Divendres dia 2
volia aprofitar el pont per tornar a dedicar-me a l’ornitologia urbana. Em feia
il·lusió llegir alguna medalla de Cotorreta de pit gris o alguna anella de
Gavià argentat, així que vaig anar cap a la Vil·la Olímpica a veure què es
veia. El meu recorregut va començar al carrer Wellington una mica passades les
7 del matí. Allà vaig recordar per què la meva primera secció de SOCC és tan
emprenyadora i estimulant a la vegada: els cants i reclams d’ocells que puc
comptar, com els del Pardal, el Colom, l’Estornell, la Gralla, les Cotorretes
de pit gris i les Cotorres de Kramer es barregen amb el guirigai del Zoo. En
aquest primer tram vaig constatar que hivernants com el Pit-roig o les Gavines
vulgars tornaven a ser comuns als parcs.
Passant pel parc
de Carles I camí del Port Olímpic vaig detectar Mallerengues blaves i
Carboneres, Tudons, Gafarrons i Merles mentre em sobrevolaven Esplugabous i
Martinets blancs.
Des del port
Olímpic vaig veure un parell de Corbs marins grossos que remuntaven el Besòs-
Hi havia massa moviment; ni els Gavians s’hi aturaven, així que vaig decidir
seguir endavant cap a un parc que mai havia visitat abans i que té un nom massa
sonor –molt d’esperit del 92- pel que és el parc: Nova Icària.
Allà, deixant de
banda els ocells ubicus, van començar a aparèixer –i en nombre força abundant-
estols sencers de Mosquiters, Tallarols
capnegres i de casquet. A la gespa i a l’antena d’un McDonald’s s’hi trobaven
Cueretes blanques. I picotejant entre les restes d’una hamburguesa, una Cotxa
fumada.
Tornant cap al
metro pel carrer Salvador Espriu encara vaig veure novetats: un Raspinell i
dues Mallerengues emplomallades picotejant una palmera.
Però el millor
encara estava per arribar, i un cop més es va complir aquella llei universal
d’acord amb la qual el més espectacular arriba quan s’han guardat càmera i
binocles. Entrant al metro de Ciutadella va passar un estol d’oques volant en
formació en direcció, probablement, al parc de Diagonal Mar. Sempre
m’impressiona veure aquestes volades a ciutat.
Per cert, de
medalles i d’anelles, res de res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada