Un SOCC accidentat

 Aquest hivern els seguiments SOCC han estat una mica accidentats. Per començar, vaig consultar la previsió de pluja per al dia 8 de desembre, però no la de vent, amb la qual cosa em vaig trobar al parc de la Ciutadella amb unes ventades que, segons em deia el sentit comú, responien a la definició de "vent fort". Així, vaig optar per tornar a casa passejant pel parc i pel port.

El dia 12 vaig tenir una mica més de sort. Una mica, perquè, com bé saben els barcelonins, el nostre Ajuntament s'omple molt la boca amb els espais verds, la biodiversitat i, citant la Greta, blah blah blah, però a l'hora de la veritat, no sé si organitzar tants actes sorollosos en els parcs afavoreix gaire aquesta riquesa d'espècies, i aquest diumenge precisament n'hi havia un en què no s'estalviaven els decibels.

A les altres seccions la cosa va anar amb una relativa tranquil·litat.

El segon cens hivernal el vaig fer el 9 de gener. En aquest cas sí que em vaig mirar tota la previsió a Barcelona, que parlava d'un vent moderat; fins i tot sortíem al TN de TV3 en la zona de "sense perill", però a les seccions 4 i 5 penso que el vent va estar a la fina frontera que separa "moderat" de "fort". 

La nota més negativa, però, va ser la gran quantitat de gossos que campaven per on els semblava. No aprofundiré en la qüestió perquè sé que és un tema sensible. Em consta que molts ornitòlegs teniu gos i suposo que, si voleu veure algun moixó, el manteniu a ratlla; em consta també que l'amo de gos conscient existeix, encara que jo no me l'he trobat mai; el mateix em passa amb el ciclista cívic i el bitllet de 500 euros. 

De la mateixa manera que abans li he retret a l'Ajuntament aquesta afició a tot el soroll que no prové dels cotxes, ara li he de reconèixer els seus tímids esforços per evitar que els gossos entrin a les zones enjardinades: s'han instal·lat tanques al voltant de moltes d'elles. Malauradament molts dels amos deuen considerar que es tracta d'obstacles perquè la seva mascota demostri amb un saltet que se li posa bé la Purina. Penso que seria el moment de recuperar els diners invertits en conscienciació i senyalització sancionant els amos amb clatellades difícils d'oblidar.

Passem al llistat d'espècies, que és el que realment us interessa als quatre gats que us apropeu a aquest blog. 

-Falcó pelegrí: un exemplar sobrevolant el transecte durant el segon mostratge.

-Gavina vulgar: nombres molt, però que molt inferiors als d'altres ocasions.

-Gavià argentat: en els nombres i les situacions habituals.

-Coloms: què us he de dir.

-Tudó: quantitats entre els 10 i el 20. Present sobretot a la Ciutadella.

-Tórtora túrca: juntament amb el Colom i el Mosquiter, l'únic present a totes les seccions.

-Cotorra de Kramer: potser els números no ho denoten, però sembla que està desplaçant els Estornells i Pardals dels forats dels plàtans.

-Aratinga mitrada: aquest cop s'han deixat veure menys.

-Cotorreta de pit gris: nombres habituals.

-Cuereta blanca: és una mena de miracle, però aquest cop n'he vist força a la Ciutadella.

-Pit-roig: en el primer cens es van mostrar en cinc de les sis seccions; al segon, només a tres.

-Cotxa fumada: nombres habituals; omnipresent, però no abundant.

-Merla: la davallada més important, especialment a la Ciutadella, on mai havia baixat dels cinc exemplars.

-Tallarol capnegre: quantitats lleugerament inferiors a les d'altres ocasions.

-Mosquiter comú: s'ha deixat veure o sentir en totes les seccions.

-Mallerenga blava: un nombre una mica més baix que en altres ocasions. 

-Mallerenga carbonera: també menys que en altres ocasions.

-Raspinell: normalment no li dóna la gana de deixar-se veure, però en aquesta ocasió un exemplar s'ha dignat a mostrar-se en les dues ocasions.

-Garsa: quantitats habituals i, com sempre, apareixen on els ve de gust i quan els ve de gust.

-Gralla: encara més capricioses que les anteriors. Aquest cop n'han aparegut un parell en el segon mostratge.

-Estornell: sobretot vulgars. Nombre inferior que en anteriors ocasions. Aquest any, en general, en veig menys a ciutat.

