Un dia a les “Golondrinas”

Fa més d’un any que em preguntava si un viatge amb les “Golondrinas” que van al Fòrum seria interessant des del punt de vista ornitològic. Avui m’he decidit i he anat a comprovar-ho. He escollit la sortida de les 12.30 i un dimarts perquè he pensat que estaria prou tranquil, i no m’he equivocat gaire. L’èxit de l’expedició, però, és relatiu.
Comencem pel principi. L’espera ha estat agradable. Com que sóc més auster que el Gerald Durrell no m’he pres un whisky ni m’he fumat un puro; m’he conformat amb un cafè mentre m’anava mirant les Gavines rialleres, els Gavians argentats i els Coloms. Tot i així, que agradable és l’observació en aquestes condicions, perquè, a més, estava sol: tota la turistada era a la coberta de dalt.
Només he sortit a veure ocells amb vaixell dues vegades i no sé gaire bé quina velocitat és la que porta una embarcació, però ben aviat em sembla que va massa ràpid. De tant en tant va passant algun Corb marí gros. Als espigons, força deserts, a més de les espècies ementades es deixen veure algun Gavià fosc i alguna Gavina capnegra.
Un cop sortits del port, el panorama predominant és el que veieu aquí sota.

Suposo que quan parlen de mar arrissada es refereixen a l’estat d’avui. Però el que deia: ni Gavots, ni Cabussons emplomallats, ni Baldrigues... A punt d’arribar al Fòrum distreuen la meva atenció els picats de quatre o cinc Mascarells. I això és el que dóna de si la sortida.

El recorregut pel port, de tornada, permet veure làrids i corbs marins reposant als molls. El penya-segats de Montjuïc queden massa lluny per discernir Xoriguers, en cas que en quedi algun. I l’última observació és una Garsa a l’edifici de la duana.
Tornant al plantejament inicial: ha valgut la pena? No n’estic segur. De fet, no he vist res que no es pugui veure des de la costa. Potser em va engrescar massa veure un Èider a inici de temporada i el que hauria de fer és tornar a terra ferma. Passo la llista completa.
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo).
Mascarell (Morus bassanus).
Gavina capnegra (Larus melanocephalus).
Gavina riallera (Larus ridibundus).
Gavià argentat (Larus Michaellis).
Gavià fosc (Larus fuscus).
Colom (Columba livia).
Garsa (Pica pica)

Poca cosa

Segueixen els dies poc estimulants. El dia 16 de febrer faig un nou intent de trobar alguna cosa memorable al port, però només puc sumar tres espècies a les anotades el dia 13:
-Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros).
-Gavià fosc (Larus fuscus).
-Gavina capnegra (Larus melanocephalus).
Però és que els llocs a priori més interessants –Trencaones, Moll del Rellotge- estan tancats al públic.

La resta de la setmana passa sense pena ni glòria, si exceptuem el Mosquiter vulgar (Phylloscopus collybyta) de l’Hospital de Sant Pau ja citat. El dia següent (19), les Aratingues mitrades (Aratinga mitrata) fan una nova razzia pel meu barri.

A la tarda, en els jardins de davant de l’Hospital Clínic, m’he d’alegrar que segueixi havent-hi Coloms (Columba livia), Gavians argentats (Larus Michaellis), algun Pardal (Passer domesticus) i un parell de Cotorres de pit gris (Myiopsitta monachus). Només em distreuen una mica els Coloms, més que res perquè el meu fill els persegueix incansable, i una Cotorra que ha pujat a una branca un tros de pa gairebé tan gran com ella.

El 20, aprofitant que he de fer un encàrrec, passo per l’avinguda Mistral. Un diari de distribució gratuita anunciava que els arbres de Barcelona ja estaven en flor; les pruneres vermelles, efectivament, ho estan. I els massissos de gespa ja estan encerclats amb tanques amb vista a una nova replantació. Són indicis que la primavera s’apropa. Quan aquesta gespa hagi sucumbit a les potes del darrere dels voraços cans de l’Eixample i una nova replantació sigui necessària, serà que la primavera ja és definitivament aquí. Però de replantació, ni parlar-ne fins a l’any que ve. Gairebé aliens a les qüesions humanes i botàniques, Coloms, Pardals i Gavians fan acte de presència. També avui es deixen veure –i sentir- dues Cotorres i un parell d’Estornells (Sturnus vulgaris). Però ni rastre de Merles, Pàrids o Fringíl·lids no engabiats.

Avui no hi ha ni premi de consolació: a la plaça d’Espanya una manifestació m’ha espantat els Estornells i les Cueretes blanques (Motacilla alba). L’observació d’ocells urbans és així. L’avantatge és que no calen ni grans preparatius ni gaire temps per practicar-la.

Laporta de minimis non curat

Celebrem que, per a l’edició d’avui, els redactors de La Vanguardia s’hagin documentat una mica més i, per referir-se al Ballester (Apus Melba), ja utilitzin la denominació Vencejo real. A qui hem de picar la cresta és a en Sargatal i a en Jordà. En què pensaven?
Però comencem pel principi. La notícia era que aquests dos ornitòlegs, ja posats a demanar, suggerien al Barça que nomenés la Polla blava (Porphyrio porphyrio) com a emblema de l’entitat. Les argumentacions per fer aquesta proposta estan resumits al diari citat. Ara, jo també proposo als senyors Sargatal i Jordà que facin el següent experiment. Vagin on sigui que van habitualment –cafè, carnisseria, barber..., qualsevol lloc que no tingui a veure amb els cercles d’ornitòlegs- i comentin: “Avui he vist una Polla blava.” Fixin-se en la reacció de l’interlocutor i entendran fins a quin punt és desencertada la proposta. Per ignorància, ja ho sé, però no sé si així aconseguirem fer gaire pedagodia. I encara sort que a l’altra riba de l’Ebre l’anomenen Calamón. A més, em sembla que hem fet tard per extendre Gall marí.
Tornant als Ballesters, no sé si hi ha notícies noves, només que algunes entitats s’han afegit a les demandes de Medi Ambient amb propostes més concretes. El Club segueix mantenint silenci respecte a la qüestió. Pel que sembla, el senyor Laporta està més preocupat per tancar no sé quins negocis amb Niké i una empresa de telecomunicacions asiàtica. Afanyi’s, senyor Laporta, que ben aviat els tindrem aquí altra vegada!
Passant a una altra cosa més agradable, avui un Mosquiter (Phylloscopus collybyta) d’aquests que he trobat tan silenciosos durant l’hivern cantava en plena efervescència als jardins de l’Hospital de Sant Pau. Amb el solet ja sentia la primavera.

Ballesters, Barça i mitjans de comunicació

La notícia del dia pel que fa a avifauna urbana fa referència als Ballesters (Apus Melba) que nidifiquen a Can Barça. No queda clar, ironitza en J. C. Fernández-Ordóñez a l’Auscat, si la remodelació de l’estadi afectarà els Ballesters o si, pel contrari, els Ballesters es veuran afectats per la remodelació. El cas és que avui els rotatius feien un concurs a veure qui la deia més grossa, transformant el Ballester en Vencejo, sense cognoms, i fins i tot en Vencejo común. Els ornitòlegs capten la importància de la diferència. Per als profans –i per entendre’ns-, senzillament dir-los que vindria a ser com parlar d’un Ford a seques; no és el mateix un Ford Focus Sedan que un Ford Taurus.
No tinc la intenció de repassar tota la premsa, però fins ara el que s’endu la palma és, probablement, el diari Sport, que, entre altres coses, transforma un Taurus en un Focus. No em malinterpreteu, no és que menystingui el nostre admirable Falciot negre (Apus apus, es a dir, el Vencejo común o Vencejo sense atributs dels diaris). El que passa és que si en castellà l’anomenen común és per alguna cosa. També és més fàcil veure un Focus pel carrer que no un Taurus.
Tampoc vull fer un buidatge de tot el que s’ha dit sobre el seu estatus de protecció perquè si no acabaré embolicant-me del tot; em penso que algun dels rotatius crea alguna figura de protecció nova, com si les qüestions legals no fossin ja prou complicades.
A part del fet en si, m’inquieta que el departament de Medi Ambient, només hagi detectat indicis de nidificació al Nou Camp i a Nou Barris. Com a mínim, a l’Esquerra de l’Eixample també hi nidifica, concretament, davant del Parc de l’Escorxador i, probablement, a l’Avinguda Mistral. Potser és millor deixar-los en la ignorància. Del contrari poden aplicar aquella sentència de “es reprodueix bé en altres zones de la ciutat” i, en conseqüència, desentendre’s del cas.
Avui no hi ha fotos.

À la recherche de la Rissa perdue

No sé si està bé o malament, però avui he anat al port de Barcelona a buscar Gavinetes de tres dits (Rissa tridactyla). Que hi hagi Gavinetes de tres dits a casa, com diu la Lila del Súper 3, no m’encanta ni molt ni gens. De fet, preferiria anar-les a veure a St. Abbs Head, però resulta que aquests dies, per sort o per desgràcia, les tenim aquí. Pel que fa a l’èxit del propòsit, la foto que segueix és prou eloqüent.

El llistat d’espècies detectades, encara més.
-Corb marí gros (Phalacrocorax carbo).
-Gavina riallera (Larus ridibundus).
-Gavià argentat de potes grogues (Larus Michaellis).
-Colom roquer (Columba livia).
-Cotorra de pit gris (Myiopsitta monachus).
-Cuereta blanca (Motacilla alba).
-Estornell vulgar (Sturnus vulgaris).
-Pardal comú (Passer domesticus).
A favor meu he de dir que només m’hi he estat uns tres quarts d’hora, i per la zona més transitada del port. Per inflar això una mica, comentaré que de Corb marí gros només n’he vist un amb el cap completament blanc, que les Cueretes eren jovenetes i que, com algú afirmava fa alguns dies a l’Auscat, predominaven els Gavians immaturs.
Però sempre s’aprèn alguna cosa. No m’he quedat per veure si una Gavina riallera menjava el fuet que li oferien unes adolescents –ja he constatat que els Gavians argentats mengen donuts de xocolata. M’ha cridat més l’atenció el que segueix. Mireu les fotos.

Aquesta vegada tinc excusa per penjar fotos tan dolentes: no tinc clar si estic fotografiant una posició estratègica. Hauríeu d'haver llegit -i en la foto original es llegia- el nom de l'embarcació: “Paíño”. Per què? Un altre intent de l’administració d’emmascarar la lletja realitat amb metàfores evocadores? Com que per culpa de l’ociositat em trenco la closca amb futeses, se’m va acudir que convindria canviar-li el nom. El traspàs de competències en matèria d’Hisenda va per llarg, per tant no havia pensat en “Ocell de tempesta.” Ja que l’Agència Tributària té tanta afició a les metàfores i als ocells marins, hauria estat més explícit “Págalo”, i a sobre els surt una dilogia. I posats a especificar, “Págalo parásito” seria d’allò més encertat.

Ínterim

Mal temps, atles d’hivernants, SOCC, metges del nen, metges de la dona, metges meus,... Per tot plegat no he pogut sortir a veure ocells a la ciutat, i aquest bloc es transforma en una cosa que no era el que pretenia en un principi. Per si fos poc, totes aquestes cites de Tord ala-roig, Reietó, Pinsà mec i altres moixons que tant es pregonen aquests dies a l’Auscat m’acaben d’enfonsar: a mi, malgrat els meus esforços, totes aquestes bestioles se’m fan esquives.
Ara, jo sóc de bon conformar. Del contrari no em dedicaria a observar ocells a la ciutat. Em consola contemplar com alguns fenòmens es repeteixen any rere any mentre altres canvien. Per exemple, sembla que els Estornells (Sturnus vulgaris) i les Aratingues mitrades (Aratinga mitrata) ja no volten tant pel barri –o potser passo menys temps a casa, però ja sol ser aquest, el moment en què es fan més rars. D’altra banda, les Gavines rialleres (Larus ridibundus) presenten un cap més negre amb el pas dels dies. I el Gafarró (Serinus serinus) que canta com un boig des de la segona setmana de gener a la cantonada de Tamarit amb Viladomat ja fa excursions al carrer Borrell; ja veurem si es repta amb dos mascles més com la primavera passada. A la mateixa cantonada, una Merla (Turdus merula) es comença a fer notar més. I Mallerengues carboneres (Parus major) i blaves (Parus caeruleus) segueixen fent els seus circuits per la zona.

Poca cosa a dir, en definitiva. Ni fotos d’aquests ocells per falta d’augments a la càmera. Us deixo amb aquesta Merla del Parc de la Ciutadella.

Omnis traductor traditor

Mai m’ha agradat carregar contra els traductors quan tenen un criteri de traducció discutible; sovint els seus crítics es posen més de peus a la galleda que els mateixos traductors. Ara bé, amb els traductors matussers, les màquines i els editors que haurien de supervisar aquestes traduccions no sóc gens condescendent.

Això treu cap al fet que, fullejant la revista del Zoològic de Barcelona, Zoo Oh! o alguna cosa així, vaig trobar una mostra no sé si de traductor matusser o de màquina tonta, però, evidentment, d’editor o ignorant o despreocupat sí. A la secció “Quadern de camp,” que signa Eduardo Saiz –no crec que se li hagin de retreure a ell les patinades- es trobaven les següents perles:
-Gaviota patiamarilla (Larus Michaellis) es tradueix com a Gavina potagroga.
-Més greu: Gaviota sombría (Larus fuscus) es tradueix com a Gavina... ombrívola! Ningú ha estat capaç d’adonar-se que l’adjectiu ombrívol no es pot aplicar a un animal?
-Chorlitejo patinegro es tradueix com a Corriol potanegra, fent concordar negra amb pota, no amb corriol.

Sóc massa perepunyetes? No m’ho sembla. En primer lloc perquè en la guia d’ocells més elemental es poden trobar les denominacions Gavià argentat de potes grogues, Gavià fosc i Corriol camanegre. En segon, perquè en un moment en què s’acusa el Zoo d’un viratge cap a la patxanga i el negoci, deixant en un segon terme la finalitat conservacionista i els continguts pedagògics, haurien de tenir més cura dels detalls. Si us plau, estem fent divulgació científica.