Aquest és el resum d'un trimestre d'observacions als jardins del Palau Robert. Malgrat que ara hi vaig un dia més a la setmana, les estades mai superen una hora que, a més a més, inverteixo en dinar i solucionar assumptes personals per telèfon.
Aquesta circumstància, afegida a les dimensions reduïdes del jardí, fa que la llista sigui curta.
La tardor i l'hivern són bones èpoques per als ocells del jardí, entre altres raons per una menor pressió humana: el fred no convida a estar-se en un banc a la intempèrie. Així, s'hi poden arribar a sentir gairebé simultàniament quatre pit-roigs.
A la meva llista personal, aquest trimestre hi puc sumar el Tallarol de casquet (aquesta és la raó per ìncorporar una foto tan així), el Mosquiter, la Garsa, i l'Aratinga mitrada. Un petit estol s'hi va voler aturar fa unes setmanes.
I pel que fa a la Tórtora turca, sembla que sobreviu bé a l'epidèmia que, segons sembla, les delma en altres indrets. Viure en una illa té els seus avantatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada