Canícula

Després de mesos d'absència torno. I és que l'altre dia vaig tenir tres quarts d'hora entre que deixava el meu fill al casal i que obrien les botigues. Així, em vaig a apropar al Parc de la Ciutadella per veure com suportaven el caloret els ocells. Tres quarts d'hora no donen per molt, però suficient per veure els ocells més comuns de la nostra ciutat intentant refrescar-se en el moment en què els aspersors estaven en marxa.

La sorpresa gran va venir quan em vaig trobar una "alimentadora" professional. M'explicaré: no era la típica iaia que ve a tirar el pa sec que li ha sobrat de la setmana perquè ja no li queda humor de fer farina de galeta. Era una senyora de mitjana edat -més o menys com jo- que, a més de pa, tirava despulles de pollastre en quantitats industrials. Fins i tot vaig estar a punt de fotografiar-la perquè, a part del delicte contra la salut pública, vaig pensar que pretenia enverinar massivament tots els pobres gavianets, ara que tenen més mala fama perquè han impedit la nidificació dels flamencs al delta de l'Ebre.

En fi, no reproduiré la conversa que vaig intercanviar amb ella perquè ni jo mateix sé de què va anar. El que sé és que, per primera vegada en molt de temps, vaig poder prendre nota de moltes anelles de gavians que aportaran molt a la ciència. Tots estaven anellats al Zoo, i han fet un desplaçament d'uns dos-cents metres de l'hàbitat de pingüins i pelicans al llac de la Ciutadella.