Labyrynthus

Des de fa unes setmanes, cada vespre sento la cridòria d'un grup de Ballesters que s'apleguen per preparar la migració, suposo. Com que recordo d'altres anys concentracions importants a Collserola, divendres 13, que em van sobrar unes hores a migdia, vaig anar al parc del Laberint, malgrat ser de pagament, a veure què m'hi trobava.

En els primers moments em vaig haver de conformar amb els inevitables Tudons, Coloms, Garses, alguna Merla i algun Pit-roig.

Després, a la zona boscosa del parc van aparèixer en massa les Mallerengues amb tots els cognoms. Les que es poden trobar a Collserola, vaja: emplomallada, carbonera, cuallarga, blava i petita. Entre elles, algun Bruel, algun Raspinell i el reclam dels Tallarols capnegres.

Unes Caderneres van fer un parell de passades ràpides. Pel que fa a migrants, es van sentir Abellerols volant ben alt i vaig veure un Mastegatatxes una mica tímid per ser un Mastegatatxes. De Ballesters, ni rastre; probablement no era l'hora adient.

El més inquietant, però, és que només vaig veure un Pardal ja fora del recinte, a prop d'unes Cotorres de Kramer. 

Roma - Parthenope - Venetia

Com ja vaig fer l'any passat, tenia intenció d'enviar algunes postals d'ornitofauna urbana captades en altres ciutats. Ara bé, enguany el meu pas per ciutats italianes en aquest cas ha estat una mica precipitat. Així, d'un lloc com Roma, tan ric en ocells, només puc oferir aquesta Cornella emmantellada, tan comuna allà i tan  rara entre nosaltres.

Seguim amb Cornelles emmantellades, aquest cop al Palau reial de Caserta.

A Nàpols, aquesta Gavina riallera semblava que volia posar en el seu lloc algú a qui el seu poble considera digne d'una estàtua eqüestre.

Una altra Gavina riallera, aquest cop a Venècia.

I no podien faltar els Coloms de la Piazza San Marco, en aquest cas desconfiades per la presència d'uns Gavians argentats a qui una turista insensata alimentava.

Doncs bé, ara em toca seguir la migració dels Ballesters des del balcó de casa.

Solis revolutiones

La teulada del mercat de Sant Antoni sol acollir, com gairebé tots els terrats de l'Eixample, famílies de Gavians argentats. Jo em preguntava si aquest any hi han nidificat i com aguantaven les calorades d'aquests dies. I, fixant-m'hi bém en vaig obtenir la resposta. 

Aquest poll nascut aquest any corrobora que hi ha hagut reproducció. Al llarg dels dies he anat comprovant com, a les hores de sol fort, la família es va traslladant seguint l'ombra, situant-se ara a la vessant del carrer Comte d'Urgell, ara el carrer Tamarit.

A les hores de més fresca ja se'ls pot veure en qualsevol punt de la teulada.

Ja s'apropen les vacances i amb elles la possibilitat de fer alguna sortida per Barcelona com les que feia abans. De moment, us presento unes fotos dels meus últims dinars al Palau Robert de la temporada.
Bones vacances a qui en tingui.

 

Balanç dels censos

Si no m'hi obliguessin els censos, probablement no sortiria gairebé mai. Presento les fotos del meu SOCC del passeig de Sant Joan, un cop més sense sorpreses. En pocs metres vaig poder fotografiar aquest parell de pit-roigs, l'un en una font ornamental, l'altre en un parc infantil.

El Mosquiter és un altre clàssic del Parc de la Ciutadella, però apareix cada cop menys al passeig de Sant Joan.

 Aquesta Mallerenga carbonera es mostra en una cavitat d'un plàtan del passeig.

 L'Atles dels ocells nidificants de Barcelona m'ha tornat a portar al polígon industrial de la Zona Franca, i sembla que la lletjor de l'ndret s'hagi encomanat a les fotos, perquè no me n'ha sortit bé ni una, malgrat que els models siguin atractius. És el cas d'aquesta parella de Caderneres.

Ens sorprèn que els Tudons hi siguin tan comuns i, en canvi, de Coloms pràcticament no n'hi ha.

L'estampa més típica de la zona, però, podria ser la que segueix.

La zona més interessant, però,es troba al carrer número 6; es tracta d'un lloc connectat amb l'antiga llera del Llobregat amb canyís i aspecte d'abandonament. A més de sentir-s'hi el Balquer o el Rossinyol bord, hi vaig poder veure aquest Mastegatatxes tan borrós.

La Merla s'associa als arbres que guarneixen els edificis d'oficines.

Carretera del Carmel

Diumenge, en un solar de la carretera del Carmel a tocar del Park Güell, cap a les dues de la tarda, em vaig trobar aquest Esplugabous que semblava tan lluny de qualsevol hàbitat adequat.

Probablement, coses més estranyes hem de veure encara.

I més al turó del Carmel.

Notetes fenològiques

Tres notes breus: la primera, que continuen els concerts de gavians als terrats de l'Eixample.
La segona, que l'11 d'abril vaig veure els primers Falciots de l'any volant sobre el Mercat de Sant Antoni.
La tercera, que el 19 d'abril el Mastegatatxes  va mostrar un cop més la seva fidelitat als jardins del Palau Robert; aquest cop es tractava d'un mascle.

Fins una altra ocasió.