El dia 5 les Aratingues mitrades em van treure del
llit. Vaig decidir seguir-les –eren unes 30-, però vaig escollir el camí
equivocat perquè un Mosquiter em va distreure del meu objectiu. I després una
cosa va dur a l’altra i em vaig trobar a l’avinguda Mistral fotografiant una
Merla a la tanca d’un parc infantil.
A continuació els inevitables Coloms i Cotorretes de pit gris van acudir a beure l’aigua d’un bassal.
Com que la cosa estava animada, vaig tirar en direcció a
plaça Espanya. L’única vegada que havia anat expressament aquí a veure ocells
havia estat decebedora, però per alguna raó aquest cop la cosa estava més
animada. Reament, l’única bèstia que un té assegurat que veurà és l’amo de gos,
sovint amb l’ànimal que li fa ostentar aquest títol, campant per la gespa.
Aixi, ben aviat van aparèixer els Pardals, un parell de
Garses i un altre Mosquiter. Seguint endavant, a l’alçada d’Entença, van
presentar-se una Mallerenga blava i una Mallerenga carbonera. Un Gavià argentat
estava posat en un fanal. En aquest punt vaig girar cua.
De tornada vaig sentir el Gafarró que se sol detectar a la
cantonada amb Rocafort, i de dalt d’un edifici estant, una Cuereta blanca
llençava els seus reclams.
La sorpresa més gran, però, va arribar al final. Era aquesta
Cotorreta de pit gris amb uns medalla de les de primera generació incrustada al
plomatge.
En fi, una horeta de la qual no esperava res i al final va
resultar agradable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada