Seguiments de primavera

 Sempre m'agrada fer un comentari dels resultats dels censos en  què participo a Barcelona. Aquest cop vaig tard, com també he anat tard amb els censos.

Aquests censos han vingut marcats per un aspecte positiu, la fi del confinament perimetral, i un d'ambivalent, la fi del toc de queda. La fi del confinament perimetral ha suposat que els meus conciutadans han anat a tocar allò que no sona a pagès. Així, en el primer cens SOCC, el 2 de maig, el passeig de Sant Joan i, especialment, la ciutadella, ja no estaven presos per grupúsculs de mestresses de casa amb malles i sense mascareta suposadament fent esport. És curiós com amb la mascareta s'ofeguen, però poden parlar totes a l'hora a crits sense que els falti l'aire.

Pel que fa a ocells -que és del que tracta aquest blog, encara que m'agradi divagar-, vaig trobar a faltar alguns passeriformes que solen aparèixer, encara que poques vegades en abundància, com els Mosquiter pàl·lid o el Papamosques gris. Em va alegrar, però, la reaparició del Xoriguer. Pel que fa als fringíl·lids, que em van preocupar en censos anteriors, la cosa estava més o menys normalitzada. No hem arribat a les xifres d'anys molt bons, però Déu n'hi do.

La llista completa és la següent (en ordre alfabètic):

Ànec collverd

Aratinga de cap blau

Aratinga mitrada

Ballester

Bernat pescaire

Cadernera

Colom

Cotorra de Kramer

Cotorreta de pit gris

Esplugabous

Estornell negre

Estornell vulgar

Falciot negre

Gafarró

Garsa

Gavià argentat

Gralla

Mallerenga blava

Mallerenga carbonera

Merla

Oca

Pardal

Pit-roig

Tallarol capnegre

Tudó

Tórtora turca

Verdum

Xoriguer

Pel que fa a la fi del toc de queda, si tenim en compte que el parc de la Ciutadella és a prop del Born, podeu imaginar com estava tot. Puc assegurar-vos que els locals d'oci nocturn no, però els llauners van fer el seu agost. Per sort, a l'hora d'inici del SOCC ja tothom estava degudament dispersat.

Així, enmig de les restes de la festassa de la nit anterior, vaig detectar un total de 26 espècies, dues menys que en el cens anterior. Cauen de la llista anterior l'Aratinga de cap blau, l'Estornell negre, la Gralla i l'Oca. A canvi, s'incorporen:

Oreneta vulgar

Tallarol de casquet

Pel que fa a l'altre projecte en què participo, Ocells dels jardins, va ser decebedor: només Coloms, Gavians argentats, Pardals i Becs de corall senegalesos. El Tallarol capnegre i la Merla, que hi són sempre, no es van dignar a aparèixer, com tampoc les omnipresents Tórtores turques. A més, les dues càmeres se'm van quedar sense bateria. Quines grans imatges s'ha perdut el món.

I fins aquí tot el que m'ha deparat la primavera. Fins aviat.