Ínterim

Mal temps, atles d’hivernants, SOCC, metges del nen, metges de la dona, metges meus,... Per tot plegat no he pogut sortir a veure ocells a la ciutat, i aquest bloc es transforma en una cosa que no era el que pretenia en un principi. Per si fos poc, totes aquestes cites de Tord ala-roig, Reietó, Pinsà mec i altres moixons que tant es pregonen aquests dies a l’Auscat m’acaben d’enfonsar: a mi, malgrat els meus esforços, totes aquestes bestioles se’m fan esquives.
Ara, jo sóc de bon conformar. Del contrari no em dedicaria a observar ocells a la ciutat. Em consola contemplar com alguns fenòmens es repeteixen any rere any mentre altres canvien. Per exemple, sembla que els Estornells (Sturnus vulgaris) i les Aratingues mitrades (Aratinga mitrata) ja no volten tant pel barri –o potser passo menys temps a casa, però ja sol ser aquest, el moment en què es fan més rars. D’altra banda, les Gavines rialleres (Larus ridibundus) presenten un cap més negre amb el pas dels dies. I el Gafarró (Serinus serinus) que canta com un boig des de la segona setmana de gener a la cantonada de Tamarit amb Viladomat ja fa excursions al carrer Borrell; ja veurem si es repta amb dos mascles més com la primavera passada. A la mateixa cantonada, una Merla (Turdus merula) es comença a fer notar més. I Mallerengues carboneres (Parus major) i blaves (Parus caeruleus) segueixen fent els seus circuits per la zona.

Poca cosa a dir, en definitiva. Ni fotos d’aquests ocells per falta d’augments a la càmera. Us deixo amb aquesta Merla del Parc de la Ciutadella.