Fa molt de temps que no practico l'ocelleig urbà ad hoc. Els meus últims contactes amb els ocells han estat en circumstàncies especials.
La circumstància més recurrent és acompanyar la meva filla al parc.Així, per exemple, el 12 de juny vaig anar als jardins de Cándida Pérez i el primer que em va cridar l'atenció va ser un Pardal volantó que em va fer patir de valent. En la seva inconsciència, la bestiola saltironava aliè als perills que suposa passejar-se en un parc infantil. Tot i així, va demostrar que era prou viu per envolar-se amb moviments insegurs quan algú se li apropava massa.
Més endavant, va aparèixer una Merla amb becada que s'entaforava darrera l'heura.
Per segona vegada en una setmana se'm va aparèixer aquest espectacular mascle de Cotxa fumada.
El dia següent, dinant de carmanyola als jardins del Palau de Pedralbes, els ocells mostraven els primers símptomes que la calor s'apropava.
Aquest Tudó prenia un bany en un bassal i s'assecava al solet.
Uns metres més enllà, un Tallarol capnegre prenia un bany, però aquest de sorra o fang.
Per acabar, el dia 6 de juliol entrava a la feina i, en els jardins de Laura Albéniz vaig sentir el reclam d'un Bec de corall senegalès. Sembla que s'han aclimatat a aquest parc, perquè avui n'he arribat a comptar sis.
Fins aviat. Gràcies per la fidelitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada