De vegades m'entra una necessitat imperiosa d'olorar mar. Se'm sol passar... anant al mar. Així que, mentre la major part de vosaltres estava penjant les seves fotografies del Global Bird Day o entrant les seves llistes de rareses a les diferents plataformes, jo vaig anar a l'escullera del nostre port a veure com s'hi manifestava la migració. La darrera vegada que hi havia anat havia estat el mes de març, en temps de confinament perimetral, així que el paisatge que m'hi vaig trobar era ben diferent del d'aquell dia.
Per començar, entre l'estació marítima i aquest pont que anomenen Porta d'Europa la pobresa ornítica era exasperant: només els habituals Estornells, Tórtores turques, Coloms i algun Gavià argentat despistat.
Arribat a la Porta d'Europa, ja es veia algun grupet de Gavina rialllera, que sempre fa una mica de tardor, però també quatre d'aquells Bellvitges flotants que anomenen creuers. "Oloraràs poc mar," vaig dir-me, i sí, tenia raó.
Malgrat tot, l'espigó estava menys concorregut. En aquests moments ja havia vist la meitat de les espècies que m'havia de trobar en la resta de la jornada. En tota la passejada només vaig veure aquest Gavià argentat que no es devia trobar gaire bé, perquè no es va moure en tota l'estona, i algun altre va sobrevolar-me, però poca cosa. Sembla que els clubs nàutics també estaven a ple rendiment.
Ja de tornada, un Corb marí emplomallat va treure el cap entre unes roques a l'alçada de l'heliport.
A l'estació de ferrys, un Bernat pescaire solitari es passejava entre els contenidors.
I enmig de tota la grisor, una Cadernera va voler posar la nota de color, tot i que no li va donar la gana deixar-se fotografiar.
Finalment, unes Cotorretes de pit gris van posar punt i final a una jornada que no passarà als annals de l'ornitologia per haver estat estimulant.