-Pardal comú: sembla que ha perdut la batalla per la secció 2 davant dels Estornells i les Cotorres de Kramer.

-Gafarró: només en vaig sentir en el primer mostratge, però en seccions en què abans no havia aparegut.

-Cadernera: també va aparèixer només en el primer mostratge. També és cert que els fringíl·lids es fan notar més a la primavera.

I això és el que ens han deparat aquestes sortides. Confiem que casos com el de la Merla no siguin l'inici d'una tendència.

El curiós incident de la cotorra a mig matí

Aquest matí, a la superilla de Sant Antoni s'ha produït un incident que hauria passat desapercebut si no hagués estat perquè un panxut de metre vuitanta-tres s'ha aturat al mig del pas, entorpint la lliure circulació de vianants, ciclistes i vehicles, ha tret una càmera de la seva butxaca i s'ha posat a fer fotos a les branques d'un arbre.

La cosa ha anat així: passava jo apressat perquè m'havia deixat l'olla al foc a càrrec del meu fill, que és el més semblant a deixar-la desatesa, quan m'ha cridat l'atenció que els refilets alegres dels Pardals es transformessin en reclams d'alarma. Aleshores he vist allà lluny, en un dels plàtans que sobreviuen a la propdita superilla una taca verda. Quan m'hi he apropat s'han confirmat les meves pors: es tractava d'una Cotorra de Kramer. 

La Cotorra estava aturada en un branquilló davant una cavitat de les que tenen els plàtans d'una certa edat i furgava a dins. En una ocasió ha tret una mena de plomissol, probablement material d'un niu. En algun moment algun dels Pardals se li ha plantat davant i l'ha obligada a moure's (si mireu amb atenció es veu a les dues últimes fotos), però ben poc pot fer-hi un moixó davant d'una bestiassa amb aquest bec i aquestes dimensions. 

No m'he pogut aturar gaire més -recordeu l'olla al foc-, per la qual cosa no puc dir com ha acabat l'escena, però està clar que només li faltava al nostre Pardal la competència d'aquesta espècie exòtica tan agressiva. Pel que sembla, la petita colònia de Ronda de Sant Pau s'ha consolidat i probablement està en expansió, ja que cada cop es deixen veure més per Ronda de Sant Antoni i la superilla en general. Els plàtans van molt buscats i l'Ajuntament sembla entestat a substituir-los per espècies "menys al·lèrgenes" sense tenir en compte la important funció ecològica d'aquests arbres. No sóc biòleg ni ambientalista, però sí observador, i la meva experiència em diu que omplir la ciutat de verd, emprant l'expressió de la retòrica oficial, no ha contribuït a una varietat d'espècies més gran, i difícilment ho farà perquè els gossos els han fet seus. En canvi, conservar aquests arbres vells és fonamental per conservar un patrimoni a què no hauríem de renunciar.

Un nou atles

Per obligar-me a sortir de casa i fer alguna cosa de profit i que surti bé de preu, m'he obligat a participar en un nou projecte impulsat per l'Ajuntament i desenvolupat per l'ICO i la UB: l'Atles dels ocells nidificants de Barcelona (http://www.ornitologia.org/ca/quefem/monitoratge/atles/atles_barcelona/index.html). Vaig pensar que un projecte com aquest no podia prescindir de la meva valuosa col·laboració. Així, em vaig oferir per cobrir una quadrícula que ningú volgués i vaig acabar en un barri on els noms dels carrers són tan poètics com 3, 4, F, G...

No m'agrada fer públics resultats abans que ho facin les entitats impulsores, així que només mostraré algunes fotografies de les espècies menys interessants per als bimberos, evidentment; les altres no es deixen fotografiar amb tanta facilitat.

Aquí tenim la foto d'un resident marcant territori:

 Aquí, les d'uns visitants intentant arreplegar alguna cosa del mercat del peix:

I aquí els membres de seguretat del Consorci de la Zona Franca van interrompre el meu plàcid mostratge per demanar-me explicacions -amb tota la correcció del món, cal destacar-ho, i amb tota justícia. És el problema de sempre: com explicar al veí del balcó del davant que miraves el seu balcó amb binocles perquè s'hi havia aturat un pardalet? Com explicar que et passeges per un lloc al qual només un guillat hi aniria a passar l'estona?

Així, per al segon dia vaig informar a les oficines del propdit consorci de la meva presència , em van  expedir un permís i el segon mostratge va ser una bassa d'oli.

Doncs ja veieu, Alguna sorpresa?