Dissabte 23 vaig proposar al nen d’anar al parc de la Maternitat a prendre la fresca. Per estalviar-me la Festa dels Súpers estava disposat a qualsevol cosa. Me les mamava molt dolces i estava convençut que podria gaudir d’algun indici de migració. Si un parell de Mosquiters en són un, l’objectiu es va complir, pero això ens proporciona una idea de com en va ser, de decebedora, la jornada.
La llista va ser relativament pobra, especialment si considerem que la majoria només els vaig detectar per l’oïda: Colom, Pardal, Estornell, Tudó, Pit-roig, Tallarol capnegre, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Cotorreta de pit gris, Cotorra de Kramer, el propdit Mosquiter i... la protagonista de la nostra història.
Tornàvem cap a casa quan, passant pel costat del tanatori de les Corts, no em va cridar l’atenció la presència d’una Garsa. La remor d’unes plomes fregant amb alguna cosa em va fer alçar els ulls, però en principi no vaig veure res destacable. Una estoneta més tard, nou frec de plomes i la Garsa va reaparèixer. Sortia de dins de l’edifici per una finestra entreoberta. Aleshores, va passar a l’ampit de la finestra del costat, que tampoc estava tancada, i es va tornar a esmunyir cap a dins. En un minutet va tornar a sortir.
De camí cap a casa em plantejava què hi havia al tanatori de tant interessant que atragués l’ocell. Alguna cosa molt sucosa devia ser, si considerem com va arriscar el seu plomatge (fixeu-vos en el reflex de les finestres). Ara bé, per tranquil·litzar tothom us diré que en cap moment va sortir de l’interior amb res al bec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada