A la Guia de natura de
Barcelona de Margarita Parés i Rifà s’afirma que “Els cementiris de Barcelona són espais verds interessants
donat que estan enjardinats d’una forma peculiar. La tranquil·litat que s’hi
respira crea un ambient especial, molt favorable a la fauna.”
Diumenge passat (dia 18 de novembre) vaig visitar el més petit de tots
aquests cementiris, segons dades del mateix llibre: el d’Horta, que té una
superfície de 0,4 hectàrees, que no sé exactament quant és en euros.
L’autora té raó pel que fa a la tranquil·litat, ja que malgrat trobar-se a
la falda de Collserola i ser diumenge, el silenci era gairebé absolut. Al
cementiri només hi havia un funcionari de manteniment i una senyora fent fotos
amb trípode i tot, no com jo. I els meus fills, per descomptat.
Pel que fa a fauna, dins del recinte el més espectacular era aquest Gamarús de pedra.
També hi vaig poder observar una Garsa, una Tórtora turca, un parell de
Caderneres, una Cotxa fumada i, probablement, un Tallarol de casquet.
Potser no va ajudar anar amb una nena vociferant una canço sobre una
castanyera i un nen inquiet per una eventual invasió de zombis.
A fora la cosa estava més animada. Se sentien Pinsans, Estornells,
Pardals, Merles, Pit-roigs, algun Mosquiter, i fins i tot sortint vam veure
Coloms, Cotorretes de pit gris i, probablement, un Falcó pelegrí, encara que
amb el temps en què va ser visible tampoc ho vaig poder apreciar bé.
Resumint, el cementiri es molt coquetó, però per a l’observació d’ocells millor anar al de Montjuïc en època de migració d’Abellerols. Ah, i la història de visitar un cementiri amb nens té una explicació no reprobable, encara que no tingui interès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada