De vegades, els aficionats als ocells urbans anem de vacances a altres ciutats i, encara que la nostra prioritat no sigui l'ornitologia a la ciutat de destí, no podem estar-nos de mirar una mica i comparar amb el que és nostre. El que ens distingeix de l'ornitòleg comú, però, és que nosaltres no podem anar el primer dissabte de setembre al Remolar a fer ostentació de com s'ha ampliat la nostra llista: un altre cop la modèstia de les nostres observacions ens mata.
Aquest estiu he tingut l'ocasió d'anar a París i, per no perdre el costum, he fet una llisteta del que he vist sense utilitzar els binocles ni l'oïda. L'obrirem amb aquests Ànecs col-verds dels Jardins de Luxemburg.
Pel que fa a làrids, s'hi veia algun Gavià argentat i algunes Gavines rialleres al Sena.
No podien faltar-hi tampoc els Coloms, encara que ens crida l'atenció l'abundància de Tudons, com aquests que feien la seva serenata cada matí i cada vespre a la teulada de l'ediici del davant del meu apartament.
De Pardals també se'n trobaven, però em va semblar que n'hi havia poquets, com aquest dels voltants de Notre Dame.
El còrvid més abundant era la Cornella, seguida de la Gralla i, en nombre més escàs, de la Garsa. Aquesta del Louvre...
...o aquesta de sota la Torre Eiffel em va semblar que feien una estampa ben peculiar.
També vaig sentir o veure alguna Merla o Mallerengues (Blava, Cuallarga, Carbonera), però la veritat és que ocells més petits no es feien sentir gaire.
Fins que no vaig tornar a Barcelona no em vaig adonar que allò que m'havia faltat durant aquella setmana eren els xiscles de les Cotorretes de pit gris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada