De l’època en què estudiava rus m’ha quedat el record de lectures d’un sentimentalisme que limitava la cursileria, amb unes metàfores tan explícites que gairebé no mereixien aquest nom. Recordo vagament un relat –no així el seu autor- en què el nen protagonista explicava a la “senyu” les excel·lències d’un arbre. Zimni dub s’anomenava, títol que es podria traduir més o menys com a El roure hivernal. L’arbre del títol era remarcable perquè servia d’aixopluc a tota mena de bèsties, des d’eriçons fins a ocells, de les arrels fins a les branques més fines.
A falta d’arbres centenaris, a l’Esquerra de l’Eixample tenim un edifici que compleix la mateixa funció: l’antiga seu de l’ONCE. No sé com està pel que fa a mamífers. Unes barreres de formigó tallen l’entrada als de més de metre cinquanta, però quant a micromamífers qualsevol afirmació seria hipòtesi i maledicència.Ara, la façana posterior, orientada a l’interior d’illa Tete Montoliu, serveix de base a força espècies d’ocell. Els Coloms, per exemple, descansen a les seves finestres
o se serveixen de la seva ombra per fer-se magarrufes. 
Merles i Garses utilitzen la seva antena com a talaia.
Els Gavians argentats en fan una àrea de caça.
Els Falciots sembla que han provat de nidificar a les seves finestres. De fet, persianes i cortines van quedar obertes. Si hi havia plats a dins segur que els van abandonar sense rentar-los. El cas és que en més d’una ocasió he vist algun d’aquests ocells introduir-se en la cavitat que s’obre entre persiana i vidre de la finestra. Evidències irrefutables de nificació, però, no n’he vist mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada