Orenetes al celobert 2023: la segona posta

 Abans de començar, una esmena al primer post relatiu a les orenetes: ja és el quart any que nien al celobert, no tercer com havia indicat.

Les vaig deixar el dia 19 de juny totes juntes dormint al fil telefònic del celobert. Aquesta va ser l'última ocasió que vaig veure-les totes quatre a la vegada.

A partir d'aquest dia van tornar els cants eixordadors, ara cap a les 5 de la matinada. Fins i tot es veia algun exemplar feinejant al niu.

El 26 a migdia les sorprenc una al fil a l'alçada del niu i l'altra ocupada trastejant al niu. A diferència d'altres ocasions, no surten volant cap a pisos més alts.

A partir del 28 torna a veure's una cua sobresortint del niu, indici d'una nova posta. Altres nits en què no es veu la cua probablement hi és, però s'amaga millor. El dia 30, a més de la cua que sobresurt del niu es veuen dues orenetes dormint a diferents alçades del fil telefònic. Ara la cua també sobresurt del niu al matí.

El dia 10 de juliol es veu la femella al límit del niu abocada cap a dins; el mascle s'ho mira del fil estant. I al matí següent, dia 11, cessen els cants matinals. Per contra se succeeixen els reclams a l'alçada del niu. Probablement ja hi ha polls. A la matinada, amb el celobert tot il·luminat, la que es troba al fil està desperta.

El 14 tornen a veure's simultàniament tres orenetes: una al niu, una altra en un dels ferros que sobresurten de la paret i l'altra a l'estenedor del quart pis.

El 15, quan surto a desestendre un llençol, veig al terra un pollet minúscul aparentment mort. Mentre em pregunto com pot haver arribat al mig del celobert comença a arrossegar-se tot emetent refilets quasi imperceptibles. Faig la trucada habitual als agents rurals i m'adrecen a una clínica veterinària que no és l'habitual. Habilito una caixa de Phoskitos que tinc guardada per a l'ocasió (cada any per aquestes dates he de fer una excursió), em poso uns guants, el recullo i vaig a buscar un taxi que em porti a la clínica. Durant el trajecte l'oreneta està molt activa. Mentre espero que m'atenguin -té prioritat un bulldog amb problemes respiratoris a causa de les calorades- li faig amb el mòbil les fotos que teniu aquí. 

Tot i que la caiguda probablement té més a veure amb la calor que amb la meva presència, espaio les observacions.

El dia 17, quan surto la femella s'allunya del niu i aleshores veig per primer cop el cap d'un pollet. 

Els dies següents seguiran amb la mateixa tònica: vols per sobre de l'edifici emetent reclams, més presència dels adults a espais al voltant del niu i uns refilets cada cop més audibles per part del pollet. Tot sembla confirmar que només queda un pollet viu. 

El dia 21 decideixo tancar la porta del celobert perquè s'apropa el moment de la veritat i vull evitar sorpreses. Probablement el pollet vola en algun moment entre el dia 25 i el 27, però no ho puc confirmar perquè no m'estic gaire a casa. El mateix 27 el veig treient el cap discretament del niu. A la nit, veig els adults dormint al fil, però no el pollet.

El dia 28 ja es veuen volant totes tres per sobre del bloc de pisos. El 29, un adult alimenta el pollet just per sota de la finestra dels veïns de dalt. A la matinada, els adults dormen al punt habitual i el volantó un pis per sota.

Les últimes fotos que tinc són del dia 31. El dia 1 d'agost marxem de vacances i només passaré per casa esporàdicament per comprovar de matinada que alguna segueix per allà. Torno el 31 d'agost, i l'1 de setembre surto al celobert a les 8 del vespre. N'hi veig una. Serà l'últim cop que la veig enguany. Les matinades següents vaig observant, però no n'hi ha ni rastre. 

Com a conclusió, doncs, crida l'atenció que enguany les postes han estat comparativament més primerenques i, sobretot, més curtes. Com ja sabeu, no puc veure quants ous hi ha a la posta, però només han eclosionat dos ous en cada ocasió, un número molt baix respecte al que és habitual. ¿La sequera? ¿Les calorades? 

En fi, ara tinc un temps de marge en què podré estendre la roba sense precaucions, i l'any vinent ja veurem.

Mandra canicular

 No sé a vosaltres, però amb aquestes calorades a mí em pot més la mandra que l'afició. Em vaig haver d'obligar a penjar-me els binocles i anar al Jardí Botànic de Barcelona a una hora del tancament. No és el moment ideal, però abans de les 19.00h a ciutat no es pot ni respirar. La llista d'ocells, doncs, queda molt curta i sense cap aportació d'aquelles que creen afició.

Les protagonistes, si ens hem de guiar pel nombre i el soroll, van ser les Cotorres de Kramer i les de Pit Gris juntament amb les Garses.

Les segueixen les Tórtores Turques.

Probablement, el més interessant de la tarda van ser els estols de Caderneres, que mai fallen aquí, acompanyades d'un nombre elevat de volantons.

També anaven amb els seus volantons els Tallarols de Casquet i Capnegres, encara que no n'hi ha testimoni fotogràfic.

Altres espècies presents van ser el Pardal Comú, l'Estornell Vulgar, el Tudó, Orenetes Vulgar i Cuablanca, la Mallerenga Carbonera i, sobrevolant el parc, el Gavià argentat. 

Orenetes al celobert 2023

 Des que fa dos anys, en ple confinament, a una parella d'Oreneta vulgar se li va acudir instal·lar-se al meu celobert, ara cada any espero amb candeletes que tornin. Enguany han tornat, i és per això que torno a plantar-me davant de l'ordinador després de tant de temps per actualitzar aquest blog. Les obligacions diàries no m'han permès anar fent actualitzacions durant mesos. Així, començarem per tal de no allargar-nos massa adreçant-nos, especialment, als qui s'afegeixen ara, però també hi ha algun detallet que els qui porteu uns anys tenint paciència amb mi convé que sapigueu.

1. Al meu celobert no tinc un punt ideal des d'on seguir amb tot detall les evolucions de les Orenetes, així que, per tal d'interferir al mínim amb la seva activitat, només surto quan ho he de fer amb algun altre propòsit. Aquest detall ha estat especialment important aquest any, ja que les orenetes semblen especialment sensibles a la meva presència.

2. Les fotografies són encara pitjors que a les anteriors ocasions perquè se m'ha espatllat la càmera "bona". 

3. Com que la
major part dels dies hauria d'anotar el que no passa, aniré directe als dies en què hi ha hagut algun esdeveniment curiós o destacable.

4. No repetiré la descripció del celobert; ja és en posts anteriors.

Comencem, doncs:

La primera Oreneta va aparèixer el dia 27 de març (els anys anteriors ho van fer, respectivament, el 14 de maig i el 2 d'abril). Com sempre, la vaig detectar pels refilets des d'un estenedor del tercer pis a primera hora del matí, i es va anar sentint al llarg del dia. A quarts d'1 de la matinada la veig desperta al niu, però surt volant i es posa en el fil telefònic que solien ocupar els anys anteriors, a l'alçada del niu.

Fins al 5 d'abril la tònica és cantar amb la sortida del sol des dels estenedors, algun retorn a migdia i a la nit, dormir al fil que hem dit o al niu. De l'1 al 4, però, sóc de vacances i no puc dir res del que passa.

El dia 6 d'abril, a la foto nocturna veig que del niu sobresurten dues cues. Sembla, per tant, que ja tenim parella. 

A partir d'aquest dia, hi haurà igualment refilets a primera hora del matí, crides llargues i activitat al niu; sembla que l'estan adecentant. A la nit, aniran canviant de lloc de dormir, però bàsicament s'estaran una al niu (de vegades visible, de vegades no) i l'altra al fil, al costat del niu o a altres sortints, però sempre a l'alçada del primer pis.

Entre el 28 d'abril i el 2 de maig no veig la que suposo que dorm al niu, però sospito que hi és; l'altra és als llocs habituals o no es veu. El dia 3 dormen totes dues al fil telefònic esmentat, però, curiosament, a una alçada entre el segon i el tercer pis. Des d'aquest dia una d'elles dormirà sempre -o gairebé- al fil telefònic a una alçada diferent de la d'anys anteriors. Tornarà a veure's una cua sobresortint del niu, i a més, a migdia les sorprendré algun cop aportant materials com plomes al niu.

A partir del 13 de maig les poques vegades que surto en veig una al fil a l'alçada del niu fent refilets de contacte; el cas, però, és que sembla que procurin passar més desapercebudes, pel qual penso que ja estan covant els ous. El dia 20, una d'elles trasteja al niu.

El dia 25 en sortir en detecto una la vora del niu. Aleshores, baixa l'altra. La que era a la vora del niu vola al fil a l'alçada del niu i l'altra s'hi acomoda i desapareix de la meva visió. Dos dies més tard es repeteix l'escena. Dedueixo que ja hi ha pollets, però no puc confirmar-ho fins al dia 29, en què se senten uns refilets molt dèbils. 

El dia 3de juny veig per primera vegada els pollets; es tracta de dos exemplars que treuen el cap quan els alimenten i tornen a amagar-se. A la matinada, un dels adults dorm a la part baixa del fil i l'altra no es veu, però probablement està ben amagada al niu. 

El dia 8, tots dos adults dormen al fil. Probablement, els pollets són prou grans i estan a punt de volar. L'endemà, un d'ells es deixa veure i m'ho confirma.

Els polls emprenen el vol l'11 o el 12 de juny. Per l'escàndol i les dates probablement és el dia 11, però la confirmació la tinc el dia 12, quan tots dos dormen al niu treient la cua. 

El dia 15 ja són tots, adults i polls, dormint fora del niu al fil de telèfon a diferents nivells. L'escena curiosa, però, la tenim el dia 19, quan em trobo la família al complet en el fil a l'alçada del quart pis.

En conclusió, pollada enguany ha estat més curta, però podem parlar d'èxit perquè no he hagut de recollir cap poll de terra ni han hagut d'intervenir els agents rurals. Veurem què ens deparen aquests tres mesos que els queden de ser amb nosaltres.

Com sempre, demano disculpes per les imprecisions i agrairé comentaris.