Genua

A les vacances, com ja sabeu, no sóc a Barcelona, però no per això abandono l'ornitologia urbana. Aquest estiu he tornat a Itàlia i, per variar, la primera nit la vaig fer a Gènova. Mai m'hi he estat més d'una nit; la propera vegada, potser.

Aquest cop vaig saltar del llit abans de les set i vaig anar a fer un tomb pel barri. No soprendré ningú si dic que el primer que vaig detectar van ser Tórtores turques i Coloms.

 

Sí que va ser una sorpresa descobrir que, segons A Birdwatcher's Guide to Italy, de Luciano Ruggieri i Igor Festari, Gènova és un destí per a ornitòlegs. Es veu que hi van a veure Cotorres de Kramer, Cotorretes de pit gris i Aratingues de màscara blava. Jo només vaig poder gaudir de l'observació de les primeres, si és que es pot gaudir d'un ocell que et dóna l'esquena tota l'estona. Per cert, em pregunto què feien furgant en els canelons aquests.

Caminant caminant, vaig veure algun Pardal italià, encara que cap exemplar amb els seus trets més distintius.

Finalment vaig arribar a una platja infecta al costat de la Fira de la ciutat. Feia més pena que la Barceloneta a les sis de la matinada, i la fauna que s'hi trobava, amb plomes o sense, era molt típica d'un lloc d'aquestes característiques: Cornelles emmantellades, Gavians argentats, Gavines vulgars...

De tornada vaig fer aquesta foto a un Gavià argentat que es trobava sobre un llum en un pàrquing.

Tornaré amb més imatges de les vacances. Algunes d'elles seran més dignes que aquestes.

Colom i el gavià

A l'agost tanquem per vacances. Ens acomiadem amb aquestes postals de Barcelona: Colom mirant-se no el melic, sinó el dit,

Aquestes punxes per dissuadir els ocells ja van sortir en un altre post. Aquí hi ha una prova més de la seva efecrtivitat.

Cementiri del Poble Nou

Dimarts 15 vaig visitar el Cementiri del Poble Nou. Els cementiris solen estar més transitats a l'hivern, però sempre poden portar-nos alguna sorpresa. Traspassada la tanca exterior, trobem una sèrie de palmeres que acullen, com no podia ser d'altra manera, una colònia de Cotorreta de pit gris.

Dues fonts ornamentals refresquen Tórtores turques, Coloms i Pardals.

Entre els plàtans i els xiprers es deixen sentir els Verdums, Gafarrons, Pardals i Caderneres.

A continuació, vaig voler entrar dins del recinte. Una senyoreta molt amable em va fer notar que a dins no hi podia fer fotos. Amb raó: de la majoria de tombes se'n podria fer un estudi antropològic que moltes vegades no deixaria en gaire bona posició el difunt o la seva família. Així, no vaig poder fotografiar ni Garses, ni Orenetes vulgars, ni Falciots, ni Estornells ni cap dels altres ocells que ja se m'havien mostrat a fora.

Me'n vaig cansar aviat -de fet, els cementiris acostumen a estar més poblats l'hivern- i vaig recórres la tanca per fora. Des d'allà vaig poder fotografiar un Gavià argentat que prenia el sol en el recinte.

Vaig passar a la pineda de davant i allà vaig completar la visita amb observacions de Tallarol capnegre, Tudó, Oreneta cuablanca,  Merla i Mallerenga carbonera.

Bon estiu a tothom

Novum caput Germanorum

La setmana passada vaig estar-me uns dies a Berlin amb alumnes. Així, vaig poder practicar poca ornitologia urbana. Tanmateix, alguna coseta si que vaig veure i fotografiar.

Tinc la teoria que quan un arriba a qualsevol aeroport del món, el primer que veu és el còrvid nacional. A Berlín ens va rebre la Cornella emmantellada. Una d'elles ens va estar rondant mentre dinàvem a l'aire lliure a Unter den Linden.

Més endavant, vaig poder presenciar aquesta disputa entre un d'aquests animalons i un Tudó. Cal dir que la lluita era aferrissada.

L'altre ocell comú era el Pardal comú, que a Berlín és força abundant i es mostra molt confiat.

Aquests estan prenent un bany a l'Alexanderplatz.

En el riu Spree hi vaig poder veure aquest ànec, probablement un Morell de plomall hibridat amb ves a saber què,

...o una Fotja.

Completarien la llista Mallerengues carboneres, Raspinells, Coloms, Xoriguers, Gavians argentats, Corbs marins grossos, Garses, Merles,... però no m'hi vaig poder dedicar seriosament. Un altre cop serà.

Reprise

Després de dos mesos d'absència, torno amb molt poc a dir però amb expectatives de publicar alguna cosa. Pujo, doncs, unes fotos dels gavians, que al mercat mai falten, i d'una de les garses que es passegen per les teulades del Mercat de Sant Antoni buscant els ous de Pardals o de Cuereta blanca.

Confio tenir alguna cosa a dir ben aviat; per ara m'he de conformar amb el que veig només sortint de casa.

Botànica

He deixat l'ornitologia. Ara em dedico a la botànica. Les plantes, per regla general, es mouen menys que els ocells. Espero que us agradin les meves dues primeres fotos.

Detall de tronc d'arbre. Interior d'illa Tete Montoliu, 2 de febrer de 2014. Un Mosquiter es va presentar per aixafar la foto. Per això es veu borrós.

Detall de tronc d'arbust. Jardins Palau Robert, 20 de febrer de 2014. Aquest cop, la responsable del desastre és una Tallarola de casquet.

Varia (no sé quin número)

Segueix la sequera de sortides. Així, ofereixo una petita selecció dels ocells que em vaig trobant quan surto per Barcelona amb la càmera a la motxilla amb finalitats diferents a l'observació d'ocells. Diria que fa dos posts que parlava de l'arribada de l'hivern i com la notava. Doncs bé, un dels indicis és l'omnipresència de la Cotxa fumada. La veig cada matí, per exemple, a la teulada del Mercat de Sant Antoni.

A les visites al Zoo, per exemple, no pot faltar-hi mai la Cuereta torrentera.

I també, fidel als costums, segueixo amb el meu SOCC urbà. La sorpresa d'aquesta edició va ser aquest còrvid al parc de la Ciutadella.

I no tanta sorpresa va ser aquesta Aratinga nanday del passeig Lluís Companys. 

Això sí, era la primera vegada que la veia integrada en un grup d'Aratingues mitrades. Ja havia vist grups mixts de mitrades i capblaus, però mai de nanday.

Bon any a tothom. El meu desig per al 2014 és una regularitat més gran en les sortides i en la publicació d'entrades en aquest bloc. Els altres desigs tenen poca relació amb l'ornitologia urbana i, per tant, no tenen cabuda aquí.