segueixen fent els seus circuits per la zona.

Poca cosa a dir, en definitiva. Ni fotos d’aquests ocells per falta d’augments a la càmera. Us deixo amb aquesta Merla del Parc de la Ciutadella.

Més fora que a dins

Anar a observar ocells al Zoo de Barcelona un dia de cada dia és un privilegi. És veritat que a la nostra ciutat mai es pot dir “podríem aprofitat dimarts per fer tal cosa o tal altra; segur que no hi ha ningú”. Sempre hi ha algú. Però en dia laborable només sentirem deu vegades allò de “si té dos geps és un camell; si en té un és un dromedari,” frase amb la que pares i mares de tot el món i de tota condició resumeixen la seva saviesa en matèria de zoologia davant dels seus fills.
Un dels atractius del Zoo és la coneguda colònia de Bernats pescaires (Ardea cinerea), que s’ha enriquit amb la presència de Martinets blancs (Egretta garzetta) i d’Esplugabous (Bubulcus ibis) que pidolen engrunes a les àrees de pícnic. També tindrem una lliçó pràctica per entendre el significat d’oportunisme en el regne animal.

Dimarts dia 20 em vaig proposar de passar un bon matí d’observació. A l’hivern sempre podem trobar-nos amb alguna sorpresa. En el meu cas, després d’uns quants anys d’observació, el més espectacular va ser un Blauet (Alcedo atthis) el dia 13 d’octubre del 2003. Però ni de lluny tot el que publicava en un llistat la revista del Zoo. Aquest dia en concret va ser més aviat pobre en varietat. Vaig trobar a faltar els fringíl·lids, els Tallarols, el Raspinell (Certhia Brachydactyla) y el Mosquiter (Phylloscopus collybita); ja comentava que aquest última espècie, tot i ser-hi present, darrerament es fa notar menys.

Les alegries del dia van ser la Cuereta torrentera (Motacilla cinerea), normalment associada als recintes dels grans mamífers, i el Bruel (Regulus ignicapillus); és la primera vegada que l’hi veig.
Per si és d’interès, aquí va la llista:
-Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) (Sobrevolant el parc)
-Esplugabous (Bubulcus ibis)
-Martinet blanc (Egretta garzetta)
-Bernat pescaire (Ardea cinerea)
-Ànec coll-verd (Anas platyrrynchos)
-Gavina riallera (Larus ridibundus)
-Gavià argentat (Larus Michaellis)

-Colom (Columba livia)

-Tudó (Columba palumbus)

-Tórtora turca (Streptopelia decaocto)

-Cotorra de Kramer (Psittacula Krameri)
-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)
-Cuereta blanca (Motacilla alba)
-Pit-roig (Erithacus rubecula)
-Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
-Merla (Turdus merula)
-Bruel (Regulus ignicapillus)
-Mallerenga blava (Parus caeruleus)
-Mallerenga carbonera (Parus major)
-Garsa (Pica pica)
-Gralla (Corvus monedula)
-Estornell (Sturnus vulgaris)
-Pardal comú (Passer domesticus)
-Pinsà comú (Fringilla coelebs).

Cotorres i Estornells amenitzen la visita amb els seus crits i xiulets. De fora, les Aratingues contribueixen a l’escàndol. I en sortir, un Alberto Fernández Díaz molt seriós canvia impressions amb un cercle de persones amb cara de pal, tot llençant llambregades al Zoo. Fernández Díaz a l’antic feu de Portabella amb un desdoblament de les instal·lacions en perspectiva. Mal auguri.

Ja hi tornem a ser

Doncs sí, ja hi tornem a ser. Jo afirmava sobre l’Estornell vulgar (Sturnus vulgaris): “poc abundant en aquesta àrea de la ciutat”. Bé, doncs ja fa un parell de dies que un bon estol d’aquests ocells volta pel nostre barri. Avui tinc la sensació que el nombre ha arribat al punt culminant fins a la data, calculo que uns quaranta han deixat els lledoners dels carrers Manso, Tamarit i Borrell sense aliment per a les Aratingues. A la foto els punts negres són Estornells.

Veig dos probables causes per a aquesta patinada. La que m’exculpa: la duresa del clima d’aquesta tardor-hivern. La inculpatòria: els anys anteriors no m’hi havia fixat prou i faig assercions amb massa lleugeresa.
Sigui com sigui, l’afirmació que segueix serà com una mena de carta de reis a finals de gener: AL BARRI DE SANT ANTONI MAI S’HA VIST UN VOLTOR NEGRE NI UNA GUATLLA MARESA. A la parada d’un/a gallinaire no compta.