Les obligacions laborals m'han impedit dedicar-me a aquest bloc, però mira per on avui em ve de gust dedicar-m'hi una mica. Començarem per fa dos dissabtes. Com que estic una miqueta tip del parc del Castell de l'Oreneta vaig voler recordar per què evito Collserola com la pesta. A sobre, se'm va acudir anar precisament al pantà de Vallvidrera. Què us he de dir? Em va donar la benvinguda un ciclista que cridava a ple pulmó:
-¡Albertoooo! ¡Albertooo!
L'experiència em diu que el tal Alberto devia ser un altre ciclista o un gos. Em decanto per la primera opció; en alguns països està penat anomenar "Alberto" el teu gos, però com que el tal Alberto no va aparèixer -vaig estar temptat de buscar-lo pel fons del pantà- no ho puc assegurar amb tota certesa.
El va succeir la rècua de lladrucs dels gossos de les torres del Camí del Pantà. Tot i així, algun ocell quedava quan vaig arribar a la resclosa. Uns quatre Mosquiters feien evolucions entre la barana i els arbusts del costat. També hi havia uns ànecs fent una becaina fins que els va foragitar una colla de visitants amb gos, no podria ser d'altra manera.
El llistat complet, com és habitual en els darrers temps, a l'Ornithocat.
I el dissabte següent, tornada al parc de l'Oreneta, no fos cas que l'engolís la terra per la meva absència
. Com que hi ha un degoteig de primeres observacions d'Oreneta, pensava que seria el dia de retrobar-me amb aquesta bestiola, però quan pensava que havia vist les meves dues primeres de l'any, va resultar que es tractava de Roquerols, una observació curiosa, si tenim en compte que els precipicis i canteres més propers són una mica lluny. En fi, aquests detalls són els que alegren les sortides de l'ornitòleg aficionat.
Per la resta, el paisatge seguia sent totalment hivernal: Cotxes fumades, concentracions de Caderneres, Gafarrons, Pinsans,.. Ja veurem què passa demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada