Com és habitual, les últimes setmanes de desembre atreuen bandades nombroses d'Aratingues mitrades i Estornells al barri de Sant Antoni. Com escric cada any, l'explicació cal buscar-la en el cicle del lledoner: els lledons són molt llaminers per a aquestes dues espècies, però també per als Tudons, que la resta de l'any escadussegen.
Els Estornells m'han semblat considerablement més nombrosos -fan de mal comptar-. El gruix de l'esbart desapareix amb els lledons; aleshores només queda algun individu aïllat.
Les Aratingues, en canvi, es resisteixen a desaparèixer. Aquesta setmana, pel que sembla, encara han fet alguna passada a escurar les branques.I la resta d'ocells? Un altre dels clàssics, la Tórtora turca, ja està atrafegada amb copulacions i construcció de nius.
Les Merles es prenen les invasions amb filosofia i s'ho miren tot des dels terrat o els llums de Nadal esperant el seu torn per recuperar els seus dominis.
La Cotxa fumada s'ha deixat veure més aviat que l'any passat, o bé m'he estat més estona al balcó, ves a saber.
Els Pardals, tan cars de veure habitualment, han fet acte de presència.
Els Gafarrons canten de les copes dels arbres estant a les cantonades assolellades.
També s'han deixat veure les habituals Mallerengues blaves i el Tallarol capnegre, que mai falla.
El Tallarol de casquet se m'ha mostrat per primer cop des del mes dur del dur confinament.
I també han passat alguns Mosquiters comuns, tan escassos aquest any a ciutat.
Les fotos, com sempre, només com a testimoni.
Bon any.