El mercat de Sant Antoni, abans i ara

Va ser el desembre del 2018 quan, durant una llarga convalescència, vaig engegar aquest blog per compartir les meves observacions durant les passejades per Barcelona. Més d'onze anys donen per mirar les coses amb una certa perspectiva, per veure tendències, canvis... Així, revisant un post de gener de 2009, vaig pensar com han canviat les coses al mercat de Sant Antoni.

Abans de l'última reforma, la nau que va del centre del mercat a l'encreuament Manso-Comte d'Urgell oferia aquest aspecte un matí d'hivern qualsevol.

La qualitat de la foto potser no permet veure amb claredat la situació, però al matí les Gavines rialleres -acompanyades d'algun Gavià argentat- es disposaven per la teulada d'uralita hores i hores. Probablement venien atretes per això:

Amb el tancament i els llargs anys de reforma, les Gavines rialleres gairebé van desaparèixer. Se'n veia alguna sobre la carpa del mercat provisional, però sempre es podien comptar amb els dits d'una mà.

Els Gavians argentats hi seguien presents però en nombre inferior. És més, els anys que les obres van estar aturades van arribar a nidificar-hi amb èxit per l'absència de molèsties.

Un cop reformat i reobert el mercat, la imatge és aquesta: la d'uns quants individus aturats momentàniament a la teulada.

Conclusions? Jo, personalment, trobo a faltar les Gavines rialleres, però entenc totes les molèsties que provoquen tant elles com els Gavians argentats, sempre en el punt de mira quan arriba la primavera. El canvi en la gestió dels residus ha foragitat totalment les primeres i ha mantingut les altres sota control. Penso que és una lliçó per als defensors de sistemes de control més expeditius.

Tornen els gavians

La restauració del mercat de Sant Antoni sembla que no s'ha d'acabat mai, però almenys el que és la teulada ja fa temps que està enllestida. Això ha propiciat que... sí, no s'enfadin amb mi: els Gavians argentats hi han tornat a niar. Ho dic sense cap emoció. Només constato el fet, d'acord? No cal que m'insultin ni em desitgin desgràcies que potser mereixo, però no per deixar constància d'un fet empíric.

Les molèsties del darrer any, en què les tasques de substitució de l'antic teulat per un de nou estaven en el seu moment àlgid, van impedir la nidificació. Enguany, encara que les obres no s'han acabat, la parelleta ha decidit tornar-ho a provar i ha tingut èxit. Fa un temps que veia conductes d'aparellament, de foragitar intrusos i altres indicis de reproducció, i fa un parell de setmanes amb la càmera vaig comprovar que, efectivament, hi havia pollets ja crescudets. Al llarg del dia van fent evolucions al voltant de la cúpula buscant l'ombra mentre els pares es situen més avall, on l'ombra és més generosa.

L'altre dia em va semblar que ja començaven a menjar sòlid, i.e., un colom que havia portat algun dels progenitors. Prometen, les bestioletes. 

Reprise

Després de dos mesos d'absència, torno amb molt poc a dir però amb expectatives de publicar alguna cosa. Pujo, doncs, unes fotos dels gavians, que al mercat mai falten, i d'una de les garses que es passegen per les teulades del Mercat de Sant Antoni buscant els ous de Pardals o de Cuereta blanca.

Confio tenir alguna cosa a dir ben aviat; per ara m'he de conformar amb el que veig només sortint de casa.

Varia (no sé quin número)

Segueix la sequera de sortides. Així, ofereixo una petita selecció dels ocells que em vaig trobant quan surto per Barcelona amb la càmera a la motxilla amb finalitats diferents a l'observació d'ocells. Diria que fa dos posts que parlava de l'arribada de l'hivern i com la notava. Doncs bé, un dels indicis és l'omnipresència de la Cotxa fumada. La veig cada matí, per exemple, a la teulada del Mercat de Sant Antoni.

A les visites al Zoo, per exemple, no pot faltar-hi mai la Cuereta torrentera.

I també, fidel als costums, segueixo amb el meu SOCC urbà. La sorpresa d'aquesta edició va ser aquest còrvid al parc de la Ciutadella.

I no tanta sorpresa va ser aquesta Aratinga nanday del passeig Lluís Companys. 

Això sí, era la primera vegada que la veia integrada en un grup d'Aratingues mitrades. Ja havia vist grups mixts de mitrades i capblaus, però mai de nanday.

Bon any a tothom. El meu desig per al 2014 és una regularitat més gran en les sortides i en la publicació d'entrades en aquest bloc. Els altres desigs tenen poca relació amb l'ornitologia urbana i, per tant, no tenen cabuda aquí.

Solis revolutiones

La teulada del mercat de Sant Antoni sol acollir, com gairebé tots els terrats de l'Eixample, famílies de Gavians argentats. Jo em preguntava si aquest any hi han nidificat i com aguantaven les calorades d'aquests dies. I, fixant-m'hi bém en vaig obtenir la resposta. 

Aquest poll nascut aquest any corrobora que hi ha hagut reproducció. Al llarg dels dies he anat comprovant com, a les hores de sol fort, la família es va traslladant seguint l'ombra, situant-se ara a la vessant del carrer Comte d'Urgell, ara el carrer Tamarit.

A les hores de més fresca ja se'ls pot veure en qualsevol punt de la teulada.

Notetes fenològiques

Tres notes breus: la primera, que continuen els concerts de gavians als terrats de l'Eixample.
La segona, que l'11 d'abril vaig veure els primers Falciots de l'any volant sobre el Mercat de Sant Antoni.
La tercera, que el 19 d'abril el Mastegatatxes  va mostrar un cop més la seva fidelitat als jardins del Palau Robert; aquest cop es tractava d'un mascle.

Fins una altra ocasió.

Dies sine linea

No, no estic de vacances. Si no actualitzo el bloc és perquè hi ha ben poca cosa a dir. Vaig portant les criatures al parc de l'Escorxador, sí, i segueix sent un lloc interessant, malgrat tot, però no hi faig observacions espectaculars: Tallarol capnegre, Mallerengues carbonera i emplomallada, Raspinell,... L'únic que em va sorprendre una mica, i d'això ja en fa algunes setmanes, va ser la presència d'un Papamosques gris.

I pel que fa al barri de Sant Antoni, les Cotorretes de pit gris van fent els seus estralls en els lledoners, els Falciots es van fent més cars de veure i, a primera hora del matí, els Ballesters es fan sentir. La sorpresa del dia, però, me l'ha donada una Gavina riallera que, aquest mátí a les 8, volava a poca alçada. No és un fet excepcional, però sí rar en aquestes dates. En honor a ells penjarem una foto d'una congènere presa diumenge al port.

Ardeidae

Un petit canvi en els horaris m’ha deixat sense la mitja hora setmanal d’observació tranquil·la de què gaudia fins ara. Així, torno a la situació de fa uns mesos: aprofitar les esperes d’autobusos i les estades al parc amb els meus fills –en moments de màxima afluència infantil- i, sobretot sobretot, anar sempre amb el cap alçat.
Les modestes alegries d’aquests dies es limiten gairebé a observacions de Bernats pescaires o Esplugabous sobrevolant la carcassa del Mercat de Sant Antoni, indici de l’activitat que es viu a la colònia del Zoo de Barcelona.

Fa unes setmanes m’hi vaig deixar caure i ho vaig poder comprovar. L’observació més interessant va ser la d’aquest Bernat pescaire sobre un niu de Cotorretes de pit gris. Va fer tota la volta al niu amb el posat típic d’aquests ocells quan volen omplir-se el pap. Aquesta vegada, però, es va haver d’acontentar amb uns branquillons per fer reformes al seu propi niu.

Per cert, se sol parlar de “colònia de Bernats pescaires”, però em fa l’efecte que cada cop hi són més abundants Esplugabous i Martinets blancs. De fet, tornant a Sant Antoni, les volades d’Esplugabous tampoc eren tan freqüents com ara.

La nevada

Una altra foto de la nevada de les que tant proliferen aquests dies. En aquest cas vaig buscar un raconet arrecerat perquè en els punts des dels quals podia fer una bona foto del Mercat de Sant Antoni hi havia cua. Es veu que tothom volia enviar el seu testimoni al Tomàs Molina.

Això és el millor que vaig aconseguir jo. Els gavians –a la foto només se’n veu un,- després d’unes voltes van optar per no aturar-se i van desaparèixer.

Dies avium MMIX

Els Coloms domèstics són com una metàfora de la vida d’observador d’ocells urbans, sobretot quan només sortim de casa per anar a la feina: els nostres dies són grisos amb moments negres; els colors vius solen acabar en monyons, com les potes d’aquest ocell tan vilipendiat.

En aquestes dues setmanes que porto sense actualitzar el bloc, doncs, hi ha hagut algun d’aquests moments de color. El dia 22 de setembre, per exemple, un Falcó pelegrí va sobrevolar l’interior d’illa dels Tres Tombs. I el dia 25 em va semblar veure la primera Gavina riallera sobre la teulada del Mercat de Sant Antoni. El 29 el seu lament inconfusible (insisteixo: per què l’anomenen riallera?) em va corroborar la seva presència. Ja veurem si hi serà per gaire temps: el dia 12 d’octubre ja serà tancat fins que s'acabi la reforma de l'edifici.
Els Ballesters encara es deixen sentir al vespre, però ja no es veuen, gairebé. I avui, al Zoo, que he visitat amb motiu del Dia mundial dels ocells, he sentit finalment el Rossinyol bord.

Parlant de Dia dels ocells, he pogut tenir la criatura entretinguda una estona pintant pingüins mentre escoltava un Pit-roig, sentia les Aratingues mitrades i llegia alguna medalleta de Cotorreta de pit gris. Poca cosa, com de costum.

Varia (III)

Com que no he aconseguit una foto mínimament decent de Cotorres de Kramer, endarreriré una miqueta la segona divagació sobre psitàcids. En el seu lloc faré una cosa que em costa una mica definir.
En primer lloc, a principis de setmana uns quants medis de comunicació –no oblidem que ens trobem a ple agost- tornaven a un tema que ja comença a avorrir una mica: el de les plagues urbanes. Com sempre, els Coloms, amb la complicitat dels “alimentadors” (tenen nom i tot), s’enduen la palma. Per cert, totes les plagues urbanes, segons les fonts consultades, són animals.

Passant a un altre tema, Quique Carballal reproduïa al seu bloc, Ocells del Barcelonès i rodalies, un article molt interessant de Xavier Larruy (L'Independent, 24/7/09) sobre la situació de la desembocadura del Besòs. Us recomano que cliqueu sobre l’enllaç.
I divendres 14, El Periódico de Catalunya atorgava a Imma Mayol una fletxeta verda cap amunt per haver recuperat els jardins del Teatre Grec. No recordo que en cap moment se li atorgués una de vermella per haver-ne tolerat el deteriorament.

Pel que fa a mi, no he estat del tot inactiu. No us marejaré amb més històries sobre el que és l’ornitologia amb fills. Senzillament us passo un llistat d’observacions realitzades en diferents parcs barcelonins –a mig rendiment, evidentment. El número indicarà el parc o àrea en què s’han observat les espècies.
1. Interiors d’illa de l’Eixample/Mercat de St. Antoni.
2. Parc Joan Miró. (11/8/09)
3. Jardins de Joan Brossa (Montjuïc) (13/8/09)
4. Zoo de Barcelona (15/8/09)
Heus aquí les espècies:
-Bernat pescaire (Ardea cinerea). (4)
-Martinet blanc (Egretta garzetta). (4)
-Esplugabous (Bubulcus ibis). (4)
-Ànec collverd (Anas platyrhynchos). (4) Aquí mai sé si em trobo davant d’un exemplar domèstic o no.
-Gavià argentat de potes grogues (Larus Michaellis). A totes bandes; a l’Eixample sobretot hi ha hagut exemplars d’aquest any.
-Gavina riallera (Larus ridibundus). (4) Potser fa massa que no vaig al zoo, però és la primera que veig un cop passada l’època de nidificació.


-Colom (Columba livia) (Arreu)
-Tudó (Columba palumbus) (3, 4)
-Tórtora turca (Streptopelia decaocto) (2, 3, 4)
-Aratinga mitrada (Aratinga mitrata) (4)
-Cotorra de Kramer (Psittacula Krameri) (4)
-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) (Arreu; he anotat una medalla)
-Ballester (Apus melba) El dia 10, un grup de 20 sobrevolava el mercat de St. Antoni; el dia 15, un exemplar solitari.
-Oreneta vulgar (Hirundo rustica) (3,4)
-Oreneta cuablanca (Delichon urbica). (3)
-Pit-roig (Erithacus rubecula) (4)
-Merla (Turdus merula) (2, 3, 4)
-Raspinell (Certhia brachydactyla) (2, 3, 4)
-Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) (2)
-Mallerenga blava (Parus caeruleus) (3)
-Mallerenga carbonera (Parus major) (3)



-Garsa (Pica pica) (2, 3, 4)
-Gralla (Corvus monedula) (4)
-Pardal comú (Passer domesticus) (Arreu)

...et requievit die septimo

O el setè dia es va quedar ben descansat. De fet sóc jo qui s’ha quedat descansat amb segons quines informacions. Només volia corregir o puntualitzar algunes afirmacions meves de posts anteriors.
-No he tornat a veure cap Cotxa fumada al Mercat de Sant Antoni des del 6 d'abril; de nidificació, doncs, res de res.

-Els meus temors relatius als pollets de Falcó de la Sagrada Família no eren fundats; tots han tirat endavant sense problemes, al menys dins la caixa niu (20 d’abril de 2009).
-A les observacions de l’interior d’illa dels Tres Tombs (11 de maig) hi he d’afegir l’Esplugabous; dos exemplars el van sobrevolar direcció Remolar (suposo) el dia 1 de juny, i m’imagino que això deu ser habitual.

Foto: Clara Escòrcia

I ara que estic en pau amb el món, i aprofitant que s’apropen les vacances, una suggerència de lectura. Es tracta de Conèixer i estimar els ocells, de Joaquim Maluquer i Sostres, publicat per Pòrtic el novembre de 2008. L’autor, probablement l’ornitòleg de més llarga trajectòria del nostre país (el petit, no el gran), explica que el llibre ha estat fet per encàrrec i amb intenció divulgativa. D’aquí que, a priori, per a l’iniciat no tingui gaires alicients.
L’exposició s’estructura bàsicament al voltant de certs indrets de la nostra geografia que representen un hàbitat determinat. Així, per exemple, un recorregut per la plana de Lleida serveix per explicar els ocells de secà, les Planes de Son pels d’alta muntanya, el delta de l’Ebre i els aiguamolls de l’Empordà pels ocells de zones humides, etc. El profà, doncs, i moltes vegades també l’iniciat, podrà conèixer no només les característiques dels ocells, sinó també els llocs de Catalunya on es pot observar.

És cert que la major part de les dades són conegudes pels experts i fins i tot per qui escriu aquestes ratlles, però també aporta molts aspectes interessants. Un d’ells és l’actualització de les dades de la seva gran obra Els ocells de les terres catalanes. La situació ha canviat molt des de 1956, data de la primera edició, i fins i tot des de la de l’última, 1987, i Maluquer no pot evitar referir-s’hi en nombroses ocasions utilitzant dades de llibres de referència més actuals com l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. De fet, trobem a faltar un llibre de l’abast de Els ocells de les terres catalanes que aprofiti les noves informacions.

El que fa que el llibre sigui interessant fins i tot per als entesos és, sobretot, la combinació de capacitat comunicativa i experiència de l’autor. Els capítols escrits en primera persona, com el dedicat a l’illa de Buda, en què evoca una cacera en aquest indret i que va comptar amb la presència de Josep Maria de Sagarra; els dedicats a projectes conservacionistes, com els dels Aiguamolls de l’Empordà; o els apunts històrics i antropològics són els seus punts forts. A més, conté índex onomàstic, índex de referències i una bibliografia prou extensa, una cosa ben poc habitual en una obra divulgativa.
Doncs aquí teniu una suggerència per al vostre temps de descans estival. Li farem un homenatge a Maluquer i Sostres amb unes fotos de Cogullades i Cruixidells de la seva terra.

Varia (II)

Ahir, dia 6, cap a les 8 del vespre, vaig veure el meu primer Falciot de la temporada sobrevolant el Mercat de Sant Antoni. Fa dies que n'hi ha citacions i hi he estat atent, però no va ser fins ahir que un exemplar es va dignar a mostrar-se. En el moment més inesperat, com sol succeir. Sense càmera i sense binocles -no els acostumo a portar per anar a comprar el pa. I això que la imatge hauria pogut ser bonica, fins i tot amb la meva càmera. El Falciot no s'hauria vist, però sí el mercat i una lluna impressionant.

D'altra banda, em passo el dia enganxat al webcam dels Falcons de la Sagrada Família. Si no fos per les campanades em semblaria que han penjat una foto fixa per als crèduls com jo. Necessito urgentment un mecenes per seguir amb la vida contemplativa que porto darrerament.

(Falciot (Apus apus), Falcó pelegrí (Falco peregrinus)

Varia

Comentem un parell d’aspectes. El primer d’ells, d’àmbit molt local. Divendres dia 3 d’abril, passant per davant d’un dels patis interiors del Mercat de Sant Antoni, el meu fill em va cridar l’atenció sobre la presència d’una “Garsa.” Jo vaig tenir el temps just de veure la típica cua ataronjada d’una Cotxa, probablement fumada; del sexe no en puc dir res. No li ho tinguem en compte, al nen; només té quatre anys i el seu mestre en matèria ornitològica sóc jo. Qüestions familiars de banda, una Cotxa fumada en aquesta època de l’any podria ser un indici de nidificació. Estarem a l’aguait.

L’altre aspecte també es d’àmbit local, però amb una projecció més àmplia. Dissabte dia 4 alguns rotatius –El Periódico i Público almenys- anunciaven que podem presenciar el naixement de pollets de Falcó mitjançant una webcam instal·lada a la caixa-niu de la Sagrada Família. L’adreça és http://www.falconsbarcelona.net/. Webcam a part, la pàgina és interessant: la retòrica triomfalista a què ens té acostumats l’Ajuntament hi és present en dosis més baixes del que és habitual. Ja podeu establir torns per no perdre-us la feliç eclosió.

(Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), Falcó pelegrí (Falco peregrinus)

Primavera a Sant Antoni

Ja tornem a tenir la primavera al barri de Sant Antoni. Ho notem en una sèrie d’indicis.
El primer-i que ja havia comentat uns mesos abans- és que les Gavines rialleres (Larus ridibundus) ja no es deixen veure en massa a la coberta del mercat. Per contra, sentim dia i nit el Gavià argentat (Larus Michaellis), que es va instal·lant en els terrats més tranquils per nidificar.
Un altre ocell que ens ha deixat és l’Aratinga mitrada (Aratinga mitrata), i l’Estornell (Sturnus vulgaris) no ens deixa: comença a habilitar el seu niu als forats dels plataners, però ja no forma aquells grans estols hivernals.

També a les branques més altes dels plataners les Garses (Pica pica), en el millor dels casos, refan els nius; normalment han de construir-los de nou després del pas dels funcionaris municipals.
I si ens fixem en el cel a primeres hores del matí o cap al vespre, veurem que les volades dels Bernats pescaires (Ardea cinerea) del Zoo sovintegen. Aquest fet sens dubte té relació amb el que comentava Josep Garcia a l’Auscat fa uns dies: a molts nius ja han eclosionat els ous.

Per acabar, diumenge 15 cap a les 6 de la tarda es va veure el primer grup de Ballesters (Apus melba) sobrevolant el barri. N’eren sis.

Ja hi tornem a ser

Doncs sí, ja hi tornem a ser. Jo afirmava sobre l’Estornell vulgar (Sturnus vulgaris): “poc abundant en aquesta àrea de la ciutat”. Bé, doncs ja fa un parell de dies que un bon estol d’aquests ocells volta pel nostre barri. Avui tinc la sensació que el nombre ha arribat al punt culminant fins a la data, calculo que uns quaranta han deixat els lledoners dels carrers Manso, Tamarit i Borrell sense aliment per a les Aratingues. A la foto els punts negres són Estornells.

Veig dos probables causes per a aquesta patinada. La que m’exculpa: la duresa del clima d’aquesta tardor-hivern. La inculpatòria: els anys anteriors no m’hi havia fixat prou i faig assercions amb massa lleugeresa.
Sigui com sigui, l’afirmació que segueix serà com una mena de carta de reis a finals de gener: AL BARRI DE SANT ANTONI MAI S’HA VIST UN VOLTOR NEGRE NI UNA GUATLLA MARESA. A la parada d’un/a gallinaire no compta.

Addenda et corrigenda

Sembla que hi ha hagut una conxorxa dels elements per contradir una informació que vaig publicar a l’última entrada. Jo afirmava que, a tot estirar, al mercat de Sant Antoni s’hi aplegaven trenta exemplars de Gavina riallera (Larus ridibundus) els matins d'hivern. Doncs bé, per fer-me quedar en evidència només cal mirar la fotografia que presentem més avall. N’hi podem comptar trenta-set exemplars –amb un Gavià argentat (Larus Michaellis) pel mig, i només es tracta de la teulada d’una de les quatre naus. Si bé a les altres teulades el nombre d’individus sol ser molt inferior, calculo que n’hi deu haver aproximadament uns seixanta. Per què el nombre era avui més elevat del que observo habitualment? Qui sap?

Rèquiem pel mercat de Sant Antoni

El mercat de Sant Antoni tal com el coneixem té els dies comptats. El 26 de gener comencen a construir la carpa que acollirà les parades que encara aguanten i, en uns mesos, començarà la reforma de l’edifici. En aquest període suposo que, com a la Boqueria, l’Ajuntament organitzarà cursets per aprendre a disposar la fruita en forma piramidal, a fer sucs i macedònies individuals de fruites tan nostres com el mango i el maracujà i a presentar la carn de manera que no es vegi que procedeix de bèsties, no fos cas que feríssim la sensibilitat d’algun turista. Malgrat tot, els venedors estan dividits entre la incertesa i l’entusiasme per les millores; els freds d’aquest hivern han ajudat a valorar positivament la iniciativa.

I els ocells? Bé, dins de la ciutat no es solen fer valoracions d’impacte ambiental, o si es fan, són ben matusseres. Suposo que les aus urbanes, o bé són massa petites i, a efectes pràctics, és com si no existissin, o bé si passen dels quinze centímetres ja es consideren com una plaga. Quan es consulta l’Ajuntament sobre matèries com aquestes la resposta sol ser “es reprodueixen bé en altres zones de la ciutat”.

Entrem en matèria. Una de les espècies que es reprodueix sota les teules és el Pardal comú (Passer domesticus). Potser s’hi haurien de mirar bé, ja que la reducció de poblacions a tot Europa s’ha relacionat amb el canvi en les tècniques de construcció. El Colom (Columba livia) també hi és present i també hi deu nidificar. Se’l veu fins i tot a l’interior del recinte en hores de poca afluència. És dels que desperten poques simpaties. L’Estornell (Sturnus vulgaris), poc abundant en aquesta àrea de la ciutat, es mou més pels voltants que pel mercat en sí, i probablement no s’hi reprodueix, ja que passat l’hivern hi és ben escàs. Passa molt desapercebuda la Cuereta blanca (Motacilla alba), tot i que hi és regular i probablement hi cria. I la Garsa (Pica pica) utilitza el parallamps d’observatori. Ja fa uns anys que trobem a faltar la presència de la Gralla (Corvus monedula).

Els que es fan notar més són, evidentment, els làrids. El Gavià argentat (Larus Michaellis) hi és present tot l’any, i nidifica a la cúpula del mercat. Són interessants els seus displays en època reproductora; la parada del 20 i del 37 és un bon punt d’observació: hi ha bona visibilitat i no et titllen de persona estrafolària.

La Gavina riallera (Larus ridibundus), com ja vaig escriure anteriorment, és hivernant. A l’octubre se’n veuen els primers exemplars, que van creixent en nombre fins a arribar, segons els meus càlculs, a aproximadament trenta individus tirant cap amunt; el març desapareix, però de vegades algun exemplar aïllat s’hi deixa caure. Es concentren especialment en el pati del carrer Manso per una raó ben senzilla: hi ha un contenidor de deixalles. També és interessant entrar en aquest pati a observar-les, tot i que t’exposes a un atropellament i, si ets client, a que t’atenguin amb un somriure sorneguer quan vagis a la xarcuteria.

Què passarà amb aquestes dues espècies? Probablement el Gavià argentat no hi nidificarà, però, com digué el poeta, “es reprodueix bé en altres zones de la ciutat.” I els làrids, almenys, tornaran. La raó és ben senzilla: som una font inesgotable de merda.