Varia (no sé quin número)

Segueix la sequera de sortides. Així, ofereixo una petita selecció dels ocells que em vaig trobant quan surto per Barcelona amb la càmera a la motxilla amb finalitats diferents a l'observació d'ocells. Diria que fa dos posts que parlava de l'arribada de l'hivern i com la notava. Doncs bé, un dels indicis és l'omnipresència de la Cotxa fumada. La veig cada matí, per exemple, a la teulada del Mercat de Sant Antoni.

A les visites al Zoo, per exemple, no pot faltar-hi mai la Cuereta torrentera.

I també, fidel als costums, segueixo amb el meu SOCC urbà. La sorpresa d'aquesta edició va ser aquest còrvid al parc de la Ciutadella.

I no tanta sorpresa va ser aquesta Aratinga nanday del passeig Lluís Companys. 

Això sí, era la primera vegada que la veia integrada en un grup d'Aratingues mitrades. Ja havia vist grups mixts de mitrades i capblaus, però mai de nanday.

Bon any a tothom. El meu desig per al 2014 és una regularitat més gran en les sortides i en la publicació d'entrades en aquest bloc. Els altres desigs tenen poca relació amb l'ornitologia urbana i, per tant, no tenen cabuda aquí.

Winter is coming

Un dels indicis que l'hivern s'apropa és la concentració de làrids a la plaça Catalunya. Solen aterrar al voltant del monument a Francesc Macià, i els acostumo a veure a primera hora del matí des de l'autobús camí de la feina. Aquest any l'hivern no vol arribar, però ja hi podem trobar concentracions modestes. Així, aprofitant que el canvi d'horari em regalava una hora de son, fa dos diumenges vaig voler viure el panorama de prop.

Suposo que un diumenge al matí no és el millor moment per a aquesta aventura, ja que turistes arrossegant la maleta, amants de la gresca, llauners, guardia urbana i mossos foragiten les bestioles. Tanmateix, al poc de plantar-me allà, quatre Gavines rialleres van baixar a la cacera de les deixalles dels parranderos i, en segona instància, els indigents que van darrere. Després es va presentar un grupet força nodrit de Gavians argentats que sortien volant a la més mínima molèstia.

Quan la cosa començava a decaure vaig fer un tomb per la plaça. Estornells, Pit-roigs i Cueretes blanques corroboraven que la tardor és aquí, almenys segons el calendari. D'altra banda, també hi havia els Coloms habituals, força Pardals i va passar alguna Cotorreta de pit gris. Es pot demanar alguna cosa més, en una hora i mitja?

Labyrynthus

Des de fa unes setmanes, cada vespre sento la cridòria d'un grup de Ballesters que s'apleguen per preparar la migració, suposo. Com que recordo d'altres anys concentracions importants a Collserola, divendres 13, que em van sobrar unes hores a migdia, vaig anar al parc del Laberint, malgrat ser de pagament, a veure què m'hi trobava.

En els primers moments em vaig haver de conformar amb els inevitables Tudons, Coloms, Garses, alguna Merla i algun Pit-roig.

Després, a la zona boscosa del parc van aparèixer en massa les Mallerengues amb tots els cognoms. Les que es poden trobar a Collserola, vaja: emplomallada, carbonera, cuallarga, blava i petita. Entre elles, algun Bruel, algun Raspinell i el reclam dels Tallarols capnegres.

Unes Caderneres van fer un parell de passades ràpides. Pel que fa a migrants, es van sentir Abellerols volant ben alt i vaig veure un Mastegatatxes una mica tímid per ser un Mastegatatxes. De Ballesters, ni rastre; probablement no era l'hora adient.

El més inquietant, però, és que només vaig veure un Pardal ja fora del recinte, a prop d'unes Cotorres de Kramer. 

Roma - Parthenope - Venetia

Com ja vaig fer l'any passat, tenia intenció d'enviar algunes postals d'ornitofauna urbana captades en altres ciutats. Ara bé, enguany el meu pas per ciutats italianes en aquest cas ha estat una mica precipitat. Així, d'un lloc com Roma, tan ric en ocells, només puc oferir aquesta Cornella emmantellada, tan comuna allà i tan  rara entre nosaltres.

Seguim amb Cornelles emmantellades, aquest cop al Palau reial de Caserta.

A Nàpols, aquesta Gavina riallera semblava que volia posar en el seu lloc algú a qui el seu poble considera digne d'una estàtua eqüestre.

Una altra Gavina riallera, aquest cop a Venècia.

I no podien faltar els Coloms de la Piazza San Marco, en aquest cas desconfiades per la presència d'uns Gavians argentats a qui una turista insensata alimentava.

Doncs bé, ara em toca seguir la migració dels Ballesters des del balcó de casa.

Solis revolutiones

La teulada del mercat de Sant Antoni sol acollir, com gairebé tots els terrats de l'Eixample, famílies de Gavians argentats. Jo em preguntava si aquest any hi han nidificat i com aguantaven les calorades d'aquests dies. I, fixant-m'hi bém en vaig obtenir la resposta. 

Aquest poll nascut aquest any corrobora que hi ha hagut reproducció. Al llarg dels dies he anat comprovant com, a les hores de sol fort, la família es va traslladant seguint l'ombra, situant-se ara a la vessant del carrer Comte d'Urgell, ara el carrer Tamarit.

A les hores de més fresca ja se'ls pot veure en qualsevol punt de la teulada.

Ja s'apropen les vacances i amb elles la possibilitat de fer alguna sortida per Barcelona com les que feia abans. De moment, us presento unes fotos dels meus últims dinars al Palau Robert de la temporada.
Bones vacances a qui en tingui.

 

Balanç dels censos

Si no m'hi obliguessin els censos, probablement no sortiria gairebé mai. Presento les fotos del meu SOCC del passeig de Sant Joan, un cop més sense sorpreses. En pocs metres vaig poder fotografiar aquest parell de pit-roigs, l'un en una font ornamental, l'altre en un parc infantil.

El Mosquiter és un altre clàssic del Parc de la Ciutadella, però apareix cada cop menys al passeig de Sant Joan.

 Aquesta Mallerenga carbonera es mostra en una cavitat d'un plàtan del passeig.

 L'Atles dels ocells nidificants de Barcelona m'ha tornat a portar al polígon industrial de la Zona Franca, i sembla que la lletjor de l'ndret s'hagi encomanat a les fotos, perquè no me n'ha sortit bé ni una, malgrat que els models siguin atractius. És el cas d'aquesta parella de Caderneres.

Ens sorprèn que els Tudons hi siguin tan comuns i, en canvi, de Coloms pràcticament no n'hi ha.

L'estampa més típica de la zona, però, podria ser la que segueix.

La zona més interessant, però,es troba al carrer número 6; es tracta d'un lloc connectat amb l'antiga llera del Llobregat amb canyís i aspecte d'abandonament. A més de sentir-s'hi el Balquer o el Rossinyol bord, hi vaig poder veure aquest Mastegatatxes tan borrós.

La Merla s'associa als arbres que guarneixen els edificis d'oficines.