Bandades

 Com és habitual, les últimes setmanes de desembre atreuen bandades nombroses d'Aratingues mitrades i Estornells al barri de Sant Antoni. Com escric cada any, l'explicació cal buscar-la en el cicle del lledoner: els lledons són molt llaminers per a aquestes dues espècies, però també per als Tudons, que la resta de l'any escadussegen. 

Fins que no s'aturen davant del meu balcó, però, les Aratingues passen unes setmanes fent volades de reconeixement pels carrers dels voltants. Enguany he tingut la sensació que s'aturaven més sovint a terrats i antennes, un comportament que havia vist en altres zones de la ciutat però no aquí. 

Els Estornells m'han semblat considerablement més nombrosos -fan de mal comptar-. El gruix de l'esbart desapareix amb els lledons; aleshores només queda algun individu aïllat.

Les Aratingues, en canvi, es resisteixen a desaparèixer. Aquesta setmana, pel que sembla, encara han fet alguna passada a escurar les branques.

I la resta d'ocells? Un altre dels clàssics, la Tórtora turca, ja està atrafegada amb copulacions i construcció de nius.

Les Merles es prenen les invasions amb filosofia i s'ho miren tot des dels terrat o els llums de Nadal esperant el seu torn per recuperar els seus dominis.

La Cotxa fumada s'ha deixat veure més aviat que l'any passat, o bé m'he estat més estona al balcó, ves a saber.

Els Pardals, tan cars de veure habitualment, han fet acte de presència. 

Els Gafarrons canten de les copes dels arbres estant a les cantonades assolellades.

També s'han deixat veure les habituals Mallerengues blaves i el Tallarol capnegre, que mai falla.

El Tallarol de casquet se m'ha mostrat per primer cop des del mes dur del dur confinament.

I també han  passat alguns Mosquiters comuns, tan escassos aquest any a ciutat. 

Les fotos, com sempre, només com a testimoni.

Bon any.