Dimarts al migdia va caure una d'aquelles trombes d'aigua tan habituals a finals d'estiu i principis de tardor a la nostra ciutat. Això va deixar els jardins del Palau Robert sense gent i, així, quan va sortir el sol els ocells es van deixar veure, confiats per l'absència de molèsties. No és que es veiessin espècies rares; tampoc han arribat els hivernants i de migrants no en vaig veure. Hi havia els habituals Coloms, Tudons i Tórtores turques.
Els Pardals, tan cars de veure en aquest parc de vegades, es van mostrar en zones que no els són habituals.
Pel que fa als altres passeriformes, els habituals Tallarol capnegre, Pit-roig, Verdum, Mallerengues blava i carbonera i també el Tallarol de casquet, més discret habitualment. Fugaçment em va semblar veure un Tallarol de garriga de pas, però no hi posaria les mans al foc. Seria la primera vegada que n'hi veig un.
Però pel que més em va servir que el parc estigués desert va ser per comptar les Merles. Ja em semblava que que n'hi havia força, però vaig poder comprovar que en són vuit com a mínim. La nota trista és que no sembla que gaudeixin d'una salut admirable, almenys no totes elles.
El dia següent, amb tots els bancs del parc ja ocupats, va ser més difícil trobar les Merles i només vaig poder afegir a la llista la Cotorreta de pit gris, els Becs de corall senegalesos (sentits però no vistos), la Gralla i el Gavià argentat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada