Sempre ens quedarà Lutècia, però ara toca rutina. Part intrínseca d’aquesta rutina són els meus dinars al Palau Robert, on torno a presenciar indicis de migració. Un Mastegatatxes escàpol sembla que vol repetir en aquest indret tan poc oportú.
Però el que produeix sensació de rutina és el retrobament amb la B 11,
i la B 15.
Potser són les úniques afavorides per la crisi, ja que sembla que s’ha incrementat el nombre de persones amb carmanyola o entrepà, i per més que vulguin estalviar, sempre els quedaran unes molletes de pa per a cotorres i coloms.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada