Aprofitant que feia un dia preciós i tots els meus conciutadans s'amuntegaven al Montseny o la Garrotxa m'he posat a caminar i, com sempre que em poso a caminar sense destí fix, les meves cames em porten cap al mar. La idea inicial era recuperar les meves passejades pel parc del Castell de l'Oreneta, però ves per on, he acabat a l'antic Trencaones. No sé quants anys feia que no m'hi deixava caure, potser des del dia que hi vaig veure l'Èider, ara fa uns dotze anys. I és que el còctel de creueristes i footingaires no és gaire agradable.
Avui no ha estat cap dia de sorpreses, però agradable sí. A banda dels Gavians argentats, Gavines rialleres, Cueretes blanques i Estornells, he fet alguna observació interessant. Per començar, la meva primera Cotxa fumada posterior al confinament s'ha deixat veure a la Porta d'Europa (tela, el nom). Des d'aquesta mateixa estructura he pogut seguir les evolucions d'un parell de Xatracs bec-llargs, com també d'uns Corbs marins emplomallats.
A l'escullera, plagada de pescadors de canya, semblava que no hi trobaria res d'interessant, però al final hi he vist un altre Corb marí, i un Martinet blanc ha fet una demostració de les seves habilitats com a pescador (com a empassador no s'ha mostrat tan hàbil).
De tornada, entre les Gavines rialleres n'he vist una amb anella del Zoo, però quan l'he apuntada amb els binocles, ha decidit asseure's a terra i m'ha tingut una bona estona esperant que s'alcés. No m'ha semblat ètic aixecar-la d'una pedrada. Despres de vint minuts ha posat el bec sota l'ala i he optat per tornar a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada