Abans de començar, he d'agrair a un comentarista anònim la meva patinada en una entrada en què anomenava Cuereta groga una Torrentera. La meva integritat mental ja fa aigua per totes bandes.
Bé, comencem. Aquest pot ser un dels meus últims posts amb accents diacrítics, eles geminades i pronoms febles a la manera tradicional. Potser per al proper m'ha vagat de llegir la nova normativa.
Cada dissabte vaig puntualment al Parc del Castell de l'Oreneta, i la veritat és que un s'endú poques sorpreses. El llistat de fa dues setmanes és gairebé igual que els de les dues setmanes següents, però he notat el canvi d'estació, em sembla. Per exemple, encara que a ca meva, al barri de Sant Antoni, s'hagin sentit fins la setmana passada, aquí els Ballesters ja han desaparegut. Les Orenetes tampoc no hi eren avui.
Per contra, la presència de Pit-roig es reforça setmana a setmana. I avui, allò que els britànics anomenen el pas del Willow-Chaff, estava en el seu punt àlgid. També es van veient més Estornells i algun Pinsà.
Ara, si el pas d'una estació a una altra és apassionant no es pot dir el mateix de les meves fotos. Només tinc fotos raonablement acceptables d'espècies antipàtiques. Els macos no són fàcils de caçar i només la meva manca de dignitat em permet publicar-ne (adeu, -ne!) les fotos. Apasiau!.
Aquí hi ha una Mallerenga cuallarga.
Aquí, un Pit-roig.
I aquest porta pèl, i no ploma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada