Cap aficionat als ocells és aliè a la notícia: Graules a Barcelona ciutat!
És curiós com n'arribem a ser, d'irracionals, els ocellaires: a Irlanda, a Escòcia, després del primer contacte, no ens les mirem si no és per evitar aixafar-les a la carretera; aquí, però, tres exemplars són tot un esdeveniment, i encara que ja estiguin tatxades a la nostra llista absoluta, ens aventurem
a entrar al metro en dissabte per disfrutar l'espectacle.
De darrere dels cotxes va començar a sortir gent amb càmeres i uns "pepinos" de dimensions descomunals que deixaven en roba interior la meva trista camereta. No em tingueu en compte, doncs les fotos: comparant amb el que corre per les xarxes, titllar les meves fotos de modestes és supèrbia.
Les Graules ens van regalar unes passades per la copa dels plàtans per gran goig dels aficionats i també dels okupes del local del davant, que disfrutaven de la cara de babaus que fèiem.
Cinc minuts i tot es va acabar: unes fotografies i cap a destinacions ornitològiques més atractives.
L'última hora -que jo sàpiga-, de la mà d'un ornitòleg que en fa un seguiment seriós, és que les Graules construeixen un segon niu. Potser ens hauríem de preocupar. A Egipte només van patir set plagues; a Catalunya, en canvi, se'n declara una de nova cada setmana. Les Graules seran la propera?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada