El cel de la ciutat s’ha buidat força. Costa fins i tot veure-hi Gavians i Falciots. Per això –i també per instint de supervivència, i per veure si algú em segueix encara- dimecres 27 de juliol em vaig llevar d’hora per anar a la Barceloneta sense fer-me grans il·lusions de veure ocells d’un cert interés. El plugim era una bona excusa per tornar al llit, però, com deia, la necessitat m’impel·lia a continuar.
De la mateixa manera que no m’havien dissuadit a mi, les condicions climatològiques no havien impedit que a les platges hi hagués força afluència de gent amb ganes de gresca, per dir-ho com ho dirien a TV3. Com comentava un senyor a l’autobús, “ya van mojaos por dentro”. Amb les restes dels seus “botellones” Coloms i Gavians feien el seu particular agost.
Vaig començar a la platja de Sant Sebastià. Em va portar de cap una bona estona una Gavina Capnegra que picotejava la sorra entre coloms. Més endavant en vaig veure una altra, que és aquesta.
Però, realment, el que predominava eren els Gavians argentats de l’any. La foto que segueix, que potser ofendrà els paladars més delicats, és una bona mostra de l’oportunisme de l’espècie.
Suposo que no sóc l’únic a qui, després d’una jornada discreta, se li apareix tot el que és interessant quan ha de tornar a casa. En l’últim moment, en el Port Olímpic, van començar a aparèixer les criatures més interessants, com aquest Martinet blanc confiat,
o un grupet considerable de Xatracs becllargs que feien sentir la seva serenata, 
un Gavia argentat que semblava més allà que aquí 
i altres làrids amb anelles del Zoo. Què hi farem.
2 comentaris:
David, tens un seguidor fidel.
Salutacions.
Quique
Moltes gràcies per la paciència, doncs. És una de les raons que tinc per continuar, encara que sigui amb publicacions esporàdiques.
Publica un comentari a l'entrada