Una altra edició del SOCC sense grans
sorpreses. Vaig tenir un dia assoleiat i un d’ennuvolat amb el vent com a
denominador comú.
També, tant a l’un com a l’altre, les concentracions van ser
el gran problema: d’Estornells, de Gralles, d’Aratingues Mitrades... Les
imatges que segueixen suposo que són prou eloqüents.
Respecte a altres edicions, dues novetats: d’una banda, el personal de
Parcs i Jardins m’ha regalat aquest seient perquè esperi el sol còmodament
assegut.
De l’atra, un rècord: en els tres quilòmetres de transecte m’han demanat
diners quatre vegades, la qual cosa fa una densitat d’1,3 pidolaires per
quilòmetre; tal com va la cosa, potser aviat n’hi haurà més que pardals.
El que no canvia mai és aquesta imatge.
Potser si deixessin de tocar aquest tram del passeig de Sant Joan, a més
d’estalviar, veuríem algun resultat positiu pel que fa a presència d’ocells.
Des del punt de vista ornitològic, destaquen dues noves incorporacions, el
Cargolet i l'Aligot, i la reaparició de la Mallerenga cuallarga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada